La biblioteca i les persones

Llegeixo al Punt Avui un article, La biblioteca de Lloret i, oh! Curiosament no en parla malament! D’entrada, sento un alleujament que es va convertint en incomoditat a mesura que vaig processant la informació.

Només es parla de números, quants carnets, quants visitants, quantes exposicions i quantes activitats. Ni una sola referència a les persones, ni al dia a dia de la biblioteca, ni a res del que de debò importa.

La biblioteca no és res sense les persones, persones que necessiten que les ajudis a fer un currículum perquè estan buscant feina o que els recomanis un llibre, “un que sigui bonic”, persones que necessiten que els recordis que no poden deixar els seus fills petits sols a la sala infantil, persones “turistes” que necessiten que les ajudis a imprimir el bitllet d’avió per tornar a casa, persones jubilades que no saben com inscriure’s als viatges de l’IMSERSO, persones que acaben d’arribar al poble i no saben on anar per aprendre català, persones que no saben com entrar a la pàgina del Ministerio del Interior per comprovar quin es l’estat dels seus papers, persones que, simplement, vénen cada dia a llegir el diari i necessiten un minut de conversa amb la persona que hi ha darrera el taulell.

Persones que són a la xarxa i necessiten un espai virtual per compartir les seves lectures perquè no tenen temps per venir a la biblioteca. Persones que et fan una consulta via Twitter (sí, ja fa temps que tenim Twitter) perquè és el que tenen més a mà i saben que la biblioteca hi és i respon.

Persones, en definitiva, les que hi treballem i aquelles per les quals treballem. Si ens oblidem de les persones, quin sentit té la biblioteca?

Anuncis

6 pensaments sobre “La biblioteca i les persones

  1. judithmll diu:

    M’ha encantat Lidia! I si, tens tota la raó del món. La primera vegada que vaig visitar la biblioteca de Lloret em va encantar el tracte que em van donar a la sala infantil. Més enllà de la modernitat de l’espai, del catàleg de llibres o de la comoditat de les cadires, la relació que estableixes amb el teu bibliotecari/a és el més important. És una llàstima que ja no treballi a Lloret perquè m’agrada més la vostra que la de Blanes i a en Godric també. (sense desmereixer la de Blanes, eh!!)

    Una abraçada!

  2. Josep Calataiud diu:

    No saps fins a quin grau comparteixo el que dius i el que es fa evident darrere del que dius… cap feina pot sortir malament si hi ha gent que se la planteja com tu ho fas. Espero que tots i cadascun dels números que han passat per la Biblioteca real o virtual passen un dia i us ho facin saber… que sou unes bellíssimes persones!

  3. irene diu:

    Un post molt bonic Lidia, quina enveja que em fas! aquesta feina de la que parles, aquesta dedicació, això és amor pel que fas…
    a veure si algun dia puc fer el mateix que tu, o intentar-ho!!
    fins aviat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s