Reglaments, protocols… Alguns compartits amb la resta de biblioteques (treballem en xarxa) i altres que neixen a direcció. Sempre però, arriba el moment d’adaptar-los o de modificar-los: cal compartir-los.
Google Drive és una eina adequada per començar a treballar col·laborativament, és fàcil d’utilitzar i estalvia una muntanya de correus d’anada i tornada que tenen com a conseqüència que un document únic es multipliqui generant tantes versions com modificacions se li hagin fet.
Però, no a tots ens agraden les novetats i els canvis i sorgeixen els primers problemes que, normalment, tenen a veure amb dubtes sobre comptes de correu o sobre el fet de no tenir els documents “ben guardats” en una “carpeta segura” de l’ordinador.
Això passa i cal ser pacient i, sobretot, comptar amb el recolzament de la direcció per poder experimentar i fer servir eines que fa mot poc temps, no es contemplaven com a eines de treball habituals.
En general, tothom que comença a treballar col·laborativament en línia, acaba engrescant-se i fins i tot les persones més reticents s’hi acaben acostumant.
La primera experiència, que us explicava ja fa un temps, va tenir bons resultats i m’agrada pensar que va ser la base del sistema de treball que hem acabat utilitzant i que us explicaré aviat.
Més informació: Què és Google Drive?
Sempre ha d’haver algú que empente, nena… 🙂
😉
Aumenta la velocidad de trabajo y todos parecen más eficaces. La disponibilidad de los documentos actualizados en cualquier parte en cualquier momento, lo mejor
Y eso es solo el principio! Gracias por la visita y por el comentario! 🙂
Tanmateix no és només que puguis fer-ho tecnològicament parlant, ni tan sols que hi hagi gent com tu engrescada per fer-ho provar, ni tampoc que hi hagi una direcció més o menys còmplice… Google Drive no funciona mentre hi hagi un fal respecte, una mandra per part de la gent, dels teus companys, a fer una passa endavant. Costa trencar inèrcies i inseguretats i, tanmateix, cal fer-ho.
🙂