La qüestió és moure alguna cosa…

Movent la Revetlla de Sant Jordi 2016

No passa sovint que et felicitin per una campanya de difusió a les xarxes… M’agrada 👏👏👏… No, m’encanta! Sobretot si constates que ha arribat al públic objectiu i que “la història” ha estat seguida amb ganes de saber-ne més.

Ser original no és fàcil però, de vegades, una bona idea et troba 😉 i només has de ser capaç de desenvolupar-la amb una miqueta de gràcia i el màxim de col·laboració de les persones amb les quals treballes.

Per aconseguir el resultat final hem utilitzat:

Però el secret, no hi ha dubte,  és que es mostra el capital humà  (talent i savoir faire) de la biblioteca en el seu vessant més desenfadat.

Ens ho hem passat molt bé 😂😂😂 i això també es nota.

 

Anuncis

El meu cap de setmana #sombiblioteca

IMG_1101

Que em convidin a les Terres de l’Ebre és un somni fet realitat (com m’agrada travessar qualsevol dels ponts que creuen lo riu!). Si em conviden per parlar d’un projecte que m’estimo i, a més, puc quedar-me a Cambrils i xalar amb la Rosana, ja ni us ho explico 😉 !

I encara hi ha més: si puc desvirtualitzar gent que segueixo (i admiro) a les xarxes, la satisfacció és màxima! Perquè la Rosana té raó: quan connectes amb algú a les xarxes, arriba un moment en el qual “cal tocar-lo”.

La Biblioteca de Roquetes (que molts seguim de prop) desprèn calidesa. T’hi sents bé només d’entrar i em va encantar conèixer en persona a Judit i a Marc (amb Begonya ja ens havíem “tocat” 🙂 ) i a totes les companyes que ja seguia a les xarxes i les que seguiré a partir d’ara.

La jornada va ser genial: plena de passió i de professionalitat, emotiva i divertida, molt divertida! Crec que es pot resumir molt bé amb una frase que va dir l’Ana  “encara no hem començat i ja he après un munt de coses!”.

M’ha agradat parlar una estoneta amb la Begonya i constatar que té una visió del que és important i del que no ho és, molt semblant a la meva però molt més nítida i intel·ligent.

M’ha agradat veure com companyes de biblioteques amb pocs recursos (però pocs de veritat), treballen “per sobre de les seves possibilitats” (però molt, molt i molt per sobre), tirant endavant projectes, activitats i, el més difícil de tot: el dia a dia.

M’ha agradat molt riure tant al dinar i sentir-me tan còmoda, jo que sóc tan “poc sociable” a la vida real! 😉

M’ha agradat molt, molt i molt grimpar per la muntanya amb la meva amiga Rosana, “pizpireta” ella i compartir una partida de “gestos” amb la Judit i la Paula (que vam guanyar la Judit i jo, és clar!).

En resum: temps molt ben aprofitat. Us tindré molt presents a totes… I a Marc i al conserge, com no! 😉

Gràcies Begonya!
Gràcies Companyes!
#sombiblioteca

 

Les xarxes socials a la biblioteca I: Estat de la qüestió

Lidia Bartolomé AguirreLes biblioteques i (permeteu-me l’autobombo corporatiu) el personal de biblioteques estem fent una molt bona feina a les xarxes socials i la fem MALGRAT el nostre dia a dia.

Crec que no hi ha cap gestor de xarxes socials de biblioteques que es dediqui exclusivament a aquesta tasca (si existeixes, sisplau! contacta amb mi, que el cas mereixeria una entrevista en profunditat 😉 ). La majoria, hi dediquem bona part del nostre temps lliure i això comença a NO SER NORMAL.

D’altra banda, les realitats a les quals s’enfronten les biblioteques a l’hora de desenvolupar les seves xarxes són molt diverses:

  • Biblioteques sense el mínim de personal necessari per a dur a terme les tasques bàsiques i oferir els serveis mínims (el tema de la mitjana d’edat del personal i el nivell de formació en TIC, el deixaré per a una altra ocasió).
  • Biblioteques que pertanyen a administracions no gaire pro-xarxes o massa controladores en aquest àmbit (gran error, en la meva opinió).
  • Biblioteques gestionades al marge de l’evolució tecnològica en qualsevol dels seus vessants.
  • Etc. (Expliqueu-me la vostra casuística en un comentari perquè segur que és molt diversa…)

A hores d’ara, haver de defensar la presència de les biblioteques a les xarxes socials em resulta cansat i avorrit i no és això en absolut el que pretenc: la realitat és la que és i les xarxes socials seguiran evolucionant (si no és que, és clar, que arribi l’apocalipsi zombi, el tecnològic o l’energètic…) i a les biblioteques, seguiran venint usuaris a preguntar-nos com crear-hi perfils.

Jo he tingut la sort de treballar en un ambient molt pro-xarxes  (gràcies #bibliolloretteam) i d’aprendre dels millors (profe, no t’ho agrairé mai prou) i això m’ha permès provar, equivocar-me i, fins i tot, assolir algun èxit. Per això, vull reprendre l’activitat al blog (ja sabeu que si no sóc per aquí, és perquè sóc a Què fem a les biblios?) explicant, en entrades successives,  tot allò que m’ha servit o em serveix per a desenvolupar la meva tasca com a gestora de les xarxes socials de la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar (Ui! sona com que sóc molt gran i començo a escriure les meves memòries): eines, sistemes de planificació, maneres de treballar en equip, etc. Ja sabeu, per allò de COMPARTIR (que és el que es fa a les xarxes) i, si alguna de les meves experiències us ajuda (o la podeu millorar) jo, encantada ;-).

D’entrada, un consell:

A les xarxes, mostreu-vos tal com sou en persona i, si la feina us ho permet, mostreu de tant en tant, la vostra cara divertida  tweet-graphic-4

No ho negaré, el personal de biblioteques, a les xarxes, ens divertim… Quants de vosaltres esteu preparant el #bookfacefriday per demà?

 

 

 

L’Instagram de @bibliolloret a l’Escola d’Hivern de la Biblioteca Pública

bibpreeh

Foto: Eva RM

Ahir, vaig representar la Biblioteca de Lloret de Mar a l’Escola d’Hivern de la Biblioteca Pública que aquest any té com a tema central Biblioteques públiques i eines 2.0.

Vam ser convidats a explicar la nostra experiència a Instagram, juntament amb altres biblioteques, que van explicar experiències diverses.

A banda de la satisfacció que produeix que la feina que es fa interessi, em quedo amb la constatació que hi ha una certa tendència a favor de fer servir les eines 2.0 amb naturalitat, mostrant-nos en elles com el que som: professionals i, també, persones.

Ha estat genial constatar que les relacions que estableixes a les xarxes es reforcen quan deixen de ser virtuals i les converses encetades al núvol continuen amb naturalitat cara a cara.

Fantàstic el recolzament rebut d’amics (els que hi éreu i els que estàveu pendents de la retransmissió) i de companys: tots hi éreu, ja ho sabeu!

Presentació @bibliolloret a Instagram

Un matí d’estiu a la #biblioteca…

Foto: @josepcalataiud

Foto: @josepcalataiud

Obrim una hora més tard, a les 10:00 però nosaltres som aquí des de les 7:45. Som tres persones, una per planta… No us parlaré de la feina interna que no s’acaba mai i que és tan difícil d’explicar, la majoria de vegades, us parlaré del que passa quan obrim les portes.

Minuts abans d’obrir, acostuma haver-hi usuaris habituals que esperen, davant la porta, per ser els primers a seure davant del seu ordinador preferit o per apoderar-se d’un diari determinat. No triguen a començar les demandes d’ajuda:

– Nena, pots venir un moment, és que em vull obrir un compte a Facebook, per mirar que hi escriuen les meves amigues (que jo no vull escriure-hi res, eh!) i no sé com es fa…

– Escolta maca, com ho he de fer per accedir al meu correu electrònic, és que a casa només he d’obrir l’ordinador i ja em surt…

– Hola Lidia, vull una novel·la romàntica per passar l’estona sense escalfar-me el cap…

Mentrestant, a la planta zero, la M. Àngels intenta ajudar a una senyora a fer-se voluntària de la Creu Roja… Via Internet, és clar! I la Marta, a la Sala Infantil, rep una visita de nens de P3 d’un casal del poble: els nostres futurs usuaris!

El matí s’escola sense que ens n’adonem, fent préstecs, carnets, endreçant prestatges, contestant al telèfon, responent consultes bibliogràfiques, demanat documents en préstec interbibliotecari, etc.

Som pocs, tenim una càrrega de feina per sobre del que seria desitjable (i no ho dic perquè ens cansem més o menys, ho dic perquè, moltes vegades, no podem atendre els nostres usuaris com es mereixen), però acabo el matí satisfeta per dos motius, principalment:

  • No hi ha res com rebre l’agraïment d’algú a qui has pogut ajudar.
  • Hi ha futur: les persones vénen a la biblioteca a les mateixes coses de sempre però, també, a cercar-ne moltes de noves. Vénen a buscar ajuda per posar-se al dia en les noves tecnologies, a provar com funciona un llibre electrònic, a demanar-nos que ampliem els cursets i tallers de formació, a preguntar que “què és això que feu a Internet de comentar lectures”, etc.

Nosaltres tenim les respostes, i les persones capaces de fer-les arribar, de maneres diferents, a qui les necessita. Sovint, ens falten els mitjans i malgrat tot, seguim engrescant-nos…

#biblioteca

Comunicació interna. Els meus experiments. 3. Wordpress

TaulellAra, que ja podem elaborar documents col·laborativament amb Google Drive, necessitem emmagatzemar-los de manera que puguin ser classificats, indexats i recuperats de manera senzilla.

Per què no amb WordPress? Gairebé tots els membres de l’equip col·laboren en algun dels blocs de la biblioteca i la idea és que hi arribin a col·laborar tots. Treballar internament amb WordPress els permetria experimentar amb l’eina.

Vençudes les primeres reticències, creem el Taulell d’auncis, un bloc privat al qual s’ha d’accedir mitjançant les dades de registre a WordPress de cadascú.

Es converteix en una petita intranet a la qual hi anem incorporant eines: calendaris, formularis, etc., i, funciona. La utilització de categories i etiquetes, ens permet anar endreçant tota la documentació que generem i consultar-la fàcilment.

Avantatges: en té molts però destacarem la possibilitat d’accedir-hi des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet.

Desavantatges: en té un; accedir-hi requereix escriure un nom d’usuari i una contrasenya. Aquest fet és disuassori quan has d’entrar a mil llocs diàriament per estar informat.

Què fer? L’acció efectiva perquè una eina d’aquestes característiques funcioni és la utilització que se’n fa per part de la direcció. Si es converteix en l’eina de comunicació interna a través de la qual es transmet la informació que els treballadors necessiten, se’n fomentarà la utilització fins al punt que tothom s’hi habituï.

Però, podem buscar un sistema més atractiu? Ens hi posem!

El meu resum (2.0) de 2012

Aquest any ha estat de bojos en tots els àmbits i pel que fa a la feina no ha estat una excepció. No ha estat fins al final de l’estiu que no hem començat a treballar amb una mica de normalitat, després d’uns mesos complicats, coneixent la biblioteca, els usuaris i habituant-nos a treballar amb persones amb maneres de fer diverses.

Les coses però, han anat posant-se al seu lloc i hem assolit un certa estabilitat a tots nivells, també a la xarxa. Per sort, la formació no ens ha faltat (veurem cap a on van les coses) i a mi m’ha servit per establir un cert ordre en la feina feta fins al moment: La biblioteca 2.0.

Ara, treballo en l’auditoria de la reputació online de la biblioteca, seguint les pautes que Javier Leiva estableix en el seu llibre Gestión de la reputación online, per tal de corregir el que calgui i establir un pla estratègic que ens permeti definir objectius concrets i treballar de forma més ordenada.

De la feina feta aquest any, vull destacar:

L’augment d’activitat a Twitter on la biblioteca està començant a interactuar amb els usuaris que cada cop hi són més presents i l’utilitzen com a via de comunicació ràpida.

La bona acollida del grup de Facebook Bibliolloret: què has llegit, que ens ha donat peu per experimentar amb un club de lectura virtual. Feu-hi un cop d’ull!

Les primeres passes a Instagram, que ens està obrint tot un món de possibilitats per a treballar amb imatges, nostres i dels usuaris, que tot just comencem a exposar virtualment: bibliolloret a Instagram.

L’Expovirtual @bibliolloret a Pinterest, que ha esdevingut una mena d’arxiu de materials nostres i aliens de cadascuna de les exposicions que hem tingut a la Biblioteca i a la Casa de la Cultura.

De les persones que han fet possible tot això vull destacar:

La gran feina feta per la Cesca i la Cris Q.  al Bloc de la Sala Infantil que s’està convertint en un espai amb vida pròpia.

El suport de la M. Àngels a Bibliolloret: què has llegit i la gran feina feta al Club de Lectura Virtual.

La predisposició de la Cris P. a participar en qualsevol proposta meva i a agafar el relleu, quan cal.

Les aportacions d’en Josep al Bloc de la biblioteca que ens han salvat en més d’una ocasió.

La feina que estan fent l’Emili, en Vicenç i en Carlos (sí, oi?) i que es veurà en breu.

Vull agrair:

A tots, les ganes i la paciència (sé com sóc de vegades); a l’Hermínia, com sempre, la confiança; a l’Emili, entre moltes altres coses que sabem ell i jo, la capacitat d’aguantar ferm quan jo caic…

Espero un any en que tots, malgrat les circumstàncies, recuperem les ganes i, si podem, la passió perduda 😉

La biblioteca i les persones

Llegeixo al Punt Avui un article, La biblioteca de Lloret i, oh! Curiosament no en parla malament! D’entrada, sento un alleujament que es va convertint en incomoditat a mesura que vaig processant la informació.

Només es parla de números, quants carnets, quants visitants, quantes exposicions i quantes activitats. Ni una sola referència a les persones, ni al dia a dia de la biblioteca, ni a res del que de debò importa.

La biblioteca no és res sense les persones, persones que necessiten que les ajudis a fer un currículum perquè estan buscant feina o que els recomanis un llibre, “un que sigui bonic”, persones que necessiten que els recordis que no poden deixar els seus fills petits sols a la sala infantil, persones “turistes” que necessiten que les ajudis a imprimir el bitllet d’avió per tornar a casa, persones jubilades que no saben com inscriure’s als viatges de l’IMSERSO, persones que acaben d’arribar al poble i no saben on anar per aprendre català, persones que no saben com entrar a la pàgina del Ministerio del Interior per comprovar quin es l’estat dels seus papers, persones que, simplement, vénen cada dia a llegir el diari i necessiten un minut de conversa amb la persona que hi ha darrera el taulell.

Persones que són a la xarxa i necessiten un espai virtual per compartir les seves lectures perquè no tenen temps per venir a la biblioteca. Persones que et fan una consulta via Twitter (sí, ja fa temps que tenim Twitter) perquè és el que tenen més a mà i saben que la biblioteca hi és i respon.

Persones, en definitiva, les que hi treballem i aquelles per les quals treballem. Si ens oblidem de les persones, quin sentit té la biblioteca?

Taller de cerca d’informació a la biblioteca.

La informació està a l’abast de tothom gràcies a les TIC. Només necessitem un ordinador, un telèfon o una tablet, amb connexió a Internet, per resoldre qualsevol dubte que se’ns presenta, de manera immediata.

Buscar de manera efectiva, però, no és fàcil sense unes instruccions bàsiques. El treball de recerca de Batxillerat posa a prova els recursos dels alumnes que s’enfronten per primer cop a la necessitat de buscar i trobar informació fiable.

És habitual que la biblioteca pública, mitjançant les visites escolars, col·labori amb els instituts oferint formació que converteixi els alumnes en usuaris autònoms, capaços d’utilitzar el catàleg i trobar  documents enmig del fons. Avui, però, cal anar més enllà i oferir als joves les eines necessàries per a accedir a la informació, destriar-la, utilitzar-la i citar-la correctament.

Amb aquest objectiu, hem començat a oferir un taller bàsic de cerca d’informació amb la intenció d’oferir pautes, recursos i, sobretot, obrir vies de comunicació bidireccionals entre els alumnes (usuaris o usuaris potencials) i la biblioteca.

Materials elaborats pel taller:

Cerca d’informacio a la Biblioteca i altres recursos pel treball de recerca

Els materials han estat elaborats pensant en donar una visió general de les qüestions més importants a tenir en compte. S’incideix especialment en l’ús del catàleg ARGUS i en les possibilitats que ofereix als usuaris un cop es donen d’alta.
A més de les vies de comunicació habituals, hem obert un grup a Facebook que ens permetrà comunicar-nos amb els alumnes i proposar nous materials que els puguin interessar.

Mai no plou a gust de tothom o Facebook i els comentaris negatius

En ocasions, tots hem sigut crítics amb algun servei. Ho som perquè no rebem allò que voldríem o perquè no se’ns tracta com creiem que mereixem. Però, quants de nosaltres reclamem? Vull dir, reclamem com cal i en el lloc adequat? Pocs, tenint en compte que reclamar suposa una despesa de temps i una incomoditat que sovint ens costa d’assumir. És molt habitual que les reclamacions les rebin les persones que donen la cara, aquelles que ens són accessibles, les que tenim al davant en el moment àlgid de la nostra indignació. “Va amb el sou” ens diuen als que treballem de cara al públic i, obedients, ens limitem a aguantar el xàfec i a intentar no marxar cap a casa massa afectats per tot el que ens ha tocat engolir en un dia. Fer entendre, a una persona enfadada, que si no reclama utilitzant les vies adequades, la seva queixa quedarà en res, és missió impossible.

Les xarxes socials potencien la reclamació fàcil i com a professionals ens toca assumir-ho. És molt fàcil (i temptador) deixar un comentari en la pàgina de Facebook d’un servei que utilitzem i que no funciona d’acord amb les nostres expectatives. I és molt difícil saber com actuar enfront d’una queixa infundada que no s’està fent en el lloc adequat i que, per tant, no va enlloc i només serveix per a crear mala maror i desestabilitzar.

Després de patir la situació que exposo (no és el primer cop però mai no t’acostumes), en la pàgina de Facebook que gestiono professionalment, he arribat a unes poquetes conclusions que crec que em serviran per a futures experiències:

  • No s’ha de contestar mai en calent i suposo que no calen més explicacions…
  • Paciència, cal tenir paciència.
  • Cal reflexionar sobre els objectius de la nostra tasca: si tenim una pàgina dedicada bàsicament a difondre activitats i notícies, cal entrar en discussions que van molt més enllà i que qüestionen, infundadament, les bases de la nostra organització?
  • Si tenim clar que “mai no plou a gust de tothom”, hem de ser capaços d’acceptar qualsevol crítica perquè, evidentment, mai no aconseguirem agradar tothom.
  • El feedback negatiu també és feedback. Mai no hem de caure en el parany d’esborrar un comentari negatiu (dins d’uns límits, està clar que no hem de permetre ofenses, discriminacions, etc).
  • Si no tenim res “bonic” a dir, val més callar i deixar que els nostres clients s’expressin. Les noves publicacions relatives a la bona feina feta diàriament, generaran nous comentaris, molts d’ells positius.
  • Les sortides de to (és una manera de dir-ho, hi ha coses que no s’han de permetre) generen nous seguidors. És un fet. Malgrat que són, en essència, seguidors d’un suposat líder i no nostres, ja han premut el “m’agrada” de la nostra pàgina i és possible que en algun moment, alguna de les nostres publicacions els resulti interessant i, qui sap…

En definitiva, algú parla de nosaltres i jo em pregunto si serà cert allò que diuen que ,”bé o malament, l’important és que en parlin”.

El meu resum (2.0) de 2011

Malgrat que el bloc no ho reflecteix (tinc tres entrades pendents d’acabar), aquest any he treballat de valent i, com que necessito recordar-m’ho a mi mateixa perquè no pesi més allò que ha quedat pendent, vaig a posar-ho per escrit per a poder llegir-ho abans d’anar a celebrar el Cap d’any.

  • A l’abril, vam posar en funcionament El Bloc sense nom, el bloc de la sala infantil de la biblioteca. Després d’uns mesos sense massa activitat, sembla que per fi pren forma.
  • Al novembre, vam publicar el web del Punt de les Dones, una feinada que no hagués pogut fer jo sola. Ara queda el més difícil: donar-li vida!
  • Hem aconseguit fer presents els codis QR a la biblioteca sense que m’hagin afectat massa les mirades de commiseració (“pobreta, massa hores davant l’ordinador, s’ha trastocat”. És broma! Gràcies Hermínia i Emili per deixar-me fer). Per cert, els codis ja corren pel món (Gràcies Javier!).
  • Hem posat en marxa un pla de comunicació interna a la biblio (una de les entrades pendents d’acabar), amb quatre eines molt senzilles. Estic decidida a fer-lo funcionar!
  • El Facebook de la Biblioteca, que ja té més de 800 seguidors (alguns d’ells molt crítics), ha servit d’exemple en la presentació Los medios sociales y las bibliotecas que Javier Leiva va utilitzar en una xerrada a l’Encuentro provincial de bibliotecarios de Málaga  🙂
  • Hem fet una feinada publicant guies en línia demostrant que TREBALLAR EN EQUIP ÉS POSSIBLE! GRÀCIES a tots els que m’heu seguit el rotllo! 😉

Aquest ha estat un any complicat: trasllat de la biblioteca, final de la Diplomatura, oposicions… Moments de tensió, bronques a qui no les mereix, pànic… Però hi ha hagut molts, molts bons moments i moltes ganes de treballar. N’estic satisfeta i me’n vaig a celebrar-ho.

Feliç 2012!

Lidia B.

Com utilitzen Facebook les biblioteques? Prova de post actualitzable

  • Publiquen informació puntual de tot tipus
  • Creen esdeveniments
  • Permeten als seguidors publicar en el seu mur
  • Només permeten publicacions dels seguidors en les publicacions de la biblioteca
  • Responen preguntes dels seguidors
  • Ofereixen serveis en línia (catàleg, accés a Twitter) 
  • Realitzen enquestes
  • Proposen jocs (enigmes sobre música o literatura)
  • Fan recomanacions de lectures
  • Publiquen formularis per a recollir recomanacions de lectures dels usuaris
  • Una biblioteca té perfil i pàgina. Si envies uns sol·licitud d’amistat al perfil, et responen que només accepten com a amics a altres biblioteques i et remeten a la pàgina de fans.
prova