Treball col·laboratiu i dubtes existencials: segur que tots volem una biblioteca més oberta?

Aquests dies, tot esperant el tret de sortida per marxar cap a la nova biblioteca, hem posat en marxa un sistema per a elaborar els protocols de procediments bàsics de forma col·laborativa. La qüestió és que passem de ser dues persones treballant de cara al públic, a ser-ne sis i ja no és tan fàcil posar-nos d’acord per actuar de forma similar davant de situacions concretes.

La proposta de treballar col·laborativament, mitjançant Google Docs, ha estat, en general, ben rebuda i hem començat per plantejar dubtes i proposar solucions per a les possibles situacions en que ens podem trobar en relació amb el préstec.

Coincidint amb l’elaboració del document, i amb pocs dies de diferència, han anat apareixent als mitjans articles relacionats amb  les biblioteques i els usuaris, parlant de sancions o de la possibilitat que els bibliotecaris actuïn com a policies en cas que ho creguin oportú.

Tot plegat m’ha fet reflexionar al voltant de la missió que volem per a la nostra biblioteca que pretén potenciar la vessant social dels locals i dels serveis.

Els dubtes plantejats al voltant del préstec i del tracte amb els usuaris són diversos i reflecteixen la manera de pensar de tots els que hi participem (és un gran avantatge que proporciona el treball col·laboratiu). Les aportacions del personal sense experiència prèvia en biblioteques són, sens dubte, les més fresques i menys contaminades. Després de llegir els articles dels quals us parlava, em quedo amb aquesta que fa referència a la obligació dels usuaris de substituir els documents malmesos:

a tothom se li pot fer malbé un document gràcies al seu ús i dic gràcies, perquè la gracia de la major part dels documents que tenim a una biblio és que es facin servir tant que es deteriorin. Entenc que hem de posar unes normes per funcionar tots en la mateixa línia, però jo, que no hi entenc gaire, és la primera vegada que treballo a un biblioteca i de fet no he atès mai a cap usuari, crec que la gran majoria dels nostres clients deuen ser “normals” no? Si algú no torna el document just el dia que ho havia de fer o fa malbé un doc o l’extravia de manera fortuïta, potser podríem pensar que també ens hauria pogut passar a nosaltres i, aquests casos, dintre d’uns paràmetres normals, podríem acceptar-los no?
 
 

És, com a mínim, per a pensar-hi una mica, oi?

Lidia B.

 

Anuncis

11 pensaments sobre “Treball col·laboratiu i dubtes existencials: segur que tots volem una biblioteca més oberta?

  1. francina diu:

    Jo estic completament d’acord. Jo he treballat en una Biblioteca i també sóc usuaria.Fer la devolució d’un document amb retard ho he fet alguna vegada i els companys de feina de la Biblio encara més que jo! Cada vegada que utilitzem un document “el gastem”, podem ser més o menys curosos però el temps passa factura.

    • lidia bartolomé diu:

      Sí, Francina, és una mica allò de “en casa del herrero…” L’altre dia comentàvem, a la biblio, que tots aquests llibres, tan ben conservats, que ningú no ha agafat mai en préstec, fan mal d’ulls!

    • lidia bartolomé diu:

      Últimament dormo poc! No sé, és que fa dies que em sorprèn l’actitud “conservadora” d’alguns bibliotecaris/àries (hehehe)i necessitava dir alguna cosa… I OBLIDAR-ME D’ICO! 😉

  2. francina diu:

    La veritat es que resulta fàcil saber quins llibres no surten de la Biblio!
    Jo crec que alguns no han sortit mai i si es mouen és per equivocació.
    Una llàstima, jo crec que un llibre gastat vol dir que ha sortit, que els usuaris l’han tret del seu amagatall i que en el Pressupost ha d’haver una partida per renovacions.

    • lidiauvic diu:

      Doncs sí, Francina, això és el que hauria de ser, per això em sobta tant que, en aquest moment de “canvi” de les biblioteques, hi hagi encara tants llibres exclosos de préstec, tants impediments per renovar un llibre massa cops, malgrat que cap usuari l’hagi reservat, etc, etc…

  3. Javier Leiva diu:

    Jo torno els llibres tard (poc, però tard) cada vegada que en trec, perquè em despisto… però intento no fer-los malbé perquè després de mi n’han de venir d’altres.

    Tot i això a vegades hi ha accidents. Per exemple, fa uns dies vam tornar un llibre a la biblioteca al qual el meu fill havia arrencat una pàgina. Ho vam dir i ens van dir que no passava res i que ja el mirarien d’arreglar, però si hagués calgut pagar-lo… doncs mira, es paga.

    La biblioteca és un servei públic i els llibres que hi ha són de tots. Així que cal intentar evitar estrips per un simple respecte social. Ara bé, també crec que hi ha massa adoració als llibres i efectivament si s’acaben trencant serà perquè se n’ha fet ús (al marge dels usuaris egoistes que no miren res, que sempre n’hi ha). Millor això que una biblioteca buida amb llibres nous.

    A nivell particular, també fujo d’aquesta adoració. No sóc dels que miren el llibre com un objecte sagrat. A casa hi ha molts llibres, però una pila estan a disposició del sagal… que els agafa i els llença per terra, els trepitja, els destrossa… crec que és una bona manera de començar una relació amb la lectura (potser m’equivoco, però m’agrada pensar que si ara té aquest vincle diari amb els papers plens de lletres la lectura pot acabar formant una part important de la seva vida). Quan sigui més gran ja els farà servir per a una altra cosa, ara no són més que piles de paper que és divertit fer córrer amunt i avall.

    Altres dels que tenim passen sovint a la pila de reciclatge, o els donem, o van a Ebay a vendre. A mi m’importa el contingut, no la cel·lulosa… imagina’t quan a Blanes pogueu llençar la meitat de paper perquè la cosa tira en electrònic i pogueu fer servir els espais per socialitzar entorn de l’aprenentatge i l’oci…

    M’he enrotllat i he sortit una mica de tema. Em venia de gust…

  4. Cesca Mas diu:

    Lídia ets una megacrak!!! No he pogut fer cap comentari fins avui perquè no havia trobat com fer-ho!!!
    He trobat molt interessant el que has comentat en el teu bloc i espero que aquest grau de flexibilitat i aires nous que ens atorgues a les noves treballadores de la biblio es conservi per molt de temps!!!
    També penso que amb el pas dels anys et tornes més flexible perquè l’experiència sovint t’avoca a ser-ho si no ho eres d’entrada! I ho dic per experiència perquè quan vaig començar a treballar (de profe, tu ja ho saps!) era molt estricte. Amb el pas dels anys vaig canviar molt! I si realment la biblioteca ha de ser un espai socio-cultural aquesta flexibilitat haurà d’estar a l’ordre del dia.
    I tens tota la raó quan dius que fa pena veure llibres que no s’han tocat mai! Ara que n’han passat molts per les meves mans penso que m’agraden molt més el vells i rebregats, senyal que s’han fet servir!!!!
    Una abraçada!!! (i nena tu vales mucho!!!!!)

    • lidia bartolomé diu:

      Gràcies per la visita, Cesca, i pel teu comentari. Suposo que ens haurem d’esforçar per trobar l’equilibri entre les normes (que hi han de ser) i el sentit comú (que estaria bé que hi fós)! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s