La pàgina de Facebook que administro professionalment va néixer com un perfil. En aquell moment, no estava gaire familiaritzada amb la normativa de Facebook i em semblava que un perfil era més atractiu per als seguidors perquè és més fàcil que et responguin a una sol·licitud d’amistat que no que cliquin un “m’agrada”.
Ràpidament, una persona experta en l’ús de la xarxa em va aconsellar al respecte i em va fer notar que hi havia una normativa que regulava qui pot tenir o no un perfil.
Al marge de la normativa de Facebook, que especifica que un perfil només pot representar una persona i dur el nom d’una persona, hi ha un seguit de qüestions a tenir en compte, per exemple:
-
Quan acceptem com a “amic” a una empresa, organització o entitat, els estem donant accés a totes les dades del nostre perfil.
-
Una pàgina no rep les actualitzacions dels seus seguidors i té accés limitat a les seves dades.
Facebook posa al nostre abast eines suficients per limitar qui pot veure què però, en general, després dels primers dubtes, ens tornem confiats i no tenim cura de la nostra privacitat.
Tenint en compte que no sabem qui gestiona les pàgines d’organitzacions o empreses i els perfils que no pertanyen a una persona, hem de deixar-los accedir a les nostres dades?
La resposta és no, no ho hauríem de fer… caldria que hi hagués un “segon nivell” d’amistats acceptades, un nivell que tingués restringit l’accés a la teva informació privada.
Aquest “segon nivell” l’aconsegueixes restringint els “amics” que no t’interessa que vegin les teves publicacions.
Jo trobo a faltar més control per part de Facebook, que sigui més estricte amb les normes, que no permeti que tinguin perfils aquells que no són “persones”.
Bé, jo sóc una addicta al facebook, però tinc molts pocs amics i, a sobre, no tots ells poden veure el que escric… De vegades no tens més remei que acceptar-los, perquè la cosa cau així com una mica… però aquesta gent veu el mateix que si no l’hagués acceptat. M’agrada molt compartir-ho tot, però no amb tothom. 😀
Doncs, per això mateix, no és normal que una organització, empresa, institució, etc. tingui accés a les dades de les persones pel fet que se’ls permet tenir un perfil malgrat anar contra les normes. 😉