Actitud positiva

Coses (personals o no) que em passen a la biblio

Ahir, vaig atendre al taulell una dona que conec des que vaig començar a treballar a la biblioteca, ara farà deu anys. És una dona guapa, simpàtica, una mica més gran que jo. Feia temps que no la veia i la vaig trobar estranya, diferent.

Ens vam saludar i em diu “estás igual, te veo muy guapa” (i jo pensant, sí sí, menopàusica perduda i amb 8 kilos de més) i afegeix, “¿sabes que? tengo cáncer”, i m’ho diu sense deixar de somriure (jo tinc un problema? Ha!).

Vam estar parlant una mica de tot plegat, sobretot de que cal afrontar els problemes (EL PROBLEMA) amb actitud positiva, superar les coses dia a dia, etc.

D’altra banda, aquests dies, he viscut envoltada d’actituds negatives que em fan molt difícil mantenir-me ferma. Actituds negatives que, generalment parteixen del mateix problema, un problema molt humà que consisteix en pensar que només patim nosaltres, és la síndrome de creure’s el centre de l’univers.

Ara farà dos anys, va morir la meva germana gran, la Mayte. Vaig tenir la sort d’acompanyar-la els seus últims dies. Aquells dies, a Eivissa, vaig aprendre molt, potser, el 50% de les coses importants que he aprés en la meva vida. Des de llavors, quan tendeixo a caure en el pou negre, rebo un avís, un avís que es materialitza de maneres diferents. Segurament passa perquè una part de la meva ment es va obrir i estic més receptiva  però, qui sap!

Ahir, vaig rebre un avís evident, al taulell mentre treballava però, avui, després de dormir gairebé 7 hores seguides (encara no m’ho puc creure), mentre gaudia de les ganes de quedar-me una estona més al llit (sensació que ja no recordava) i reflexionava sobre tot plegat m’he adonat de dues coses:

  • Ahir, vaig anar a dormir angoixada. Avui, m’he despertat sentin-me fantàsticament.
  • Les actituds negatives projecten una ombra gran i fosca que oculta les actituds positives que ens envolten i que tendim a obviar.

Conclusió bibliotecària: de vegades, ens fa molta mandra parlar amb les persones que busquen conversa al taulell (hi ha cada cas! 😦 ) però, de vegades, molt de tant en tant, val molt la pena escoltar.

Jo, a Barcelona, en plan "estic reflexionant"

Jo, a Barcelona, en plan “estic reflexionant”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s