Aquests dies, tot esperant el tret de sortida per marxar cap a la nova biblioteca, hem posat en marxa un sistema per a elaborar els protocols de procediments bàsics de forma col·laborativa. La qüestió és que passem de ser dues persones treballant de cara al públic, a ser-ne sis i ja no és tan fàcil posar-nos d’acord per actuar de forma similar davant de situacions concretes.

La proposta de treballar col·laborativament, mitjançant Google Docs, ha estat, en general, ben rebuda i hem començat per plantejar dubtes i proposar solucions per a les possibles situacions en que ens podem trobar en relació amb el préstec.

Coincidint amb l’elaboració del document, i amb pocs dies de diferència, han anat apareixent als mitjans articles relacionats amb  les biblioteques i els usuaris, parlant de sancions o de la possibilitat que els bibliotecaris actuïn com a policies en cas que ho creguin oportú.

Tot plegat m’ha fet reflexionar al voltant de la missió que volem per a la nostra biblioteca que pretén potenciar la vessant social dels locals i dels serveis.

Els dubtes plantejats al voltant del préstec i del tracte amb els usuaris són diversos i reflecteixen la manera de pensar de tots els que hi participem (és un gran avantatge que proporciona el treball col·laboratiu). Les aportacions del personal sense experiència prèvia en biblioteques són, sens dubte, les més fresques i menys contaminades. Després de llegir els articles dels quals us parlava, em quedo amb aquesta que fa referència a la obligació dels usuaris de substituir els documents malmesos:

a tothom se li pot fer malbé un document gràcies al seu ús i dic gràcies, perquè la gracia de la major part dels documents que tenim a una biblio és que es facin servir tant que es deteriorin. Entenc que hem de posar unes normes per funcionar tots en la mateixa línia, però jo, que no hi entenc gaire, és la primera vegada que treballo a un biblioteca i de fet no he atès mai a cap usuari, crec que la gran majoria dels nostres clients deuen ser “normals” no? Si algú no torna el document just el dia que ho havia de fer o fa malbé un doc o l’extravia de manera fortuïta, potser podríem pensar que també ens hauria pogut passar a nosaltres i, aquests casos, dintre d’uns paràmetres normals, podríem acceptar-los no?

És, com a mínim, per a pensar-hi una mica, oi?

Lidia B.

La biblioteca de Lloret està tancada des de dilluns a la tarda. A Lloret no hi ha llum, ni telèfon, les escoles estan tancades i les botigues també. Sembla que el problema és gran i difícil de solucionar.

És impactant veure com es trasbalsa la vida de tanta gent en un no res…

Maqueta de l’edifici sociocultural que acollirà la nova Biblioteca Municipal de Lloret de Mar