L’eBiblio i les polseres

“Gracias por ayudarme, ya pensaba que no podría llevarme el libro electrónico de viaje i aunque también leo en el móvil, no es lo mismo… Qué te gustaría que te trajera?”

Una polsera. Li vaig dir a la Paz que em portés una polsera. D’aquelles de coloraines que es vénen a les paradetes de les fires d’artesania.

La Paz (no és el seu nom autèntic) és una superusuària de la biblio. És tan superusuària que és pràcticament autònoma. Llegeix molt i ho fa en tots els formats possibles. És molt fan de l’eBiblio, com jo.

Utilitza l’eBiblio des que es va posar en funcionament i ha experimentat tots els canvis que s’han produït a la plataforma. Quan té dubtes o problemes tècnics, em ve a veure a la biblioteca. De fet, truca primer per saber en quin torn treballo i si pot parlar amb mi, mira de saber en quin moment ho tindré més fàcil per atendre-la (sap perfectament com són les nostres jornades a la biblio).

Ella, està superagraïda perquè li dedico temps (és la meva feina, no em canso de dir-l’hi) i perquè li soluciono dubtes i l’ajudo a superar entrebancs (és la meva obligació saber com funciona un servei que ofereix la biblioteca).

Jo l’hi agraeixo profundament la confiança (ella sempre arriba convençuda que jo li solucionaré el dubte o el problema) i l’oportunitat única d’aprendre (contínuament) a partir de les seves necessitats a l’hora d’utilitzar un servei de la biblio.

M’encanta tenir oportunitats de treballar pensant en els usuaris.

Gracias Paz!

Anuncis

Però, tu estàs bojaaaaaaa? Donacions a la biblioteca

Conversa real i gairebé textual:

— Com vols que llenci a les escombraries els llibres que ja no vull? Són llibres que estan molt bé, eh? Superinteressants i estan en molt bon estat… bé, més o menys…

— Però tu no els vols…

— És que m’he comprat mobles nous i no hi queden bé… En tot cas, com una B I B L I O T E C À R I A pot recomanar llençar els llibres? Si tots ho féssim, com es transmetria el contingut dels llibres, LA CULTURA, a través de les generacions?

— Suposo que no tens els manuscrits… 😉 Saps? Hi ha milers de còpies de cada llibre publicat i tota una indústria al darrere i professionals que es dediquen a vendre llibres i recomanar lectures i, em sap greu dir-t’ho, a les biblioteques, també llencem llibres quan es fan malbé! Això sí, reciclem tot el que podem…

Qualsevol sofert treballador de biblioteca s’ha enfrontat alguna vegada a una situació semblant i, creieu-me: la realitat supera la ficció!

Aquesta és la #bibliollista que hem elaborat amb alguns testimonis reals i que inauguro jo mateixa amb aquesta imatge (de què us vénen ganes?):

Lidia de Lloret:

fullsizerender-13

Donació feta a la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar. Setembre 2016

Rosana de Cambrils:

Tinc 10 caixes de llibres. Les veniu a buscar a casa?

Us faig aquesta donació (i es refereix a tota una sèrie de llibres bruts, ratllats, trencats, amb borrissols de merda…) i em fareu una carta d’agraïment, no?

Jordi de Calella:

Iba al contenedor pero he pensado que quizás os interesen estos libros…

Encanto d’una biblioteca qualsevol:

I si d’aquí un temps necessito els meus llibres els podré recuperar??? (És que ara estic en un pis de lloguer i no tinc espai, però en vull compar un)

Anònim d’una de tantes biblioteques:

Un donant generós que tenia un fons molt valuós per a la biblioteca, i que, com sempre, abans de llençar-lo preferia portar-lo. El va portar, havia estat una persona de pes al poble, i ens vam trobar amb la sorpresa d’un lot de la revista Hola! , de quan l’exrei Joan Carles es va casar, i altres documents dels anys 60, 70, amb propaganda franquista i d’altres feixismes europeus. Per sort tota la col·lecció estava afectada per fongs i en molt mal estat. Ho vam haver de llençar. Ens toca netejar cases i consciències.

Bibliotecària de biblioteca sense nom:

Un senyor ens va trucar perquè anéssim a casa seva a fer una ullada a una habitació plena de llibres “molt interessants”. Normalment demanem que ens els portin, però com que hi havia molts volums (uns 8000) i era relativament a prop vam fer una excepció. Un cop allà ens va fer entendre que volia que creéssim un espai especial a la biblioteca amb aquest fons amb una placa indicant qui havia fet el donatiu. La biblioteca, evidentment, s’havia de fer càrrec de la mudança, adequació i conservació del fons. Els llibres no eren res de l’altre món, només les típiques col·leccions de coneixements esgrogueïdes i empolsegades, ni tan sols vam trobar res aprofitable per la col·lecció local. Amablement, vam rebutjar la seva proposta, indicant que no disposàvem de l’espai necessari (la nostra biblioteca té una superfície útil de 400 m2, quan per població li tocaria el triple, així que estem bastant apretadets), que el tipus de documents no eren adequats per la funció actual d’una biblioteca pública, i que no podríem garantir el tipus de conservació i difusió que ell demanava. La indignació del senyor va ser màxima, demanant-nos què representava que fèiem a la biblioteca i com podia ser que rebutgéssim una oferta com aquella. Nosaltres, com a bons bibliotecaris, vam mantenir l’amabilitat i el somriure en tot moment i el vam convidar a fer ús de la nostra biblioteca, ja que es notava que feia temps que no hi posava els peus…

Com ho veieu? Com diu un company meu tot sovint “esto no está pagao”.

Entrada escrita originàriament per La Bibliollista de Què fem a les biblios?

Actitud positiva

Coses (personals o no) que em passen a la biblio

Ahir, vaig atendre al taulell una dona que conec des que vaig començar a treballar a la biblioteca, ara farà deu anys. És una dona guapa, simpàtica, una mica més gran que jo. Feia temps que no la veia i la vaig trobar estranya, diferent.

Ens vam saludar i em diu “estás igual, te veo muy guapa” (i jo pensant, sí sí, menopàusica perduda i amb 8 kilos de més) i afegeix, “¿sabes que? tengo cáncer”, i m’ho diu sense deixar de somriure (jo tinc un problema? Ha!).

Vam estar parlant una mica de tot plegat, sobretot de que cal afrontar els problemes (EL PROBLEMA) amb actitud positiva, superar les coses dia a dia, etc.

D’altra banda, aquests dies, he viscut envoltada d’actituds negatives que em fan molt difícil mantenir-me ferma. Actituds negatives que, generalment parteixen del mateix problema, un problema molt humà que consisteix en pensar que només patim nosaltres, és la síndrome de creure’s el centre de l’univers.

Ara farà dos anys, va morir la meva germana gran, la Mayte. Vaig tenir la sort d’acompanyar-la els seus últims dies. Aquells dies, a Eivissa, vaig aprendre molt, potser, el 50% de les coses importants que he aprés en la meva vida. Des de llavors, quan tendeixo a caure en el pou negre, rebo un avís, un avís que es materialitza de maneres diferents. Segurament passa perquè una part de la meva ment es va obrir i estic més receptiva  però, qui sap!

Ahir, vaig rebre un avís evident, al taulell mentre treballava però, avui, després de dormir gairebé 7 hores seguides (encara no m’ho puc creure), mentre gaudia de les ganes de quedar-me una estona més al llit (sensació que ja no recordava) i reflexionava sobre tot plegat m’he adonat de dues coses:

  • Ahir, vaig anar a dormir angoixada. Avui, m’he despertat sentin-me fantàsticament.
  • Les actituds negatives projecten una ombra gran i fosca que oculta les actituds positives que ens envolten i que tendim a obviar.

Conclusió bibliotecària: de vegades, ens fa molta mandra parlar amb les persones que busquen conversa al taulell (hi ha cada cas! 😦 ) però, de vegades, molt de tant en tant, val molt la pena escoltar.

Jo, a Barcelona, en plan "estic reflexionant"

Jo, a Barcelona, en plan “estic reflexionant”

Nena, és aquí la biblioteca? #quèfemalesbiblios

Fa unes setmanes, em van demanar (per un projecte de l’àmbit del Grau d’Informació i Documentació de la UB), un llistat de demandes reals que els bibliotecaris  rebem als taulells de la biblioteca.

#librarianspower

Bibliotecària, al taulell “mode atenció a l’usuari”

D’entrada, vaig anotar totes les demandes que em van fer aquella mateixa tarda al taulell i el resultat, en forma de llistat, em va sorprendre: tantes coses, tan diverses i sí, un “nena, és aquí la biblioteca?” 😂😂😂

N’he afegit unes quantes que recordava i algunes que m’han passat  (gràcies! 😉 ) i m’he adonat d’una cosa: les biblioteques són allò que els usuaris necessiten que siguin… Els bibliotecaris només podem establir certs límits perquè la cosa no surti de mare! 😱

He exclòs de la llista (que espero continuar) les tirades de canya (o tejus) i les que se surten massa de l’àmbit professional (pero haberlas, haylas!).

– Com puc renovar un préstec a l’eBiblio?
– Tens una guia de telèfons?
– Vull un llibre que parli de Cambodja però que no sigui una guia de viatges.
– ¿Sabes si el pastel de fresa lleva bizcocho? (Una usuària que agafava en préstec un llibre de cuina).
– Em pots deixar un ordinador portàtil?
– Em pots ajudar a fer un currículum?
– I need to print a boarding pass.
– Je veux acheter une guide de Barcelona.
– (per telèfon) Em canvio de pis i vull fer una donació de tots els meus llibres a la biblioteca. Com ho he de fer? Me’ls vindreu a buscar?
– Porto un llibre meu a la bossa, puc entrar?
– Puc carregar el telèfon a algun lloc?
– (per telèfon, els Mossos d’esquadra) Hem trobat una cartera sense documentació però hi ha un carnet de la biblioteca, ens podeu facilitar les dades de la persona?
– Seré a Lloret dues setmanes (he vingut amb l’Imserso) puc fer ús de la biblioteca?
– El gos ha mossegat el llibre que vaig agafar en préstec, què he de fer?
– Tens un carregador de mòbil per deixar-me?
– M’ajudes amb la declaració de la renda?
– Vull escoltar Motörhead a l’ordinador, m’ajudes?
– (usuari poc habitual)Em recomanes un llibre que m’agradi?
– El llibre que vull agafar en préstec pesa molt i m’agrada llegir-lo a la biblioteca, me’l podeu guardar aquí?
– (parella amb vestits de gal·la acompanyats de fotògraf) Podríem fer-nos unes fotos al pati?
– Nena, tu que deus saber català bé, em pots corregir aquest poema?

 

I a tu, què t’han demanat?

 

El meu cap de setmana #sombiblioteca

IMG_1101

Que em convidin a les Terres de l’Ebre és un somni fet realitat (com m’agrada travessar qualsevol dels ponts que creuen lo riu!). Si em conviden per parlar d’un projecte que m’estimo i, a més, puc quedar-me a Cambrils i xalar amb la Rosana, ja ni us ho explico 😉 !

I encara hi ha més: si puc desvirtualitzar gent que segueixo (i admiro) a les xarxes, la satisfacció és màxima! Perquè la Rosana té raó: quan connectes amb algú a les xarxes, arriba un moment en el qual “cal tocar-lo”.

La Biblioteca de Roquetes (que molts seguim de prop) desprèn calidesa. T’hi sents bé només d’entrar i em va encantar conèixer en persona a Judit i a Marc (amb Begonya ja ens havíem “tocat” 🙂 ) i a totes les companyes que ja seguia a les xarxes i les que seguiré a partir d’ara.

La jornada va ser genial: plena de passió i de professionalitat, emotiva i divertida, molt divertida! Crec que es pot resumir molt bé amb una frase que va dir l’Ana  “encara no hem començat i ja he après un munt de coses!”.

M’ha agradat parlar una estoneta amb la Begonya i constatar que té una visió del que és important i del que no ho és, molt semblant a la meva però molt més nítida i intel·ligent.

M’ha agradat veure com companyes de biblioteques amb pocs recursos (però pocs de veritat), treballen “per sobre de les seves possibilitats” (però molt, molt i molt per sobre), tirant endavant projectes, activitats i, el més difícil de tot: el dia a dia.

M’ha agradat molt riure tant al dinar i sentir-me tan còmoda, jo que sóc tan “poc sociable” a la vida real! 😉

M’ha agradat molt, molt i molt grimpar per la muntanya amb la meva amiga Rosana, “pizpireta” ella i compartir una partida de “gestos” amb la Judit i la Paula (que vam guanyar la Judit i jo, és clar!).

En resum: temps molt ben aprofitat. Us tindré molt presents a totes… I a Marc i al conserge, com no! 😉

Gràcies Begonya!
Gràcies Companyes!
#sombiblioteca

 

L’Instagram de @bibliolloret a l’Escola d’Hivern de la Biblioteca Pública

bibpreeh

Foto: Eva RM

Ahir, vaig representar la Biblioteca de Lloret de Mar a l’Escola d’Hivern de la Biblioteca Pública que aquest any té com a tema central Biblioteques públiques i eines 2.0.

Vam ser convidats a explicar la nostra experiència a Instagram, juntament amb altres biblioteques, que van explicar experiències diverses.

A banda de la satisfacció que produeix que la feina que es fa interessi, em quedo amb la constatació que hi ha una certa tendència a favor de fer servir les eines 2.0 amb naturalitat, mostrant-nos en elles com el que som: professionals i, també, persones.

Ha estat genial constatar que les relacions que estableixes a les xarxes es reforcen quan deixen de ser virtuals i les converses encetades al núvol continuen amb naturalitat cara a cara.

Fantàstic el recolzament rebut d’amics (els que hi éreu i els que estàveu pendents de la retransmissió) i de companys: tots hi éreu, ja ho sabeu!

Presentació @bibliolloret a Instagram

Un matí d’estiu a la #biblioteca…

Foto: @josepcalataiud

Foto: @josepcalataiud

Obrim una hora més tard, a les 10:00 però nosaltres som aquí des de les 7:45. Som tres persones, una per planta… No us parlaré de la feina interna que no s’acaba mai i que és tan difícil d’explicar, la majoria de vegades, us parlaré del que passa quan obrim les portes.

Minuts abans d’obrir, acostuma haver-hi usuaris habituals que esperen, davant la porta, per ser els primers a seure davant del seu ordinador preferit o per apoderar-se d’un diari determinat. No triguen a començar les demandes d’ajuda:

– Nena, pots venir un moment, és que em vull obrir un compte a Facebook, per mirar que hi escriuen les meves amigues (que jo no vull escriure-hi res, eh!) i no sé com es fa…

– Escolta maca, com ho he de fer per accedir al meu correu electrònic, és que a casa només he d’obrir l’ordinador i ja em surt…

– Hola Lidia, vull una novel·la romàntica per passar l’estona sense escalfar-me el cap…

Mentrestant, a la planta zero, la M. Àngels intenta ajudar a una senyora a fer-se voluntària de la Creu Roja… Via Internet, és clar! I la Marta, a la Sala Infantil, rep una visita de nens de P3 d’un casal del poble: els nostres futurs usuaris!

El matí s’escola sense que ens n’adonem, fent préstecs, carnets, endreçant prestatges, contestant al telèfon, responent consultes bibliogràfiques, demanat documents en préstec interbibliotecari, etc.

Som pocs, tenim una càrrega de feina per sobre del que seria desitjable (i no ho dic perquè ens cansem més o menys, ho dic perquè, moltes vegades, no podem atendre els nostres usuaris com es mereixen), però acabo el matí satisfeta per dos motius, principalment:

  • No hi ha res com rebre l’agraïment d’algú a qui has pogut ajudar.
  • Hi ha futur: les persones vénen a la biblioteca a les mateixes coses de sempre però, també, a cercar-ne moltes de noves. Vénen a buscar ajuda per posar-se al dia en les noves tecnologies, a provar com funciona un llibre electrònic, a demanar-nos que ampliem els cursets i tallers de formació, a preguntar que “què és això que feu a Internet de comentar lectures”, etc.

Nosaltres tenim les respostes, i les persones capaces de fer-les arribar, de maneres diferents, a qui les necessita. Sovint, ens falten els mitjans i malgrat tot, seguim engrescant-nos…

#biblioteca

Comunicació interna. Els meus experiments. 3. WordPress

TaulellAra, que ja podem elaborar documents col·laborativament amb Google Drive, necessitem emmagatzemar-los de manera que puguin ser classificats, indexats i recuperats de manera senzilla.

Per què no amb WordPress? Gairebé tots els membres de l’equip col·laboren en algun dels blocs de la biblioteca i la idea és que hi arribin a col·laborar tots. Treballar internament amb WordPress els permetria experimentar amb l’eina.

Vençudes les primeres reticències, creem el Taulell d’auncis, un bloc privat al qual s’ha d’accedir mitjançant les dades de registre a WordPress de cadascú.

Es converteix en una petita intranet a la qual hi anem incorporant eines: calendaris, formularis, etc., i, funciona. La utilització de categories i etiquetes, ens permet anar endreçant tota la documentació que generem i consultar-la fàcilment.

Avantatges: en té molts però destacarem la possibilitat d’accedir-hi des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet.

Desavantatges: en té un; accedir-hi requereix escriure un nom d’usuari i una contrasenya. Aquest fet és disuassori quan has d’entrar a mil llocs diàriament per estar informat.

Què fer? L’acció efectiva perquè una eina d’aquestes característiques funcioni és la utilització que se’n fa per part de la direcció. Si es converteix en l’eina de comunicació interna a través de la qual es transmet la informació que els treballadors necessiten, se’n fomentarà la utilització fins al punt que tothom s’hi habituï.

Però, podem buscar un sistema més atractiu? Ens hi posem!