El meu equip, a la meva biblioteca

Foto: M.àngels Vázquez. Bibliotecàries-vogadores

Foto: M.àngels Vázquez. Bibliotecàries-vogadores

L’any passat, com a Treball de Final de Màster, vaig refer aquest blog per donar-li aparença de web. El resultat, s’assembla bastant a la proposta que vaig fer al meu tutor: un web que reflectís les diverses coses que faig a la xarxa, personalment i professional. El tutor em va advertir sobre la dificultat de barrejar, en un mateix espai, continguts professionals amb continguts relacionats, per exemple, amb la meva activitat esportiva però, després dels primers dubtes, vaig decidir tirar pel dret.

Des de llavors, he escrit poc, per manca de temps i, per què no dir-ho, per voler tocar massa tecles. Alguns posts relacionats amb la feina, d’altres amb l’esport, alguns parlant de tecnologia i esport o d’esport i el comportament d’un equip.

Però, finalment, l’altre dia es va produir l’esdeveniment que va donar sentit a tot plegat: L’expo Vogadors.

Una idea genial de la M. Àngels Vázquez, que pretén mostrar la història del rem a Lloret de Mar i que es pot visitar aquests dies a la Biblioteca de Lloret de Mar, a la meva biblioteca.

Al voltant de l’expo, s’han organitzat diverses activitats i, va ser un plaer tenir les noies del Rem Santa Cristina, el meu equip, animant una sessió de rem amb ergòmetre, mentre jo treballava (reconec que em vaig escaquejar una mica).

A la foto, podeu veure les bibliotecàries vogadores, una de Lloret i l’altra de Blanes, companyes d’equip i col·laboradores en temes professionals. No és una passada?

Quan nedo, només sento els meus pensaments

L’aigua m’atrau com res en aquest món. M’agrada nedar i ho he fet sempre, tot i que no ho havia tornat a fer seriosament, en piscina, des que el meu fill estava a punt de néixer, ara fa 12 anys.

Nedar em va molt bé perquè és un exercici de baix impacte i això és molt important pels que comencem a tenir tares. També m’ajuda a pensar, no hi ha res com tenir el cap sota l’aigua 30 minuts per aclarir les idees.

Malgrat tot, el meu estil sempre ha estat qüestionat. Aquí us deixo unes imatges perquè valoreu:

Caminar connectats. 1

La caminada de Sant Martí de Centelles va tenir lloc el passat 2 de març.

A les 7:15, la Silvia, el Josep i jo començàvem a caminar.

La ruta ens va agradar molt, hi ha trams de pujada que ens van fer suar i d’altres, de baixada, en els què vam haver de vigilar molt on posàvem els peus. El paisatge és una meravella i l’organització, de les bones, amb botifarra inclosa!

Però, què ha fet possible que jo escrigui aquesta entrada i que vosaltres veieu les imatges?

Resumint: un smartphone amb connexió a Internet, una bateria externa, algunes xarxes socials, un parell d’aplicacions, un gestor de continguts…

Si a més de tenir les eines, establim una estratègia per a recuperar la informació produïda per diferents persones, podrem elaborar materials de qualitat que ens permetran conservar i reviure els moments viscuts. Però d’això, en parlarem en un altre moment, ara, us plantejo:

Creieu que la tecnologia afegeix valor a un esdeveniment popular o esportiu? O bé, creieu que la tecnologia ens esclavitza i no ens deixa viure plenament aquest tipus d’esdeveniments?