🙏 15.000

No sé si 15.000 imatges etiquetades #quèfemalesbiblios a Instagram, són moltes o poques. El que sé és que el que es construeix col·laborativament, amb idees diferents aportades per persones diferents, té moltes possibilitats de convertir-se en un projecte d’èxit.

Seguim bategant?

La biblioteca en imágenes

Gestiona la cuenta de Instagram de la biblioteca

ABITO, 25/03/2017

 

Dia Mundial de la Poesia 2017

Ahir vam estrenar aquest vídeo per celebrar el Dia Mundial de la Poesia. Tot i que no és el meu millor vídeo (sobretot pel que fa a la qualitat i algunes qüestions tècniques que no domino prou), sí que considero que és un dels millor projectes en els quals he treballat últimament.
La idea original és de la Cristina Piqué  que fa una proposta, molt detallada, que consisteix en l’enregistrament d’un vídeo en el qual el personal de la biblioteca, recita “Podries” de Joana Raspall i es complementa amb una exposició de petit format.
L’exposició, que es pot veure a la Planta 1, mostra fotografies de refugiats (procedents de Wikimedia Commons) que ilustren les diferents estrofes del poema i complementa les dues altres exposicions sobre els Refugiats que, aquests dies, es poden visitar a la biblioteca. Aqui us deixo la versió online:
 –
L’oferiment de col·laboració  de l’Oficina de Català de Lloret de Mar (gràcies Cesca, per fer-ho possible i tan fàcil), ha estat la cirereta del pastís. La participació entusiasta dels alumnes, de nacionalitats diverses, ha donat veritable sentit al projecte.
 –
No us encanta? A mi, sí!

La biblioteca en imatges

Gestiona el compte d’Instagram de la biblioteca

Taller COBDCV, 24/02/2017

Però, tu estàs bojaaaaaaa? Donacions a la biblioteca

Conversa real i gairebé textual:

— Com vols que llenci a les escombraries els llibres que ja no vull? Són llibres que estan molt bé, eh? Superinteressants i estan en molt bon estat… bé, més o menys…

— Però tu no els vols…

— És que m’he comprat mobles nous i no hi queden bé… En tot cas, com una B I B L I O T E C À R I A pot recomanar llençar els llibres? Si tots ho féssim, com es transmetria el contingut dels llibres, LA CULTURA, a través de les generacions?

— Suposo que no tens els manuscrits… 😉 Saps? Hi ha milers de còpies de cada llibre publicat i tota una indústria al darrere i professionals que es dediquen a vendre llibres i recomanar lectures i, em sap greu dir-t’ho, a les biblioteques, també llencem llibres quan es fan malbé! Això sí, reciclem tot el que podem…

Qualsevol sofert treballador de biblioteca s’ha enfrontat alguna vegada a una situació semblant i, creieu-me: la realitat supera la ficció!

Aquesta és la #bibliollista que hem elaborat amb alguns testimonis reals i que inauguro jo mateixa amb aquesta imatge (de què us vénen ganes?):

Lidia de Lloret:

fullsizerender-13

Donació feta a la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar. Setembre 2016

Rosana de Cambrils:

Tinc 10 caixes de llibres. Les veniu a buscar a casa?

Us faig aquesta donació (i es refereix a tota una sèrie de llibres bruts, ratllats, trencats, amb borrissols de merda…) i em fareu una carta d’agraïment, no?

Jordi de Calella:

Iba al contenedor pero he pensado que quizás os interesen estos libros…

Encanto d’una biblioteca qualsevol:

I si d’aquí un temps necessito els meus llibres els podré recuperar??? (És que ara estic en un pis de lloguer i no tinc espai, però en vull compar un)

Anònim d’una de tantes biblioteques:

Un donant generós que tenia un fons molt valuós per a la biblioteca, i que, com sempre, abans de llençar-lo preferia portar-lo. El va portar, havia estat una persona de pes al poble, i ens vam trobar amb la sorpresa d’un lot de la revista Hola! , de quan l’exrei Joan Carles es va casar, i altres documents dels anys 60, 70, amb propaganda franquista i d’altres feixismes europeus. Per sort tota la col·lecció estava afectada per fongs i en molt mal estat. Ho vam haver de llençar. Ens toca netejar cases i consciències.

Bibliotecària de biblioteca sense nom:

Un senyor ens va trucar perquè anéssim a casa seva a fer una ullada a una habitació plena de llibres “molt interessants”. Normalment demanem que ens els portin, però com que hi havia molts volums (uns 8000) i era relativament a prop vam fer una excepció. Un cop allà ens va fer entendre que volia que creéssim un espai especial a la biblioteca amb aquest fons amb una placa indicant qui havia fet el donatiu. La biblioteca, evidentment, s’havia de fer càrrec de la mudança, adequació i conservació del fons. Els llibres no eren res de l’altre món, només les típiques col·leccions de coneixements esgrogueïdes i empolsegades, ni tan sols vam trobar res aprofitable per la col·lecció local. Amablement, vam rebutjar la seva proposta, indicant que no disposàvem de l’espai necessari (la nostra biblioteca té una superfície útil de 400 m2, quan per població li tocaria el triple, així que estem bastant apretadets), que el tipus de documents no eren adequats per la funció actual d’una biblioteca pública, i que no podríem garantir el tipus de conservació i difusió que ell demanava. La indignació del senyor va ser màxima, demanant-nos què representava que fèiem a la biblioteca i com podia ser que rebutgéssim una oferta com aquella. Nosaltres, com a bons bibliotecaris, vam mantenir l’amabilitat i el somriure en tot moment i el vam convidar a fer ús de la nostra biblioteca, ja que es notava que feia temps que no hi posava els peus…

Com ho veieu? Com diu un company meu tot sovint “esto no está pagao”.

Entrada escrita originàriament per La Bibliollista de Què fem a les biblios?

El dilluns, viatgem amb les guies de @bibliolloret

Aquesta és la proposta estiuenca per a difondre una part important del fons de la biblioteca, la secció de viatges, sense deixar de banda les recomanacions de lectures del ja clàssic “I tu què i on llegeixes” #estiubibliolloret.

A partir de la publicació d’una guia de novetats de la secció de viatges, hem pensat una nova manera de dinamitzar el fons a Instagram (o a qualsevol xarxa social). La idea principal a difondre és: tant si et pots permetre fer un superviatge, com si treballes tot l’estiu, a la secció de viatges trobaràs la teva guia, des de “El Món” fins a “Els camins de ronda de la Costa Brava”.

Tothom pot etiquetar les seves fotos #biblioviatges i #bibliolloret i, des de’l compte d’Instagram de @bibliolloret, farem reepost (o la publicarem, si ens la fan arribar per correu) els dilluns.

Perquè, de vegades, una guia et pot mostrar llocs insospitadament fantàstics que tens al costat de casa.

Us deixo la foto i el vídeo de la promo i us animo a participar:

 

Aquest estiu, volem viatjar amb tu!

I alguna de les fotos publicades a Instagram:

Watching the city #barcelona #biblioviatges #bibliolloret #quèfemalesbiblios #twlb #landscape

A post shared by Lidia Bartolomé (@lidiabart) on

Actitud positiva

Coses (personals o no) que em passen a la biblio

Ahir, vaig atendre al taulell una dona que conec des que vaig començar a treballar a la biblioteca, ara farà deu anys. És una dona guapa, simpàtica, una mica més gran que jo. Feia temps que no la veia i la vaig trobar estranya, diferent.

Ens vam saludar i em diu “estás igual, te veo muy guapa” (i jo pensant, sí sí, menopàusica perduda i amb 8 kilos de més) i afegeix, “¿sabes que? tengo cáncer”, i m’ho diu sense deixar de somriure (jo tinc un problema? Ha!).

Vam estar parlant una mica de tot plegat, sobretot de que cal afrontar els problemes (EL PROBLEMA) amb actitud positiva, superar les coses dia a dia, etc.

D’altra banda, aquests dies, he viscut envoltada d’actituds negatives que em fan molt difícil mantenir-me ferma. Actituds negatives que, generalment parteixen del mateix problema, un problema molt humà que consisteix en pensar que només patim nosaltres, és la síndrome de creure’s el centre de l’univers.

Ara farà dos anys, va morir la meva germana gran, la Mayte. Vaig tenir la sort d’acompanyar-la els seus últims dies. Aquells dies, a Eivissa, vaig aprendre molt, potser, el 50% de les coses importants que he aprés en la meva vida. Des de llavors, quan tendeixo a caure en el pou negre, rebo un avís, un avís que es materialitza de maneres diferents. Segurament passa perquè una part de la meva ment es va obrir i estic més receptiva  però, qui sap!

Ahir, vaig rebre un avís evident, al taulell mentre treballava però, avui, després de dormir gairebé 7 hores seguides (encara no m’ho puc creure), mentre gaudia de les ganes de quedar-me una estona més al llit (sensació que ja no recordava) i reflexionava sobre tot plegat m’he adonat de dues coses:

  • Ahir, vaig anar a dormir angoixada. Avui, m’he despertat sentin-me fantàsticament.
  • Les actituds negatives projecten una ombra gran i fosca que oculta les actituds positives que ens envolten i que tendim a obviar.

Conclusió bibliotecària: de vegades, ens fa molta mandra parlar amb les persones que busquen conversa al taulell (hi ha cada cas! 😦 ) però, de vegades, molt de tant en tant, val molt la pena escoltar.

Jo, a Barcelona, en plan "estic reflexionant"

Jo, a Barcelona, en plan “estic reflexionant”

La qüestió és moure alguna cosa…

Movent la Revetlla de Sant Jordi 2016

No passa sovint que et felicitin per una campanya de difusió a les xarxes… M’agrada 👏👏👏… No, m’encanta! Sobretot si constates que ha arribat al públic objectiu i que “la història” ha estat seguida amb ganes de saber-ne més.

Ser original no és fàcil però, de vegades, una bona idea et troba 😉 i només has de ser capaç de desenvolupar-la amb una miqueta de gràcia i el màxim de col·laboració de les persones amb les quals treballes.

Per aconseguir el resultat final hem utilitzat:

Però el secret, no hi ha dubte,  és que es mostra el capital humà  (talent i savoir faire) de la biblioteca en el seu vessant més desenfadat.

Ens ho hem passat molt bé 😂😂😂 i això també es nota.

Ja sabeu què passa a l'abril a #bibliolloret❓IV #revetllasantjordi #22abril #revetllabibliolloret

A post shared by bibliolloret (@bibliolloret) on

 

Nena, és aquí la biblioteca? #quèfemalesbiblios

Fa unes setmanes, em van demanar (per un projecte de l’àmbit del Grau d’Informació i Documentació de la UB), un llistat de demandes reals que els bibliotecaris  rebem als taulells de la biblioteca.

#librarianspower

Bibliotecària, al taulell “mode atenció a l’usuari”

D’entrada, vaig anotar totes les demandes que em van fer aquella mateixa tarda al taulell i el resultat, en forma de llistat, em va sorprendre: tantes coses, tan diverses i sí, un “nena, és aquí la biblioteca?” 😂😂😂

N’he afegit unes quantes que recordava i algunes que m’han passat  (gràcies! 😉 ) i m’he adonat d’una cosa: les biblioteques són allò que els usuaris necessiten que siguin… Els bibliotecaris només podem establir certs límits perquè la cosa no surti de mare! 😱

He exclòs de la llista (que espero continuar) les tirades de canya (o tejus) i les que se surten massa de l’àmbit professional (pero haberlas, haylas!).

– Com puc renovar un préstec a l’eBiblio?
– Tens una guia de telèfons?
– Vull un llibre que parli de Cambodja però que no sigui una guia de viatges.
– ¿Sabes si el pastel de fresa lleva bizcocho? (Una usuària que agafava en préstec un llibre de cuina).
– Em pots deixar un ordinador portàtil?
– Em pots ajudar a fer un currículum?
– I need to print a boarding pass.
– Je veux acheter une guide de Barcelona.
– (per telèfon) Em canvio de pis i vull fer una donació de tots els meus llibres a la biblioteca. Com ho he de fer? Me’ls vindreu a buscar?
– Porto un llibre meu a la bossa, puc entrar?
– Puc carregar el telèfon a algun lloc?
– (per telèfon, els Mossos d’esquadra) Hem trobat una cartera sense documentació però hi ha un carnet de la biblioteca, ens podeu facilitar les dades de la persona?
– Seré a Lloret dues setmanes (he vingut amb l’Imserso) puc fer ús de la biblioteca?
– El gos ha mossegat el llibre que vaig agafar en préstec, què he de fer?
– Tens un carregador de mòbil per deixar-me?
– M’ajudes amb la declaració de la renda?
– Vull escoltar Motörhead a l’ordinador, m’ajudes?
– (usuari poc habitual)Em recomanes un llibre que m’agradi?
– El llibre que vull agafar en préstec pesa molt i m’agrada llegir-lo a la biblioteca, me’l podeu guardar aquí?
– (parella amb vestits de gal·la acompanyats de fotògraf) Podríem fer-nos unes fotos al pati?
– Nena, tu que deus saber català bé, em pots corregir aquest poema?

 

I a tu, què t’han demanat?

 

Les xarxes socials a la biblioteca: els objectius

No, no m’he oblidat dels objectius! 😉 Però és que costa… La veritat és que, quan arriba el moment de mesurar l’any  i tornar a planificar, entro en crisi… Però dura poc! Després d’una primera mirada pessimista (tendeixo a detectar primer allò en què he fracassat), començo a valorar les dades positives que, sempre, sempre, superen en quantitat les negatives. 🙂

Un cop surto de la crisi, m’assalta un (mal) pensament: “i si tiro milles sense planificar res? Total!?”. Però no, no em deixo vèncer pel dimoniet de l’anarquia i em poso a treballar: si no tinc una guia, amb uns objectius marcats, no podré improvisar quan calgui.

Us comparteixo, primer, la infografia amb les principals dades de @bibliolloret l’any 2015 (Cliqueu l’enllaç per veure-la completa). Després, els objectius proposats per l’any 2016 (objectius pendents de modificació i aprovació per part de la direcció), objectius poc ambiciosos però assolibles.

Dades estadístiques 2015

Clica la imatge per veure la infografia

Objectius 2016 @bibliolloret

Generals:

  • Ampliar el tipus de publicacions a Facebook, més enllà de la difusió d’activitats i serveis de la biblioteca, utilitzant etiquetes que informin del contingut i/o del públic destinatari:

#bibliolloret
#lloretdemar
#biblioteques
#quèfemalesbiblios

  • Consolidar Instagram (xarxa amb més projecció) com a nucli de les publicacions. D’aquesta manera passarà a ser la “xarxa principal”.
  • Utilitzar Twitter de manera més àgil, potenciant la comunicació amb els usuaris.
  • Seguir millorant els blogs tant estèticament, com en els continguts.

Concrets:

No realitzar tasques relacionades amb la gestió de les xarxes socials fora de l’horari laboral (més que un objectiu és un desig), exceptuant aquelles que requereixin accions immediates (com resoldre una situació de crisi o respondre a una pregunta urgent d’un usuari o seguidor).

Accions:

  1. Utilitzar les eines de programació de publicacions
  2. Coordinar publicacions amb els membres de l’equip (en funcionament ja a Instagram #racodelscontes)

Assolir, a finals d’any, les següents dades d’augment de seguidors:

  • Facebook: 30%
  • Twitter: 40%
  • Instagram: 50%

Accions:

  1. Millorar la difusió del que es fa a les xarxes als taulells (iniciativa: de la xarxa a la biblioteca).
  2. Aplicar els objectius generals i marcar accions concretes i noves, periòdicament.

Augmentar, al llarg de l’any, els subscriptors del blog en un 50%.

Accions:

  1. Demanar al personal que estigui atent a les demandes d’informació dels usuaris. Qualsevol demanda d’informació al taulell és una oportunitat per aconseguir un nou subscriptor.
  2. Aprofitar situacions de desinformació dels usuaris (com, per exemple, errades en fullets informatius sobre la necessitat d’inscriure’s prèviament a una activitat) per a oferir als usuaris la possibilitat d’estar sempre informats, mitjançant la subscripció.
  3. Continuar amb la difusió habitual a les xarxes.

Seguir participant en propostes que impliquin la col·laboració entre biblioteques i en accions que potenciïn la difusió i promoció del dia a dia de les biblioteques i dels professionals que hi treballen.

Accions:

  1. Detectar quines accions a les xarxes són aplicables a @bibliolloret i dur-les a terme en funció de les possibilitats i recursos.
  2. Proposar, des de @bibliolloret, iniciatives a les que es puguin afegir altres biblioteques.

Definir les seccions fixes publicades als diferents blogs, al blog principal per a millorar-ne la difusió, fomentar la participació i augmentar les visites als blogs.

  1. Definir les seccions:
    1. El Racó dels contes
    2. Les escoles ens visiten
    3. Proposem un llibre (#llibresen15)
    4. Estem llegint (recursos pel club de lectura)
    5. Pack llibre+ pel·li
  2. Habilitar-ne l’accés, des del menú del blog principal, mitjançant categories.

Expo #robaunpoema: de la xarxa a la biblioteca

L’Expo #robaunpoema és la segona acció “de la xarxa a la biblioteca” d’aquest any. Com us explicava a l’entrada #BookfaceBibliolloret: de la xarxa a la biblioteca, potser és el moment d’acostar les accions que duem a terme a les xarxes socials, als usuaris de la biblioteca que no són a les xarxes.

Ara fa uns mesos, algunes biblioteques vam començar a “robar poemes” dels lloms dels llibres i a penjar-los, cada dimecres, a les xarxes socials.

#RobaunPoema publicat a l’Instagram de @bibliolloret

Ara, volem exposar els poemes robats als prestatges de la biblioteca:

IMG_4155

El David (creador del rètol), La Dussa i l’Andrés.

IMG_4156

El rètol ha fet gran una expo petita.

IMG_4167

El Muntatge.

L’expo consisteix en una combinació de panells amb les imatges publicades a Instagram i els llibres utilitzats per crear els poemes.

Alguns dels poemes exposats:

Mira les imatges a Instagram:

#RobaunPoemaBibliolloret

#RobaunPoema

Vine a veure l’expo a la Planta 1, del 8 al 29 de març!

Expo #BookFaceBibliolloret: de la xarxa a la biblioteca

Una de les tasques dels bibliotecaris, en els últims anys, ha estat portar les biblioteques a les xarxes socials. Intentar donar visibilitat al dia a dia de la biblioteca, mostrar què s’hi fa, crear comunitat i establir una comunicació bidireccional amb els nostres usuaris…

I ho hem fet tan bé que hem començat a crear activitat directament a les xarxes!  😉

Les coses han canviat molt en poquets anys i, si abans el que es feia a les biblios no arribava a tothom perquè no era a les xarxes, ara, hi ha coses que fem a les xarxes que no arriben als usuaris “tradicionals” de la biblioteca.

I d’aquesta reflexió sorgeix una proposta per al 2016: “de la xarxa a la biblioteca”.  I una primera iniciativa a la Biblioteca de Lloret de Mar:

Expo #BookFaceBibliolloret: de la xarxa a la biblioteca

El fenomen #bookfacefriday neix l’any 2014, a la New York Public Library, de la mà de la bibliotecària Morgan Holzer.

Consisteix a fer fotografies a persones, canviant les cares (o altres parts del cos) per llibres i penjar-les, el divendres, a les xarxes socials (sobretot a Instagram), amb l’objectiu de donar a conèixer els documents de la biblioteca d’una manera divertida i poc convencional.

A @bibliolloret, hi participem cada divendres, penjant una fotografia a Instagram i aquest any, que celebrem el 5è aniversari (#5bibliolloret), volem que els nostres personatges #bookface, siguin presents a la biblioteca.

Mira les imatges a Instagram:

#BookFaceBibliolloret

#BookFaceFriday

Què us sembla? Us convido a visitar-la a la Planta Zero de la biblioteca! 🙂

 

Una crisi i dues pàgines de Facebook

2Com cada mes de gener, em trobo immersa en l’avorrida tasca de recopilar dades estadístiques que, teòricament, reflectiran si hem assolit o no els objectius que ens vam marcar l’any passat.

Si mirem les dades (només dades, de com les interpreto, no en vull parlar ara mateix), la cosa ha anat prou bé però, no puc evitar una certa sensació de “això no és el que jo vull que sigui”, que m’ha fet entrar en un període de crisi creativa que no em permet, ara mateix, establir nous objectius.

Bé, ja us he parlat de la crisi. Ara, us vull parlar de les dues pàgines de Facebook 😉 I és que, mentre em sumia en la desesperació i l’avorriment que em provoca alguna de les pàgines de Facebook que gestiono, vaig començar a detectar que alguna cosa em cridava l’atenció cada vegada que feia una facebookbatuda. En concret, dues pàgines:

M’agrada la manera de publicar i la qualitat de les publicacions. Em fa pensar en un equip (sé que està gestionada per un equip) que es dedica a les xarxes socials (com a part “real” de la feina diària) i té temps suficient per dedicar a pensar, organitzar, elaborar continguts, etc.

M’encanta el to de les publicacions! Entreu i no us perdeu, per exemple, les aventures de #laniña. Crec que es pot publicar en un to distès, només si estàs molt segur de que al darrera hi ha un equip que et recolza i una manera de fer de la qual et sents molt segur, fins i tot orgullós.

Llegeixo el que publiquen i, fins i tot, clico els enllaços… Per què? No ho sé però espero que m’ho expliquin, en algun moment (i a partir d’una proposta de Què fem a les biblios?), per ara, és un gust veure gent innovant a la Xarxa Social (que, sigueu sincers, a vosaltres també us ha començat a avorrir 😉 ).

El meu cap de setmana #sombiblioteca

IMG_1101

Que em convidin a les Terres de l’Ebre és un somni fet realitat (com m’agrada travessar qualsevol dels ponts que creuen lo riu!). Si em conviden per parlar d’un projecte que m’estimo i, a més, puc quedar-me a Cambrils i xalar amb la Rosana, ja ni us ho explico 😉 !

I encara hi ha més: si puc desvirtualitzar gent que segueixo (i admiro) a les xarxes, la satisfacció és màxima! Perquè la Rosana té raó: quan connectes amb algú a les xarxes, arriba un moment en el qual “cal tocar-lo”.

La Biblioteca de Roquetes (que molts seguim de prop) desprèn calidesa. T’hi sents bé només d’entrar i em va encantar conèixer en persona a Judit i a Marc (amb Begonya ja ens havíem “tocat” 🙂 ) i a totes les companyes que ja seguia a les xarxes i les que seguiré a partir d’ara.

La jornada va ser genial: plena de passió i de professionalitat, emotiva i divertida, molt divertida! Crec que es pot resumir molt bé amb una frase que va dir l’Ana  “encara no hem començat i ja he après un munt de coses!”.

M’ha agradat parlar una estoneta amb la Begonya i constatar que té una visió del que és important i del que no ho és, molt semblant a la meva però molt més nítida i intel·ligent.

M’ha agradat veure com companyes de biblioteques amb pocs recursos (però pocs de veritat), treballen “per sobre de les seves possibilitats” (però molt, molt i molt per sobre), tirant endavant projectes, activitats i, el més difícil de tot: el dia a dia.

M’ha agradat molt riure tant al dinar i sentir-me tan còmoda, jo que sóc tan “poc sociable” a la vida real! 😉

M’ha agradat molt, molt i molt grimpar per la muntanya amb la meva amiga Rosana, “pizpireta” ella i compartir una partida de “gestos” amb la Judit i la Paula (que vam guanyar la Judit i jo, és clar!).

En resum: temps molt ben aprofitat. Us tindré molt presents a totes… I a Marc i al conserge, com no! 😉

Gràcies Begonya!
Gràcies Companyes!
#sombiblioteca

 

Les xarxes socials a la biblioteca: comuniquem-nos!

La informació és poder però, el mal ús de la informació, què és?

Un desastre, ja us ho dic!

I, el poder que atorga a la persona que en fa un mal ús (entenc per mal ús: no compartir la informació, donar informació obsoleta, utilitzar-la en benefici propi, ser poc curós a l’hora de transmetre-la…), és efímer, molt efímer ( si no inexistent).

Però, pressuposem (sempre! 😉 ) que les fallades, en el flux informatiu, són involuntàries…

Segurament, a les vostres biblioteques (o al vostre lloc de feina, sigui quin sigui) patiu situacions “compromeses” per manca d’informació o per no tenir la informació adequada:

  • Un canvi d’hora d’una activitat
  • La cancel·lació d’una activitat
  • No tenir ni idea que hi havia una activitat
  • No saber qui sóc, ni què faig aquí!

Són només exemples i l’últim (poca broma) pretén reflectir com et sents davant d’un usuari que (però com pot ser?) està més informat que tu.

Quan treballes en un equip cohesionat (petit, perquè la mida sí que importa), amb objectius clars o flexibles, la comunicació és fàcil. La Cris, la Rosana i jo (que com a equip acomplim aquests requisits), quan treballem a Què fem a les biblios?, ens comuniquem per totes les vies possibles (fins i tot per 2 ó 3 canals diferents a l’hora) i funciona! Ara bé, hi ha condicions que ens hem marcat i que sempre respectem: calendaris, sistemes de revisions de publicacions…

“Per a poder improvisar, han d’existir unes normes mínimes que s’han d’acomplir”tweet-graphic-4

La quantitat de problemes, a l’hora de compartir la informació, és proporcional a la quantitat de persones que treballen en un projecte. Dit això (i sembla que sàpiga de què parlo 😉 ), us comparteixo el sistema que vaig idear per a la comunicació interna a la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar:

Clica la imatge per veure la presentació.

Comunidades de Google+

A mi, m’agrada molt (però, és clar me l’he currat i ho segueixo fent!) perquè cobreix la majoria de les necessitats de comunicació del dia a dia a la biblioteca.

Crec que funciona bé, en tot cas, la voluntat de comunicar-se, de totes les persones que treballen en un projecte, és l’ingredient indispensable per al bon funcionament de qualsevol sistema.

Hi esteu d’acord? Doncs, comuniquem-nos!

I què passa si…

Publiques al perfil equivocat

Avui m’ha passat 😮 ! Per primera vegada en els anys que porto trastejant amb les xarxes, he publicat al perfil equivocat! I de la pitjor manera, és a dir, no una publicació institucional en el meu perfil personal (no seria un problema, ho faig sovint) sinó, una publicació personal a un perfil institucional… Ehem!

Normalment, sóc molt curosa (però crec que estic perdent facultats) i comprovo sempre on sóc (quin perfil) i, després, que el que escric no contingui errades (cosa cada cop més complicada per culpa de la presbícia i la síndrome de #dedosgordos), tot i que tinc sempre bastant clara la situació: quina és l’última cosa que he publicat i quina serà la següent.

I avui, no sé… Tinc festa… Havia deixat l’Instagram connectat a @bibliolloret perquè havia de penjar el #bookfacefriday aquest matí i, no pensava sortir a primera hora perquè havia de ser en un lloc a les 9:00. Però, he tingut un rampell! He vist que començava a sortir el sol i el cel estava preciós (very, very lovely 😉 ), no m’ho he pensat (bé, sí, “si surto ara, tinc temps de pujar a Sant Joan i ser a casa a les 8:30”). Arribo a Sant Joan, faig 50 fotos i en penjo una a Instagram…

Moment “quina sortida de sol més bonica, sort que he decidit sortir, hauria de marxar ja, que no arrib… Joder Lidia! que estás conectada al Instagram de la biblioteca!”…

Entro a Instagram, constato el desastre, esborro la foto (que encara no tenia cap like) i respiro (mentre penso “realmente, estás perdiendo facultades, guapa!”), enfilo el camí de tornada (lalalarala) i de sobte em ve al cap una nitidíssima imatge de la pàgina de Facebook de la biblioteca amb la meva flamant foto de la sortida de sol picant-me l’ullet (“realemnte estás tonta”).

Arribo a casa, esborro la foto (que afortunadament no tenia cap like) i respiro… No, ja no l’he cagat més :-/ … de moment!

Què voleu que us digui! Si això m’arriba a passar fa un parell d’anys, em moro! Però, avui, he sigut conscient de dues coses:

  • Les meves aptituds i capacitats no són infal·libles (i cada cop ho seran menys)
  • Tot allò que ens fa humans, pot ser bo per a la tasca que fem a les xarxes

I per això m’he decidit a explicar-vos-ho. Doneu-vos permís per a equivocar-vos, creieu-me, no passa res greu i de tot se n’aprèn.

Ah! Us deixo les fotos que he fet, entre elles la “foto maleïda” perquè realment, l’albada d’avui ha sigut espectacular!

 

Les xarxes socials a la biblioteca III. Els companys de projecte

M’agrada pensar que el que tinc entre mans és un projecte (“pla proposat per a realitzar allò que hom pensa portar a acompliment”, segons el DIEC) i un projecte necessita col·laboradors. De fet, el que aporten les persones que hi participen, és el tret diferencial que fa que un projecte tingui èxit o no (jo ho veig així! 😉 ).

No sempre podem triar amb qui treballem (i triar tampoc no garanteix l’èxit), dependrà de la llibertat d’acció que ens atorguin equips de direcció, xarxes corporatives, ajuntaments, etc. Per tant, intentaré reflectir quin és el meu ideal d’equip.

Un equip necessita un líder i tinc molt clar que ningú no és líder per voluntat pròpia sinó que és l’equip qui atorga o no el lideratge a una persona determinada, d’una altra manera qui dirigeix l’equip és algú que mana (o no) però no un líder.

Com són les persones amb les quals m’agrada treballar?

  • Treballadores, tal qual.
  • Il·lusionades amb el projecte. Liderar o treballar en un projecte en el qual no creus és una de les pitjors coses que et pot passar en l’àmbit professional.
  • Capaces de copsar les fortaleses de cada un dels membres de l’equip i fer-les prevaldre per damunt de les debilitats.
  • Hàbils per detectar quan han de cedir o assumir el lideratge, temporalment o definitivament.
  • Amb criteri clar sobre el que és ètic o no a l’hora de treballar en equip.

Però hem de treballar amb persones de tot tipus així que, anem al gra! Hi ha dues coses que considero necessàries:

  • És molt important que hi hagi almenys una persona que pugui substituir qui dirigeix el projecte, és a dir, que en tingui clares les bases per a poder fer-lo seu si és necessari.
  • Tothom s’ha d’implicar fins on cregui que pot fer-ho, però ha d’acomplir el compromís adquirit.

Però, com reflectim tot això en la guia d’ús?

Doncs, jo encara no he trobat la manera i, potser no és necessari si tothom sap on és i la informació flueix… I, com fer que la informació flueixi?

No us perdeu la propera entrada!

Imatges de treball en equip seriós 🙂 🙂 :

Sessió de fotos per publicitar la inciciativa de promoció de la lectura a Instagram #estiubibliolloret Juliol 2014.

Les xarxes socials a la biblioteca II: Començant de zero… O no!

Lidia BartoloméNo hi ha una única manera de fer les coses. Tots ho sabem. Ho tenim molt clar quan hem de defensar la nostra manera de treballar, però no tant quan algú defensa una alternativa que no ens acaba de fer el pes. A mi em passa i, tot i que intento ser flexible i actuar així en gairebé tot el que faig (sí, tinc manies, tu no? 😉 ), no sempre ho aconsegueixo.

M’encanta rebre suggeriments i comptar amb l’opinió de la gent amb la qual treballo, però odio que persones que no tenen gaire idea del que faig em qüestionin (de vegades, també em costa acceptar les crítiques de qui sap més que jo #hoconfeso).

Per això, tinc clar (després d’equivocar-me molt) que l’organització i la planificació són necessàries per optimitzar al màxim el temps i l’energia que invertim en cada tasca, per senzilla que sigui i, molt important, per poder argumentar i defensar allò que fem quan ens ho qüestionen.

A la bíblio, l’activitat a les xarxes s’organitza a partir d’un document: La guia d’ús de les xarxes socials de @bibliolloret tot i que no sempre ha estat així! Vam començar a Facebook ara farà 5 anys (el 5 d’octubre, concretament), sense planificació i amb un únic objectiu clar: obrir una finestreta que ens permetés comunicar-nos millor amb els nostres usuaris. Van passar gairebé tres anys fins que vam tenir el primer document que establia els objectius, un “projecte” de manual d’estil i un protocol de crisi. Fins al moment actual, hem provat moltes coses, xarxes socials diverses i tot tipus d’iniciatives; hem constatat que, quan la comunitat que gestiones comença a tenir certa entitat, és imprescindible establir les pautes que ens permetin organitzar, planificar i, molt important, treballar col·laborativament.

Una de les coses que m’encanta de les xarxes socials és que pots tenir una idea i dur-la a la pràctica immediatament, deixar-la reposar i reprendre-la, treballar-la i convertir-la en un projecte. És per això que penso que l’elaboració d’un document que ens serveixi de guia per treballar és necessari però crec que s’ha d’elaborar paral·lelament al creixement del nostre projecte.

Si ja teniu les xarxes en funcionament però encara no heu planificat gaire, no patiu! Tot té solució! Jo, que sóc reincident, he començat un segon projecte de manera no ortodoxa: Què fem a les biblios? necessita JA una guia d’ús i aquest és un bon moment (com qualsevol altre) per començar a treballar.

Per tant, anem a pams. Per ordre d’importància, tal com jo ho veig, el que és bàsic per començar a treballar és:

  • Saber amb quins recursos comptem: econòmics, humans… Tenim temps (o ganes 😉 que supleixen molt bé la manca de temps) per dedicar a les xarxes?
  • Establir els objectius generals del nostre projecte a les xarxes socials, després ja vindran els específics.
  • Crear el nostre equip de treball. No tothom ha de tenir el mateix nivell d’implicació, els equips funcionen quan les persones que els integren es complementen.

Exemples d’objectius generals

@bibliolloret

A @bibliolloret treballem amb la voluntat de ser presents allà on són els nostres usuaris o usuaris potencials. Volem fer arribar la biblioteca (i els serveis que ofereix), més enllà de l’edifici de la Casa de la Cultura i dels horaris d’obertura al públic. Apostem pel treball en equip i per la “humanització” de la presència de la biblioteca a les xarxes socials.

Què fem a les biblios?

Volem difondre la feina que es fa a les biblioteques. Volem mostrar la feina dels bibliotecaris (del personal de biblioteques, tinguin el càrrec que tinguin) que sovint està poc reconeguda.

No és tan difícil, oi?

Ja tenim definit el primer punt de la nostra guia d’ús!

Proveu: quin seria l’objectiu del vostre projecte?

Les xarxes socials a la biblioteca I: Estat de la qüestió

Lidia Bartolomé AguirreLes biblioteques i (permeteu-me l’autobombo corporatiu) el personal de biblioteques estem fent una molt bona feina a les xarxes socials i la fem MALGRAT el nostre dia a dia.

Crec que no hi ha cap gestor de xarxes socials de biblioteques que es dediqui exclusivament a aquesta tasca (si existeixes, sisplau! contacta amb mi, que el cas mereixeria una entrevista en profunditat 😉 ). La majoria, hi dediquem bona part del nostre temps lliure i això comença a NO SER NORMAL.

D’altra banda, les realitats a les quals s’enfronten les biblioteques a l’hora de desenvolupar les seves xarxes són molt diverses:

  • Biblioteques sense el mínim de personal necessari per a dur a terme les tasques bàsiques i oferir els serveis mínims (el tema de la mitjana d’edat del personal i el nivell de formació en TIC, el deixaré per a una altra ocasió).
  • Biblioteques que pertanyen a administracions no gaire pro-xarxes o massa controladores en aquest àmbit (gran error, en la meva opinió).
  • Biblioteques gestionades al marge de l’evolució tecnològica en qualsevol dels seus vessants.
  • Etc. (Expliqueu-me la vostra casuística en un comentari perquè segur que és molt diversa…)

A hores d’ara, haver de defensar la presència de les biblioteques a les xarxes socials em resulta cansat i avorrit i no és això en absolut el que pretenc: la realitat és la que és i les xarxes socials seguiran evolucionant (si no és que, és clar, que arribi l’apocalipsi zombi, el tecnològic o l’energètic…) i a les biblioteques, seguiran venint usuaris a preguntar-nos com crear-hi perfils.

Jo he tingut la sort de treballar en un ambient molt pro-xarxes  (gràcies #bibliolloretteam) i d’aprendre dels millors (profe, no t’ho agrairé mai prou) i això m’ha permès provar, equivocar-me i, fins i tot, assolir algun èxit. Per això, vull reprendre l’activitat al blog (ja sabeu que si no sóc per aquí, és perquè sóc a Què fem a les biblios?) explicant, en entrades successives,  tot allò que m’ha servit o em serveix per a desenvolupar la meva tasca com a gestora de les xarxes socials de la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar (Ui! sona com que sóc molt gran i començo a escriure les meves memòries): eines, sistemes de planificació, maneres de treballar en equip, etc. Ja sabeu, per allò de COMPARTIR (que és el que es fa a les xarxes) i, si alguna de les meves experiències us ajuda (o la podeu millorar) jo, encantada ;-).

D’entrada, un consell:

A les xarxes, mostreu-vos tal com sou en persona i, si la feina us ho permet, mostreu de tant en tant, la vostra cara divertida  tweet-graphic-4

No ho negaré, el personal de biblioteques, a les xarxes, ens divertim… Quants de vosaltres esteu preparant el #bookfacefriday per demà?

 

 

 

Infografía: Concurso de posicionamiento

concurs