Prova amb Issuu

Prova amb Prezi 2

Facebook, exàmens i els meus amics semipresencials

Qui és el propietari de la foto, Javier?

Reconec que dissabte 12, en arribar a Vic i veure tothom en persona, vaig quedar una mica tallada. Això de relacionar-se a distància, escrivint i modificant allò que no hem expressat tan bé com voldríem, és un gran què pels que som tímids… en fi!

La qüestió és que aquests dies, tan estressants, abans dels exàmens, m’ha anat molt bé poder compartir neguits i riures amb els meus amics semipresencials i, sobretot, m’he sentit molt acompanyada i molt recolzada.

L’altre dia, quan vaig començar a escriure aquest post, vaig pensar en aquell que vam fer l’any passat per Informació Electrònica i que jo vaig titular RECOMANACIONS EN SOCIAL MEDIA PER A LA UVIC. Un campus poc virtual… O massa? , el vaig escriure sense saber molt bé de què anava tot això però intuint el que hauria de ser i ara, que em moc amb una miqueta més de gràcia (poca) per l’univers 2.0, em sento molt orgullosa de la comunitat (petita) que ens hem muntat entre tots.

Avui, la UVic ja té Facebook i crec que és positiu… perquè és una eina de comunicació bidireccional, oi?

Per cert, a la foto hi falten Uvicans, ho haurem de solucionar!

Premis Blocs Catalunya

Demà, finalment, es lliuren els Premis Blocs Catalunya dels quals el bloc Informació Electrònica (pare d’aquest bloc) és finalista en la modalitat de blocs educatius.

Només vull recordar-vos-ho i agrair-vos un cop més les vostres votacions i, també, desitjar molta sort a la Teresa i a la Cristina, que seran les representants del bloc  en l’acte de lliurament dels premis.

Realitat augmentada

Mark File / Patró

Aquests dies, fent proves en el bloc, m’estic perdent constantment en la immensitat de les noves tecnologies. Quan crec que he entès el funcionament d’una aplicació que acabo de conèixer, resulta que en trobo una altra, més nova, que funciona millor i, suposadament, de manera més senzilla. No em desanimo, però, i segueixo provant.

D’altra banda, sempre acabo trobant algun bloc on algú, que va una miqueta més avançat que jo en aquesta cursa sense fi, explica la seva experiència amb les eines que jo exploro.

La proposta del Javier, Realitat augmentada i vacances, em torna a situar al principi dels temps. Queda tant per aprendre!

La qüestió és: de vacances, res de res i pel que fa al mòbil, tinc un d’aquells que et donen amb els punts que acumules, l’única cosa que té és càmera i bé… sense comentaris! Però això no és un problema, busco al Youtube algú que hagi experimentat per mi.  Aquí ho teniu:

 

Buscant informació a la xarxa em trobo amb un text de Miquel Jarque, breu i entenedor, que parteix dels mòbils d’última generació per acabar fent referència a un futur proper de pel·lícula de ciència-ficció. Aquest vídeo, Que es la Realidad Aumentada ho confirma. 

Però, el que més em crida l’atenció del text és la referència a la utilitat de la realitat augmentada al servei de la cultura i l’educació. És possible que s’hagi aplicat ja en biblioteques? Doncs sí, hi ha un prototip, de finals dels anys 90, anomenat ARLib, dissenyat per ajudar els usuaris a localitzar els documents als prestatges. D’això ja fa un munt de temps i en aquells moments no disposaven de la tecnologia actual que, de ben segur, tindrà un pes rellevant en les biblioteques d’un futur proper. Només heu de donar un cop d’ull a aquest article: Augmented Reality and Libraries.

 

I ara, anem a experimentar! El número de setembre de la revista Fotogramas incorpora un patró que, mitjançant la càmera de l’ordinador, permet veure alguns dels seus continguts en tres dimensions. Podeu veure el resultat a la foto: el meu fill i jo amb la Leonor Watling!

 

 

  

 

ARGUS, Com obrir un compte d’usuari

Argus és el nou Catàleg de les biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre. Tal com s’explica en el web de les Biblioteques Públiques de Catalunya, el catàleg es troba en una primera fase però ja permet als usuaris crear un compte i realitzar, per ells mateixos,  gestions relacionades amb el préstec, les reserves, les  renovacions d’exemplars, crear llistes de documents preferits,  fer valoracions de les lectures, etc.

Els usuaris tot just es comencen a interessar pel catàleg i fan moltes preguntes que, sovint, els treballadors de les biblioteques, no podem respondre atès que el catàleg és una novetat per a nosaltres també. Generalment, el primer dubte els sorgeix en el moment d’obrir un compte d’usuari, una qüestió que, en la meva opinió, no queda prou clara.

És per això que, mitjançant un Screencast (de manera casolana i amb certes dificultats tècniques), intento explicar-ho en aquest post.

 

1er Premi Blocs Educatius d’Osona

El bloc de l’assignatura Informació Electrònica ha guanyat el primer premi de la primera edició dels Premis Blocs Educatius d’Osona.

El bloc principal, gestionat pel professor Javier Leiva, està vinculat amb els blocs dels alumnes (aquest bloc n’és un exemple), en els quals cadascú publica les tasques de l’assignatura i tot allò que creu convenient. Es tracta doncs d’un projecte que ha anat consolidant-se a partir de la participació de tots.

Aquest projecte vol optar ara als Premis Blocs Catalunya i, per poder fer-ho, necessitem els vostres vots. Ho explica Javier Leiva en el bloc de l’assignatura:

“En aquest cas la cosa funciona diferent: per poder passar a la final cal estar entre els primers en una votació popular. Així que us animo a tots, si ho estimeu oportú, a què voteu per aquest blog i que feu córrer la veu per tal que ens voti el major número possible de persones a qui els sembli que el blog ho mereix:”

Així que, tots els que passeu per aquí (que sou poquets, ara per ara, però importants per a mi i per al bloc), podeu votar des de qualsevol dels enllaços d’aquest article.

Bé, aquí em teniu fent campanya, la qual cosa està bé perquè significa que em sento implicada en el projecte com sé que s’hi sentiran més companys d’assignatura així que:

VOTEU!! Que no costa res i ens fareu contents!

                                                        

 

Podcast

El podcast

Un podcast és un conjunt de fitxers d’àudio i de vídeo amb contingut multimèdia. Mitjançant el podcasting, podem descarregar aquests arxius en un ordinador per reproduir-los quan vulguem. També podem  transferir-los a un dispositiu portàtil.

La característica més important del podcast és que ens hi podem subscriure. Per subscriure’s, cal tenir connexió a Internet i instal·lar un software que sol ser gratuït i que permetrà que, cada cop que ens connectem a la xarxa, rebem les actualitzacions que es produeixin en les nostres subscripcions. Algunes de les aplicacions que permeten que això sigui possible són l’iTunes o el ZENCast.

També ens hi podem subscriure a través d’un lector de RSS i, en aquest cas, ens haurem de descarregar manualment el podcast. Un exemple:

 

Com crear un podcast? Aquí teniu la proposta de EducaconTIC:

 

El format vídeo a Internet

Existeixen diferents formats de vídeo a Internet. Podem dividir-los en els que fan servir tecnologia streaming, com FLV que és l’utilitzat per algunes de les principals plataformes de vídeos a Internet, i els que no, com AVI, que és un format contenidor que permet emmagatzemar simultàneament un flux de dades de vídeo i diversos d’àudio que poden estar en qualsevol format i són interpretats per un programa extern que s’anomena còdec. 

Mitjançant la tecnologia streaming, el vídeo és va carregant progressivament alhora que l’anem visualitzant. D’altra manera, haurem de descarregar el vídeo en l’ordinador per a ser visualitzat posteriorment.

Una altra característica dels formats de vídeo a Internet és el nivell de compressió que afecta a la qualitat de la imatge. Entre les formats de compressió alta que manté la qualitat de la imatge, trobem el format Divx

Altres formats: MPEG, MOV, WMV.

Alguns programens reproductors: Windows Media, QuickTime, RealPlayer.

Algunes plataformes de vídeo a Internet

  •         Youtube: La plataforma més coneguda.
  •         Vimeo: Portal que permet pujar vídeos d’alta definició.
  •         VXV: Molt similar a Youtube. Tant en el funcionament com en l’aparença. Permet customitzar les pàgines.

 

No he publicat mai cap podcast, ni en consumeixo, per allò de la manca de temps. Sí que miro algun vídeo de tant en tant i, si tot va bé, aviat us en penjaré un.

RECOMANACIONS EN SOCIAL MEDIA PER A LA UVIC. Un Campus poc virtual… O massa?

 Aquest any, gràcies als blocs d’ Informació Electrònica, els companys d’aquesta assignatura hem començat a tenir una mica més de contacte, hem pogut comparar la nostra forma de treballar i, fins i tot, hem rigut plegats. Alguns, com deia l’Eva Romero en el seu article Xarxes socials: examiga 1-3 nous amics, ens hem trobat al Facebook i compartim penes i alegries ara que tot s’acaba i defalleixen les forces. Però, el Facebook, ENS L’HEM HAGUT DE PORTAR DE CASA!

Després de llegir l’article Ejemplos de social media en universidades i tots els comentaris posteriors, he visitat el Campus Virtual de la UOC (cosa que faig de tant en tant) i he fet una captura de pantalla que us mostro tot seguit:

 

Doncs bé, el que aquí veieu (abaix de tot a la dreta) és el que jo vull com a clienta-alumna de la UVIC.

Imagineu el nostre Campus Virtual, amb un Facebook on, a més de poder comunicar-nos i compartir dubtes i coneixements, se’ns permetés accedir a qualsevol departament de la universitat, fer grups amb interessos comuns o assignatures comunes… Què més se us acut?

Imagineu un canal audiovisual al Youtube… Classes, conferències, seminaris o, la possibilitat de sentir una explicació d’un professor que complementi aquests mòduls que ens fan patir tant!

Imagineu que, la informació que els professors afegeixen en cadascuna de les assignatures ens arribés com ara ens arriben, per correu, els nous posts dels nostres blocs.

I, a partir d’aquí i posats a imaginar, imagineu un campus que faciliti el contacte entre la comunitat universitària, el contacte intelectual però també el contacte humà-virtual.

TWITTER

Moltes biblioteques ja són presents a Twitter. La majoria l’utilitzen  com a mitjà de difusió de notícies i activitats però, com diu Sarah Milstein en el seu article Twitter for Libraries (and Librarians), l’essència de Twitter és la conversa, la possibilitat d’interactuar amb els usuaris. 

La Biblioteca de Huelva és un exemple clar de l’ús de Twitter com a tauler d’anuncis. Les dades que es publiquen fan referència a les activitats de la biblioteca i són d’interès tant per als usuaris fidelitzats com per als potencials.

L’extensió del servei de referència de la biblioteca és un altre dels usos de Twitter que s’estan estenent. Les biblioteques de Maryland, als Estats Units, han utilitzat Twitter per fer més immediat i efectiu el seu servei “Ask Us Now”, mitjançant el qual els usuaris poden preguntar directament als bibliotecaris.

La Biblioteca UIB (Universitat de les Illes Balears) ens serveix d’exemple d’ús de Twitter per a informar de temes interns de la biblioteca com són ampliacions de col·leccions, participació en congressos, plans de formació del personal, etc.

Sarah Milstein destaca, al final del seu article, que l’ús de Twitter per part de les biblioteques és molt recent i ha d’evolucionar molt encara i que les possibilitats són infinites tractant-se d’un mitjà d’intercanvi d’informació.

Pel que fa al món empresarial, és evident que Twitter ha esdevingut en poc temps una plataforma essencial per als negocis. Empreses de tos els sectors i nivells, conscients de la importància de ser cada cop més visibles i de proveir informació amb la màxima immediatesa,  hi són presents.

Multinacionals com Coca-Cola o McDonalds utilitzen Twitter per a fer-se més properes als seus clients. El volum dels seus comptes és tan gran i donen tanta importància a la interrelació amb les persones que han hagut de contractar un servei, CoTweet Enterprise Innovators,  que els administra els comptes, oferint anàlisis periòdiques, identificant i seguint els usuaris més actius, etc. Es tracta d’un servei selectiu que té un preu aproximat de 1500 dòlars al mes, això ens dóna una idea de la importància que algunes multinacionals donen a la bona gestió dels seus comptes a Twitter.

Si ens fixem en el món editorial, trobem casos com Alfaguara o Penguin Books que, a més de fer difusió dels seus serveis, publiquen enllaços a primers capítols de  les seves novetats.

Diferents col·lectius de professionals han començat a fer servir Twitter per a enllaçar amb els blocs de les seves empreses.  Cano-Advocats fins i tot incorpora al seu bloc un article sobre l’ús de Twitter que inclou un vídeo explicatiu. En aquest cas, l’empresa busca obtenir amb  Twitter, la màxima interacció amb els seus clients i amb altres professionals del sector, i optimitzar l’espai de discussió i debat del seu bloc. No cal dir que, al mateix temps, la seva presència a la xarxa augmenta progressivament.

Hi ha molta informació a Internet sobre l’aplicació de Twitter al món dels negocis. Alguns exemples:

 Usando Twitter para los negocios

Como usar Twitter para difundir tu negocio online

Per acabar, aquí us deixo el meu Twitter acabat de fer. No sé si el faré servir ni per a què, però de moment ja hi sóc i tinc l’opció de comunicar-me. Ser-hi, per aprendre més sobre les noves tecnologies, és essencial en la nostra professió.

RSS

 

Crec que no m’equivoco si afirmo que tot i que la majoria utilitza la tecnologia sense cap problema, molts de nosaltres som incapaços d’entendre bé, i per tant d’explicar, com funciona. 

Per sort, hi ha milers de webs que expliquen què és l’RSS algunes més tècniques i d’altres més entenedores. Hi ha també nombrosos exemples de com utilitzar el servei en pàgines concretes com poden ser les d’alguns  diaris. També podem trobar explicacions sobre què és la   sindicació ,els agregadors i,  fins i tot, algun vídeo per a fer-nos una idea ràpida.  Per tant, el que intentaré és explicar, d’una manera bàsica, el funcionament i les utilitats que té l’RSS, sense aprofundir en les característiques tècniques.

L’ RSS és una eina que podem utilitzar per a obtenir i per a oferir informació. El principal avantatge que ofereix aquest sistema és la possibilitat de seleccionar la informació que ens interessa realment, mitjançant la subscripció a llocs webs concrets. Un cop subscrits a un lloc, rebem les actualitzacions que es produeixen en en forma de titular i, opcionalment, de resum. Només llegint el titular, podem decidir si l’article ens interessa o no i això representa un estalvi de temps important ja que no hem de visitar totes les pàgines destriant els continguts.  Les eines de publicació de què disposen els webs o els blocs generen automàticament, en la majoria dels casos, els canals RSS, i només cal seguir els passos que s’indiquin en cada cas, per a completar la subscripció.

En el cas dels blocs de wordpress , sota la pestanya d'”aparença” de la pàgina d’administració, hi trobem el “giny” RSS. Només hem de desplaçar-lo a la barra lateral, posar-hi un títol i afegir l’enllaç de la pàgina que ens interessa i que trobem prement l’icona RSS de la pàgina en qüestió. Un exemple pot ser la subscripció d’aquest bloc a Vilaweb que  permet rebre les notícies que es publiquen i les actualitzacions.

En poques paraules, l’RSS és una eina fàcil d’utilitzar i molt útil tant en l’àmbit professional com en el personal. Facilita la connexió entre llocs, permet agrupar continguts d’un mateix tema i estalvia temps a l’hora de cercar informació.

 

Quinze enllaços: una setmana a Lloret de Mar

Avui Lloret ha tornat a la normalitat després de la nevada de fa una setmana. Xavier Crespo, alcalde de Lloret, ha llegit un manifest en què ha criticat, en nom seu i de la resta d’ alcaldes de localitats gironines afectades, l’actuació del govern i de les elèctriques. Més de cent alcaldes s’han adherit al manifest.

A hores d’ara, ENDESA no garanteix que no hi hagi noves incidències ja que les reparacions dutes a terme, són precàries. Tampoc no ha donat cap explicació comprensible al fet que hagin caigut 33 torres de mitjana tensió, però si que s’excusa dient que la “catàstrofe” no es pot solucionar en un dia i busca vies alternatives per restablir el servei.  El director general d’ENDESA Red, José Luis Marín, assegura que res d’això no hagués passat si la MAT s’hagués construït a temps. Des de la Plataforma no a la MAT, la visió és completament diferent, no cal dir-ho.

Les escoles no han obert fins avui (des de dilluns a la tarda) exceptuant el CEIP Àngels Alemany que, gràcies a un generador, ha funcionat com a centre d’acollida, oferint  dutxes, menjar calent i un llit a tothom qui ho ha necessitat.

No cal dir que la biblioteca i la resta d’equipaments municipals amb connexió a Internet d’accés públic, no van poder treballar, amb relativa normalitat, fins divendres i que molts usuaris van haver de desplaçar-se a Blanes per poder comunicar-se amb els seus familiars.

Fins a Blanes, fent cua a les carreteres,es va haver de desplaçar molta gent per a aconseguir coses bàsiques: pa, queviures, benzina o bé, per dinar en bars i restaurants.

Les dues primeres nits sense llum ja hi va haver robatoris a Lloret. La por als robatoris, va obligar els botiguers a fer guàrdia en els seus establiments dia i nit i, als veïns de les urbanitzacions, a no deixar en cap moment els seus habitatges sols.

Alguns veïns de Lloret, es van traslladar als hotels que comptaven amb generadors propis, sobretot famílies amb nens petits, que han compartit aquests dies amb els turistes de l’IMSERSO.

L’ajuntament gestionarà les reclamacions de manera centralitzada per facilitar els tràmits als veïns, però és molt possible, que la majoria no tingui dret a cap tipus de compensació. Alguns municipis ja han dit que no pagaran a ENDESA per protestar per l’apagada.

Dissabte passat, just abans de la nevada, vaig acabar de llegir La carretera de Cormac McCarthy. Ara fa poc que s’ha estrenat la pel·lícula. L’acció ens situa en un món apocalíptic, dessolat després de patir una catàstrofe nuclear, on un pare i un fill intenten sobreviure sense res. La desolació és el que es respirava a Lloret aquests dies. Tot i que el que ha passat no es pot comparar amb catàstrofes horribles que s’han produït darrerament arreu del món, com els terratrèmols de Xile o el d’Haití, sí que hi ha persones que han patit veritables drames particulars. I jo em pregunto, quants dies sense llum pot resistir una població? Podria ser aquest el principi d’una altra novel·la apocalíptica?

Aproximació als blocs en l’àmbit de la informació i la documentació

Com a hores d’ara ja sabem, un bloc és una publicació electrònica amb determinades característiques que permeten que la seva creació i gestió sigui, d’entrada, molt senzilla. Només cal tenir accés a Internet.

Enric Bruguera  (Els Blocs,  2006) els defineix com a pàgines web amb sistemes de publicació i d’edició simplificats fins al punt que no calen coneixements tècnics per a la seva creació i manteniment.

Pel que fa a les característiques generals, cal dir que es tracta de publicacions de periodicitat variable que permeten fer actualitzacions tan freqüents com l’autor desitgi. És justament aquest tret, juntament amb la immediatesa amb què es pot veure publicat tot allò que es vulgui, el que els fa atractius per a tota persona que tingui alguna cosa a dir dins de qualsevol àmbit.

Si ens centrem en l’àmbit de la biblioteconomia i la documentació, podríem establir una primera classificació de blocs molt general:

  • Blocs que tracten temàtiques específiques d’aquests camps o representen  col·lectius de professionals del sector.
  • Blocs representatius d’unitats d’informació,  que tenen com a finalitat  donar a conèixer els centres,  els seus serveis i activitats i també, fomentar la relació amb els usuaris.

 

El Documentalista Enredado   és un exemple del primer tipus de bloc que defineix els seus objectius de la següent manera:

“Desde aquí tratamos de abordar, analizar, desarrollar y comentar de una forma sincera y abierta temas alrededor el mundo de la Biblioteconomía y, como no podría ser de otra forma, la Documentación; aderezados con algo de información sobre Nuevas Tecnologías”

Si prenem aquest bloc com a punt de partida i, a través dels seus enllaços, tenim a l’abast tanta informació com vulguem sobre qualsevol tema relacionat amb la informació i la documentació i, com no, sobre tot allò relacionat amb les TIC.

Des d’un article d’aquest mateix bloc, En la mesa de “Los blogs en la biblioteca 2.0”, accedim al  bloc del SEDIC que també inclourem en aquesta primera classe de blocs. El prendrem com a exemple de les polítiques de publicació que regeixen molts d’aquests blocs que acoten els temes  i moderen les intervencions de terceres persones.

D’altra banda, i pel que fa a blocs representatius d’unitats d’informació, cal remarcar l’augment exponencial dels blocs de biblioteques. En molts casos, els webs de les biblioteques depenen dels webs principals de les entitats a les quals pertanyen (els ajuntaments, en el cas de les biblioteques municipals), això dificulta l’actualització de la informació i la inclusió d’alguns continguts determinats. Els blocs resolen aquest problema i acosten els usuaris gràcies a la facilitat d’interrelació que ofereixen.

Com a exemple prendrem els Blocs de les biblioteques de la Universitat de Barcelona  que defineixen els seus objectius de la següent manera:

  • Difondre les activitats, fons i serveis de la biblioteca.
  • Mantenir informats als usuaris de les novetats de la biblioteca
  • Potenciar la participació dels usuaris en les activitats de la biblioteca.
  • Establir un canal de comunicació i participació més directe entre l’usuari i la biblioteca (potenciant la seva part més lúdica i atractiva), per poder detectar les tendències i les necessitats que l’usuari pugui tenir.

 

Resulta evident que, en l’hipertext, les connexions i les relacions són infinites. És per aquest motiu que, aquesta primera incursió “seriosa” en el món dels blocs m’ha produït d’entrada, la sensació d’estar perduda en l’infinit d’enllaços i retroenllaços i d’altres recursos que encara no conec. Superada la primera impressió, no puc veure els blocs si no és com una eina molt útil per a qualsevol àmbit professional si s’utilitza amb un criteri marcat per un objectiu concret.

Alguns recursos interessants…

Alguns recursos interesants que he anat trobant: