Els alumnes del CNL de Lloret de Mar ens visiten, des de fa dos cursos, per conèixer la biblioteca.
Els fem una visita guiada per cadascun dels espais, incidint en aquells recursos que els poden ser útils per l’aprenentatge del català. Alguns ja coneixen la biblioteca i la utilitzen, altres es fan el carnet el mateix dia de la visita i solen convertir-se en usuaris habituals.
Avui, a primera hora, ha vingut la Fàtima, alumna del Bàsic 2, nouvinguda a Lloret, d’origen magrebí. Venia a tornar els llibres que tenia en préstec i m’ha explicat que avui tenia l’examen oral i que estava molt nerviosa. Estava molt contenta perquè la prova escrita li ha anat molt bé: “un 19 sobre 20”, m’ha dit, i m’ha comentat que, malgrat que a ella li agrada molt la gramàtica, especialment la catalana, tenim uns pronoms febles “molt difícils”.
La Fàtima, que s’adreça a nosaltres sempre en català, em deia que, tot i tenir força vocabulari, quan es posa nerviosa, li costa trobar les paraules (i a qui no!) i jo li he dit que no patís, que ho farà molt bé.
El seu nerviosisme era evident com també ho era els seu gran somriure que demostrava la seva satisfacció per estar aprenent la llengua del lloc on viu.
A mi m’ha encomanat el somriure i m’ha fet constatar, un cop més, que les petites coses, també a la feina, són les que realment importen.
Aquestes són aquelles petites o gran satisfaccions personals que, malgrat tot, ens reporta la feina.
Jo diria que són les que donen sentit a la feina. 😉
molt maca la vostra feina, és veritat, encoratjar les persones a estimar la llengua del seu país d’adopció és una tasca molt lloable.
Felicitats Lidia!
😉