Les xarxes socials a la biblioteca I: Estat de la qüestió

Lidia Bartolomé AguirreLes biblioteques i (permeteu-me l’autobombo corporatiu) el personal de biblioteques estem fent una molt bona feina a les xarxes socials i la fem MALGRAT el nostre dia a dia.

Crec que no hi ha cap gestor de xarxes socials de biblioteques que es dediqui exclusivament a aquesta tasca (si existeixes, sisplau! contacta amb mi, que el cas mereixeria una entrevista en profunditat 😉 ). La majoria, hi dediquem bona part del nostre temps lliure i això comença a NO SER NORMAL.

D’altra banda, les realitats a les quals s’enfronten les biblioteques a l’hora de desenvolupar les seves xarxes són molt diverses:

  • Biblioteques sense el mínim de personal necessari per a dur a terme les tasques bàsiques i oferir els serveis mínims (el tema de la mitjana d’edat del personal i el nivell de formació en TIC, el deixaré per a una altra ocasió).
  • Biblioteques que pertanyen a administracions no gaire pro-xarxes o massa controladores en aquest àmbit (gran error, en la meva opinió).
  • Biblioteques gestionades al marge de l’evolució tecnològica en qualsevol dels seus vessants.
  • Etc. (Expliqueu-me la vostra casuística en un comentari perquè segur que és molt diversa…)

A hores d’ara, haver de defensar la presència de les biblioteques a les xarxes socials em resulta cansat i avorrit i no és això en absolut el que pretenc: la realitat és la que és i les xarxes socials seguiran evolucionant (si no és que, és clar, que arribi l’apocalipsi zombi, el tecnològic o l’energètic…) i a les biblioteques, seguiran venint usuaris a preguntar-nos com crear-hi perfils.

Jo he tingut la sort de treballar en un ambient molt pro-xarxes  (gràcies #bibliolloretteam) i d’aprendre dels millors (profe, no t’ho agrairé mai prou) i això m’ha permès provar, equivocar-me i, fins i tot, assolir algun èxit. Per això, vull reprendre l’activitat al blog (ja sabeu que si no sóc per aquí, és perquè sóc a Què fem a les biblios?) explicant, en entrades successives,  tot allò que m’ha servit o em serveix per a desenvolupar la meva tasca com a gestora de les xarxes socials de la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar (Ui! sona com que sóc molt gran i començo a escriure les meves memòries): eines, sistemes de planificació, maneres de treballar en equip, etc. Ja sabeu, per allò de COMPARTIR (que és el que es fa a les xarxes) i, si alguna de les meves experiències us ajuda (o la podeu millorar) jo, encantada ;-).

D’entrada, un consell:

A les xarxes, mostreu-vos tal com sou en persona i, si la feina us ho permet, mostreu de tant en tant, la vostra cara divertida  tweet-graphic-4

No ho negaré, el personal de biblioteques, a les xarxes, ens divertim… Quants de vosaltres esteu preparant el #bookfacefriday per demà?

 

 

 

Advertisements

10 pensaments sobre “Les xarxes socials a la biblioteca I: Estat de la qüestió

  1. rosana diu:

    Subscric de pe a pa. Pel que fa al “biblioteques gestionades al marge de l’evolució tecnològica…” et refereixes a mancances de “hardware”, no? ben cert, hi ha vegades que voldries fer alguna cosa i amb els mitjans que tens no ho pots fer (em passa a mi amb el Youtube). Jo ja fa anys que demano que em comprin un Iphone a la feina, i no hi ha manera! (faria molta feina, moooolta)

  2. Consol diu:

    Realitat plasmada a les biblios! Pero cal que mostrem #quefemalesbiblios… i quina millor manera, ara per ara, que les xarxes socials! Felicitats per la feina! Agafré apunts!! 😊

  3. Josep Calataiud diu:

    Des de quan mostrar el que es fa amb ganes a la feina no és divertit? Jo m’ho passo bomba enviant a gent “un poquito a la mierda” quan em demanen (com a docent) que tinc l’obligació de “divertir” perquè jo el que crec que tinc és l’obligació de no fer perdre el temps i la il·lusió als meus alumnes. Les xarxes em permeten experimentar i temptar a relacionar-se amb els continguts curriculars a alumnes que ni somiaven poder-ho fer. No es diverteixen amb les propostes, o sí, però no m’importa. M’importa que, alguns, no se sentin sols amb la seva soledat com a alumnes interessats a aprendre perquè en una bona xarxa educativa pot trobar partenaires aptes per a l’exploració. I de centres i professionals de l’ensenyament que viuen al marge, quan no de cul a l’ús de les xarxes en la feina: abarrotao!! Però això serà objecte d’un altre comentari.
    Jo, per exemple, aquest post el vaig llegir en la xarxa i tu no te n’havies assabentat ;-), però sí que vas trobar la pràctica amb instragram sobre “robar poemes” (#robaunpoema) amb alumnes d’aula oberta del meu centre i què, creus que els va divertir… doncs sí, però si no ho hagués fet, em seria igual, perquè sé que els estava ensenyant. I idees com la que em vas proposar: barrejar la xarxa i el llibre-paper em resulta un aplec estimulantíssim, a l’hora de generar una imatge que estimula la creativitat d’alumnes ja autoconvençuts de la seva incapacitat per emocionar-se. Ens retrobem en aquest món compartit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s