Comparteixes?
- Click to share on Facebook (Opens in new window)
- Feu clic per compartir al Twitter (Opens in new window)
- Fes clic per compartir al Linkedin (Opens in new window)
- Click to share on WhatsApp (Opens in new window)
- Click to share on Telegram (Opens in new window)
- Feu clic per compartir a Pinterest (Opens in new window)
Caram, Lídia, quin podcast més xulo! Encara que al principi fa una mica de por i tot, eh? M’imagino que fent-lo us ho devíeu passar de conya. I quin laberint és? És el d’Horta?
Sí, Maria. És el laberint d’Horta. La veritat és que va ser prou divertit i també ens ho vam passar molt bé després muntant el vídeo. Però això va ser al principi del quadrimestre, quan encara teníem temps per a respirar…
Va, que aviat hi podrem tornar 😉
Molt bé, però quina por, entre les imatges i la música, en sembla que no hi aniré a aquest laberint
Doncs Teresa, t’he de dir que pot arribar a ser angoixant perquè, tot i que és petit, en algun moment et trobes perdut, ni que sigui uns segons.
Estás hecha toda una Amenábar en potencia!
Marta Moreno Lobera
Gracias Marta, pero el mérito no es sólo mio, las cosas como son!
Molt xulo!!!
Però avisa…, que he pegat dos bots de la cadira que caraiii
Ha, ha, ha… D’això es tractava!
Ostras, Pedrín, quin curre! Escolta, supose que has trobat el teu fill, no? Espere que encara no estiga el pobre allí: mamaaaa, mamaaaaa!
I felicitats a l’efectista especial!
Gràcies, Eva, però el mèrit sempre és dels actors i de les actrius…
🙂
Clar que sí, Don Efectista, per això me’n recorde de felicitar també els que no es veuen, que jo he estat tocant amb cantants que semblava, per les felicitacions del públic, que els havera acompanyat un playback!
Tornaré a provar:
el nen, un artista; la mare, tremenda; i l’efectista… PER PUNXAR-ME I NO TREURE’M SANG!!!!!!
Ara sí que ho he dit bé, eh? 🙂
Com no l’havia de trobar? No veus com crida?
Calla, calla, que jo escoltava: mama, mama! i em passa com supose que a totes: em semblava que em cridava a mi! En sentir mamamama, de seguida plante les orelles!
No penses que ets l’única que s’ha sentit maltractada per un públic que només s’emmiralla en el que veu… però la gent com nosaltres sabem perfectament que els “efectes” són necessaris per generar més “afectes”. I jo ara em sent molt afectiu amb els protagonistes del vídeo… Una abraçada per a tu i per als teus en terres valencianes!!
Si Lidia molt xuli!
A mi també m’ha fet por, es clar que a mi em fa por tot1
jo he viscut a Horta i no l’he vist mai…
quin despiste!
Doncs val la pena anar-hi, Irene. Crec que és un lloc especial.
Ets, a més, un poeta! M’alegre moltíssim de què l’afecte siga un dels efectes de fer junts coses tan divertides com aquest podcast, de veritat. Un besot des del cortijo Ca Camps. 😉
Esteu ben sonats……..es divertit i se que això es cosa d’en Josep…. Aquest estiu meeeeeeeeeeesssssssssssss!
Dona, per a fer unes quantes pel·lis, ja tenim material, ja…
Ja tinc ganes de fer un muntatge impactant d’una sortida nocturna vostra, a veure si totes les anècdotes que explicàveu l’altre dia a la “cumenió” queden documentades, arxivades i retratades. Kisses!!
Lídia, per fi me l’he pogut mirar amb so! Tenia el volum a tope i com diu la Lola he fet més d’un bot!!! Molt xulo, de veritat!
M’alegra que t’agradi. La veritat és que tenia algun sustet més però el vaig reduir gairebé a la meitat per penjar-lo.
Jo també m’he espantat, els efectes especials estan molt bé. Si fos de nit no se si me l’hauria pogut mirar. Les pel·lícules de terror em fan pànic… Déu n’hi do quina feinada!
No va ser feina, que vam riure molt muntant-la. Ja saps, la diferència entre fer una cosa per plaer o per que toca…
Ostres, Lídia, felicitats! Ja hem trobat l’altra germà Cohen! I jo gravant el gos com un inútil…
Deixa estar que el teu vídeo, com a testimoni del que són els nostres matins (o he de dir nits), no té preu!
Del meu (ja he explicat que no el vaig fer sola) no hagués pensat mai que el veuria tanta gent!
En tot cas, és fantàstic!