14N: Avui faig vaga!

Deixar d’anar a treballar, em costa molt. M’agradaria trobar una manera alternativa de protestar eficaçment però, si ningú l’ha trobada encara, deu ser que és complicat.

Fa sis anys que vaig començar a treballar per l’administració pública com a tècnica auxiliar de biblioteca i sóc funcionària de carrera des del setembre de 2008. Al llarg d’aquests sis anys, a banda de superar quatre oposicions, he cursat la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació que m’ha permès optar a una promoció interna. Fa un any que sóc bibliotecària, de formació i de professió.

L’esforç no ha estat petit (tinc uns quants companys d’estudis que ho poden certificar) i ha suposat una despesa de temps i de diners de la qual encara m’estic recuperant però que ha pagat la pena. En alguna ocasió he hagut de sentit a dir que “a la universitat privada, pagues i et regalen el títol” però us asseguro que no és així: he pagat molt (de fet encara pago) però he après moltes coses tant de professors com de companys.

Aquest any, l’any en el qual m’he quedat sense paga de Nadal (paga que ja havia invertit en algunes coses necessàries per a mi i per al meu fill) he decidit matricular-me en un Màster (que cursaré en dos anys, perquè també és caríssim) perquè necessito seguir aprenent per a poder créixer i adaptar-me als canvis (espero que imminents) que s’albiren per a una professió com la meva que ha d’estar a l’alçada de les necessitats de les persones.

No he deixat mai de considerar-me una privilegiada: tinc una feina i és una feina que m’agrada (malgrat les mil històries que la fan complicada de vegades). També tinc gent al meu voltant que passa per moments molt difícils i això em fa valorar més encara el que tinc.

Ara, he d’aprendre a valorar l’esforç que he fet per ser on sóc (jo vaig patir l’última crisi: vaig estar més d’un any buscant feina sense trobar-ne ) i, sobretot, he d’aprendre a no justificar-me per tenir feina o per ser una privilegiada i a reivindicar sense complexos uns drets que van aconseguir els nostres pares i que els nostres fills no tindran, malgrat el nostre esforç.

Tot això pot sonar, justament, a justificació però no, no ho és! Avui li he explicat al meu fill per què fem vaga (tots dos) i ho he vist més clar que mai: tocava fer vaga!

Per cert, els diners que no em pagaran avui, no es podrien invertir en alguna cosa que beneficiés la societat? Ho dic perquè, gran part de la feina que no faré avui, de ben segur, l’hauré de fer demà…

Advertisements

3 pensaments sobre “14N: Avui faig vaga!

  1. lara diu:

    pels mateixos motius que tú i molts més d’altra gent (de ben segur) jo també m’he unit huí a la vaga amb el meu fill, gràcies Lidia.

  2. sakina03 diu:

    (molt tard, però…) NO SOM UNS/ES PRIVILEGIATS/DES! Tenir feina i unes condicions de treball decents SÓN UN DRET i no un privilegi. És un dret humà pel mer fet de que necessitem treballar per a poder menjar! Només demanem que ens donin unes engrunes d’allò que produïm, en definitiva; allò que té valor, que crea valor (i beneficis als “amos”) és el nostre treball. (teoria del valor i la plusvàlua de K.Marx). Sense el treball no hi ha riquesa, i aquesta no és més que l’apropiació per part dels “propietaris, amos, empresa, emprenedor, etc…” de la part del valor del nostre treball que no ens “paguen”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s