La qüestió és moure alguna cosa…

Movent la Revetlla de Sant Jordi 2016

No passa sovint que et felicitin per una campanya de difusió a les xarxes… M’agrada 👏👏👏… No, m’encanta! Sobretot si constates que ha arribat al públic objectiu i que “la història” ha estat seguida amb ganes de saber-ne més.

Ser original no és fàcil però, de vegades, una bona idea et troba 😉 i només has de ser capaç de desenvolupar-la amb una miqueta de gràcia i el màxim de col·laboració de les persones amb les quals treballes.

Per aconseguir el resultat final hem utilitzat:

Però el secret, no hi ha dubte,  és que es mostra el capital humà  (talent i savoir faire) de la biblioteca en el seu vessant més desenfadat.

Ens ho hem passat molt bé 😂😂😂 i això també es nota.

 

Anuncis

Les xarxes socials a la biblioteca: els objectius

No, no m’he oblidat dels objectius! 😉 Però és que costa… La veritat és que, quan arriba el moment de mesurar l’any  i tornar a planificar, entro en crisi… Però dura poc! Després d’una primera mirada pessimista (tendeixo a detectar primer allò en què he fracassat), començo a valorar les dades positives que, sempre, sempre, superen en quantitat les negatives. 🙂

Un cop surto de la crisi, m’assalta un (mal) pensament: “i si tiro milles sense planificar res? Total!?”. Però no, no em deixo vèncer pel dimoniet de l’anarquia i em poso a treballar: si no tinc una guia, amb uns objectius marcats, no podré improvisar quan calgui.

Us comparteixo, primer, la infografia amb les principals dades de @bibliolloret l’any 2015 (Cliqueu l’enllaç per veure-la completa). Després, els objectius proposats per l’any 2016 (objectius pendents de modificació i aprovació per part de la direcció), objectius poc ambiciosos però assolibles.

Dades estadístiques 2015

Clica la imatge per veure la infografia

Objectius 2016 @bibliolloret

Generals:

  • Ampliar el tipus de publicacions a Facebook, més enllà de la difusió d’activitats i serveis de la biblioteca, utilitzant etiquetes que informin del contingut i/o del públic destinatari:

#bibliolloret
#lloretdemar
#biblioteques
#quèfemalesbiblios

  • Consolidar Instagram (xarxa amb més projecció) com a nucli de les publicacions. D’aquesta manera passarà a ser la “xarxa principal”.
  • Utilitzar Twitter de manera més àgil, potenciant la comunicació amb els usuaris.
  • Seguir millorant els blogs tant estèticament, com en els continguts.

Concrets:

No realitzar tasques relacionades amb la gestió de les xarxes socials fora de l’horari laboral (més que un objectiu és un desig), exceptuant aquelles que requereixin accions immediates (com resoldre una situació de crisi o respondre a una pregunta urgent d’un usuari o seguidor).

Accions:

  1. Utilitzar les eines de programació de publicacions
  2. Coordinar publicacions amb els membres de l’equip (en funcionament ja a Instagram #racodelscontes)

Assolir, a finals d’any, les següents dades d’augment de seguidors:

  • Facebook: 30%
  • Twitter: 40%
  • Instagram: 50%

Accions:

  1. Millorar la difusió del que es fa a les xarxes als taulells (iniciativa: de la xarxa a la biblioteca).
  2. Aplicar els objectius generals i marcar accions concretes i noves, periòdicament.

Augmentar, al llarg de l’any, els subscriptors del blog en un 50%.

Accions:

  1. Demanar al personal que estigui atent a les demandes d’informació dels usuaris. Qualsevol demanda d’informació al taulell és una oportunitat per aconseguir un nou subscriptor.
  2. Aprofitar situacions de desinformació dels usuaris (com, per exemple, errades en fullets informatius sobre la necessitat d’inscriure’s prèviament a una activitat) per a oferir als usuaris la possibilitat d’estar sempre informats, mitjançant la subscripció.
  3. Continuar amb la difusió habitual a les xarxes.

Seguir participant en propostes que impliquin la col·laboració entre biblioteques i en accions que potenciïn la difusió i promoció del dia a dia de les biblioteques i dels professionals que hi treballen.

Accions:

  1. Detectar quines accions a les xarxes són aplicables a @bibliolloret i dur-les a terme en funció de les possibilitats i recursos.
  2. Proposar, des de @bibliolloret, iniciatives a les que es puguin afegir altres biblioteques.

Definir les seccions fixes publicades als diferents blogs, al blog principal per a millorar-ne la difusió, fomentar la participació i augmentar les visites als blogs.

  1. Definir les seccions:
    1. El Racó dels contes
    2. Les escoles ens visiten
    3. Proposem un llibre (#llibresen15)
    4. Estem llegint (recursos pel club de lectura)
    5. Pack llibre+ pel·li
  2. Habilitar-ne l’accés, des del menú del blog principal, mitjançant categories.

Les xarxes socials a la biblioteca III. Els companys de projecte

M’agrada pensar que el que tinc entre mans és un projecte (“pla proposat per a realitzar allò que hom pensa portar a acompliment”, segons el DIEC) i un projecte necessita col·laboradors. De fet, el que aporten les persones que hi participen, és el tret diferencial que fa que un projecte tingui èxit o no (jo ho veig així! 😉 ).

No sempre podem triar amb qui treballem (i triar tampoc no garanteix l’èxit), dependrà de la llibertat d’acció que ens atorguin equips de direcció, xarxes corporatives, ajuntaments, etc. Per tant, intentaré reflectir quin és el meu ideal d’equip.

Un equip necessita un líder i tinc molt clar que ningú no és líder per voluntat pròpia sinó que és l’equip qui atorga o no el lideratge a una persona determinada, d’una altra manera qui dirigeix l’equip és algú que mana (o no) però no un líder.

Com són les persones amb les quals m’agrada treballar?

  • Treballadores, tal qual.
  • Il·lusionades amb el projecte. Liderar o treballar en un projecte en el qual no creus és una de les pitjors coses que et pot passar en l’àmbit professional.
  • Capaces de copsar les fortaleses de cada un dels membres de l’equip i fer-les prevaldre per damunt de les debilitats.
  • Hàbils per detectar quan han de cedir o assumir el lideratge, temporalment o definitivament.
  • Amb criteri clar sobre el que és ètic o no a l’hora de treballar en equip.

Però hem de treballar amb persones de tot tipus així que, anem al gra! Hi ha dues coses que considero necessàries:

  • És molt important que hi hagi almenys una persona que pugui substituir qui dirigeix el projecte, és a dir, que en tingui clares les bases per a poder fer-lo seu si és necessari.
  • Tothom s’ha d’implicar fins on cregui que pot fer-ho, però ha d’acomplir el compromís adquirit.

Però, com reflectim tot això en la guia d’ús?

Doncs, jo encara no he trobat la manera i, potser no és necessari si tothom sap on és i la informació flueix… I, com fer que la informació flueixi?

No us perdeu la propera entrada!

Imatges de treball en equip seriós 🙂 🙂 :

Sessió de fotos per publicitar la inciciativa de promoció de la lectura a Instagram #estiubibliolloret Juliol 2014.

Les xarxes socials a la biblioteca I: Estat de la qüestió

Lidia Bartolomé AguirreLes biblioteques i (permeteu-me l’autobombo corporatiu) el personal de biblioteques estem fent una molt bona feina a les xarxes socials i la fem MALGRAT el nostre dia a dia.

Crec que no hi ha cap gestor de xarxes socials de biblioteques que es dediqui exclusivament a aquesta tasca (si existeixes, sisplau! contacta amb mi, que el cas mereixeria una entrevista en profunditat 😉 ). La majoria, hi dediquem bona part del nostre temps lliure i això comença a NO SER NORMAL.

D’altra banda, les realitats a les quals s’enfronten les biblioteques a l’hora de desenvolupar les seves xarxes són molt diverses:

  • Biblioteques sense el mínim de personal necessari per a dur a terme les tasques bàsiques i oferir els serveis mínims (el tema de la mitjana d’edat del personal i el nivell de formació en TIC, el deixaré per a una altra ocasió).
  • Biblioteques que pertanyen a administracions no gaire pro-xarxes o massa controladores en aquest àmbit (gran error, en la meva opinió).
  • Biblioteques gestionades al marge de l’evolució tecnològica en qualsevol dels seus vessants.
  • Etc. (Expliqueu-me la vostra casuística en un comentari perquè segur que és molt diversa…)

A hores d’ara, haver de defensar la presència de les biblioteques a les xarxes socials em resulta cansat i avorrit i no és això en absolut el que pretenc: la realitat és la que és i les xarxes socials seguiran evolucionant (si no és que, és clar, que arribi l’apocalipsi zombi, el tecnològic o l’energètic…) i a les biblioteques, seguiran venint usuaris a preguntar-nos com crear-hi perfils.

Jo he tingut la sort de treballar en un ambient molt pro-xarxes  (gràcies #bibliolloretteam) i d’aprendre dels millors (profe, no t’ho agrairé mai prou) i això m’ha permès provar, equivocar-me i, fins i tot, assolir algun èxit. Per això, vull reprendre l’activitat al blog (ja sabeu que si no sóc per aquí, és perquè sóc a Què fem a les biblios?) explicant, en entrades successives,  tot allò que m’ha servit o em serveix per a desenvolupar la meva tasca com a gestora de les xarxes socials de la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar (Ui! sona com que sóc molt gran i començo a escriure les meves memòries): eines, sistemes de planificació, maneres de treballar en equip, etc. Ja sabeu, per allò de COMPARTIR (que és el que es fa a les xarxes) i, si alguna de les meves experiències us ajuda (o la podeu millorar) jo, encantada ;-).

D’entrada, un consell:

A les xarxes, mostreu-vos tal com sou en persona i, si la feina us ho permet, mostreu de tant en tant, la vostra cara divertida  tweet-graphic-4

No ho negaré, el personal de biblioteques, a les xarxes, ens divertim… Quants de vosaltres esteu preparant el #bookfacefriday per demà?

 

 

 

Què passa amb aquells codis QR? I

El mes de setembre de 2011, vaig començar a treballar amb Codis QR a la Biblioteca. Explicava un primer experiment amb el qual es pretenia facilitar l’accés als llocs en els quals la biblioteca era present a la xarxa.

Va ser una idea portada a la pràctica sense gaire planificació (però que molava). Un projecte mal plantejat des del principi.

Fa unes setmanes, vaig assistir al curs per a formadors del projecte mTalent de formació tecnològica en l’àmbit dels dispositius mòbils. Una de les càpsules formatives, Integració dels codis QR en l’estratègia de comunicació de l’empresa, em va fer veure algunes coses:

  1. Els codis poden ser molt útils en un moment d’increment de les connexions a Internet des de dispositius mòbils però, han de ser part d’un pla estratègic i ens han de servir per a acomplir uns objectius preestablerts.
  2. Els codis QR es llegeixen amb dispositius mòbils. No té sentit que enllacin a llocs web no adaptats. Si el web al qual enllacem no està pensat amb un disseny adaptable (Responsive Design), el resultat és una pantalla en la qual no podem llegir res.
  3. Un codi sense cap explicació relativa al que enllaça no genera prou interès per a ser capturat (o sí però, no ens crea cap expectativa).
  4. Hem de poder obtenir dades estadístiques del tràfic que generen els codis. Hem de saber si funcionen o no i en quina mesura.

Un dels objectius que em plantejo aconseguir al llarg d’aquest any, és donar a conèixer la presència de la biblioteca a la xarxa a un públic més ampli, així que, comencem de zero!

Primer codi:

Dissenyat per a ser mostrat en llocs estratègics de la biblioteca, amb informacióQR addicional sintètica sobre on trobar-nos i com participar. El codi enllaça a una pàgina del Bloc de la Biblioteca, @bibliolloret, amb disseny adaptat al mòbil, en la què es mostrarà informació que es pot modificar en funció de les necessitats d’un moment determinat.

El codi s’ha generat a partir d’un enllaç escurçat amb Google URL Shortener que ens permet obtenir dades dels clics mitjançant analytics i de manera molt senzilla.

Tot a punt (o em deixo alguna cosa?) per situar els codis a la biblio i esperar a veure què passa.

El meu resum (2.0) de 2013

bibliolloretteamM’alegra dir que aquest ha estat un any de reconeixements. La feina que vam començar a Instagram l’agost de 2012 ha començat a donar fruits més enllà de l’acompliment dels objectius establerts en el moment de posar en marxa el projecte.

A principis d’any, la Bond University (Gold Coast, Australia), ens convidava a participar en un estudi sobre l’ús d’Instagram a les biblioteques. Érem una més de les biblioteques participants però, que comptin amb la teva opinió a l’altra punta del món és, com ho diria… emocionant?

Al maig, Julián Marquina contactava amb nosaltres per demanar-nos de col·laborar a l’Informe Apei sobre Bibliotecas ante el siglo XXI: nuevos medios y caminos. A la pàgina 94 expliquem el projecte @bibliolloret a Instagram.

Finalment, arribava la proposta de l’Escola d’Hivern de la Biblioteca Pública (9a edició: octubre 2013). Allà, dins la secció d’experiències, vam explicar el nostre projecte:

(El so no és bo però em fa il·lusió penjar la presentació per si us ve de gust veure-la!)

Però, no només ens han mirat per la feina feta a Instagram, a l’octubre, Greendata ens entrevistava per donar a conèixer la nostra experiència utilitzant la plataforma ReadGroups pel Club de Lectura Virtual:

E-XPERIENCIA READGROUPS: BIBLIOTECA LLORET DE MAR, UNA APUESTA 2.0

Finalment, per a acabar l’any, arribava la distinció Aquí biblioWiki que identifica la biblioteca com a punt de referència per a tothom qui vulgui resoldre dubtes relacionats amb la Viquipèdia.

Tot això és el resultat d’un treball d’equip fet amb ganes, desinteressadament i amb l’objectiu d’afegir un plus a la feina diària que fem al taulell. És un èxit de #bibliolloretteam

Español

L’Instagram de @bibliolloret a l’Escola d’Hivern de la Biblioteca Pública

bibpreeh

Foto: Eva RM

Ahir, vaig representar la Biblioteca de Lloret de Mar a l’Escola d’Hivern de la Biblioteca Pública que aquest any té com a tema central Biblioteques públiques i eines 2.0.

Vam ser convidats a explicar la nostra experiència a Instagram, juntament amb altres biblioteques, que van explicar experiències diverses.

A banda de la satisfacció que produeix que la feina que es fa interessi, em quedo amb la constatació que hi ha una certa tendència a favor de fer servir les eines 2.0 amb naturalitat, mostrant-nos en elles com el que som: professionals i, també, persones.

Ha estat genial constatar que les relacions que estableixes a les xarxes es reforcen quan deixen de ser virtuals i les converses encetades al núvol continuen amb naturalitat cara a cara.

Fantàstic el recolzament rebut d’amics (els que hi éreu i els que estàveu pendents de la retransmissió) i de companys: tots hi éreu, ja ho sabeu!

Presentació @bibliolloret a Instagram

Què fem a la xarxa. Prova amb easel.ly


easel.ly

Comunicació interna. Els meus experiments. 4. Google+ (II)

El que hem fet, és centralitzar tota la informació possible a la comunitat.

Com a eina és efectiva: acompleix les nostres necessitats. Caldrà però que els continguts siguin els adequats i estiguin ben organitzats.

Podeu veure el funcionament al Prezi

Llegiu l’ampliació d’aquest article realitzada pel TFM Mis Redes Sociales no son Verticales:

Comunidades de Google+: ventajas e inconvenientes

Comunicació interna. Els meus experiments. 4. Google+(I)

comunaLes proves que hem anat fent, ens han solucionat problemes i han resolt algunes de les necessitats de comunicació que se’ns havien presentat fins al moment. Però seguim treballant de manera dispersa, utilitzant massa eines en funció de què hem de comunicar o, simplement, de les preferències de cadascú.

Si reflexionem sobre quines són les necessitats bàsiques de comunicació actualment, ens trobem amb tres qüestions principals:

1- Comunicació àgil per qüestions quotidianes:

  • Incidències
  • Recordatoris
  • Canvis
  • Avisos

2-  Possibilitat de compartir documents (Google Drive)

3- Construir una agenda diària que ens faciliti saber què, com i on passa cada esdeveniment que es produeix a la biblioteca (quines sales tenim reservades i a qui, quan comença i acaba el muntatge d’una exposició, etc).

I un bon dia, actualitzant la pàgina de la biblioteca a Google+, descobrim les noves comunitats de Google+:


D’entrada, sembla que podríem resoldre fàcilment les qüestions bàsiques de comunicació. Fem la prova: creem la comunitat!

Després dels primers dubtes, relacionats, sobretot, amb qüestions d’ubicació, “ara sóc dins o fora de la comunitat?”, comencem a comunicar-nos i en poc temps arribem a comunicar-nos bé, és a dir, tothom té correctament configurat el correu de Gmail per poder rebre els avisos de les noves publicacions i, en general, hi ha interès perquè el sistema, que agrada a tothom, funcioni.
I ara, què podem fer amb les funcionalitats que ens ofereix la comunitat?

Qui em parla des de l’altra banda de la pantalla? 3. Twitter

twittTwitter va ser l’origen d’aquest intent de personalitzar la imatge de la biblioteca a la xarxa.

Un dia, ens vam adonar que els usuaris feien servir els tuits com a eina de comunicació urgent i ens demanaven aquelles coses que, fins fa pocs dies, es resolien via telèfon: “a quina hora tanqueu?”; “obriu dissabte?”; “em podeu reservar x llibre?”

D’aquí la idea que es poguessin adreçar a nosaltres com ho fan als taulells de la biblioteca, sabent amb qui estan parlant. La proposta va ser que tothom qui volgués participar, ho fes, publicant els seus continguts etiquetats seguint unes concrecions determinades i anomenant sempre el compte @bibliolloret en els tuits.

No som un equip gaire expert en Twitter així que vam començar per una sessió de formació bàsica i una part de l’equip es va implicar en el projecte.

Encara som molt lluny d’aconseguir que els usuaris ens identifiquin a Twitter com a treballadors de la biblioteca, fins i tot som lluny d’identificar-los nosaltres a ells però, la possibilitat hi és i alguns ja fem servir Twitter habitualment i hem aconseguit bons resultats en algunes iniciatives com el seguiment de La Revetlla de Sant Jordi a la biblioteca que podeu veure a l’Storify:

story

[View the story “#revetllabibliolloret” on Storify]

Com a avantatge destacarem que aquest sistema facilita la feina de les administradores de @bibliolloret, que saben què està passant sense necessitat de ser presents a totes les activitats (cosa que és impossible) i poden retuitar, segons convingui, les publicacions dels companys.

Això no és poc. Continuem treballant per anar una mica més enllà.

Comunicació interna. Els meus experiments. 3. Wordpress

TaulellAra, que ja podem elaborar documents col·laborativament amb Google Drive, necessitem emmagatzemar-los de manera que puguin ser classificats, indexats i recuperats de manera senzilla.

Per què no amb WordPress? Gairebé tots els membres de l’equip col·laboren en algun dels blocs de la biblioteca i la idea és que hi arribin a col·laborar tots. Treballar internament amb WordPress els permetria experimentar amb l’eina.

Vençudes les primeres reticències, creem el Taulell d’auncis, un bloc privat al qual s’ha d’accedir mitjançant les dades de registre a WordPress de cadascú.

Es converteix en una petita intranet a la qual hi anem incorporant eines: calendaris, formularis, etc., i, funciona. La utilització de categories i etiquetes, ens permet anar endreçant tota la documentació que generem i consultar-la fàcilment.

Avantatges: en té molts però destacarem la possibilitat d’accedir-hi des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet.

Desavantatges: en té un; accedir-hi requereix escriure un nom d’usuari i una contrasenya. Aquest fet és disuassori quan has d’entrar a mil llocs diàriament per estar informat.

Què fer? L’acció efectiva perquè una eina d’aquestes característiques funcioni és la utilització que se’n fa per part de la direcció. Si es converteix en l’eina de comunicació interna a través de la qual es transmet la informació que els treballadors necessiten, se’n fomentarà la utilització fins al punt que tothom s’hi habituï.

Però, podem buscar un sistema més atractiu? Ens hi posem!

Comunicació interna. Els meus experiments. 2. Provem Google Drive?

Reglaments, protocols… Alguns compartits amb la resta de biblioteques (treballem en xarxa) i altres que neixen a direcció. Sempre però, arriba el moment d’adaptar-los o de modificar-los: cal compartir-los.

Google Drive és una eina adequada per començar a treballar col·laborativament, és fàcil d’utilitzar i estalvia una muntanya de correus d’anada i tornada que tenen com a conseqüència que un document únic es multipliqui generant tantes versions com modificacions se li hagin fet.

Però, no a tots ens agraden les novetats i els canvis i sorgeixen els primers problemes que, normalment, tenen a veure amb dubtes sobre comptes de correu o sobre el fet de no tenir els documents “ben guardats” en una “carpeta segura” de l’ordinador.

Això passa i cal ser pacient i, sobretot, comptar amb el recolzament de la direcció per poder experimentar i fer servir eines que fa mot poc temps, no es contemplaven com a eines de treball habituals.

En general, tothom que comença a treballar col·laborativament en línia, acaba engrescant-se i fins i tot les persones més reticents s’hi acaben acostumant.

La primera experiència, que us explicava ja fa un temps, va tenir bons resultats i m’agrada pensar que va ser la base del sistema de treball que hem acabat utilitzant i que us explicaré aviat.

Més informació: Què és Google Drive?

 

Qui em parla des de l’altra banda de la pantalla? 2. Facebook

face

Utilitzem la pàgina de Facebook de la Biblioteca per a difondre activitats i informar. La norma és publicar enllaços al web de la biblioteca o als diferents blocs i evitar publicar-hi directament text o fotografies. Funciona! Tenim més de 1200 seguidors i hem sigut exemple de bones pràctiques en alguna ocasió.

Però, no n’hi ha prou! Un exemple: una de les nostres seguidores, usuària habitual de la biblioteca, ens fa saber que troba a faltar un espai en el qual parlar de lectures i interactuar de manera “menys formal” amb la biblioteca. Així va sorgir el grup Bibliolloret: què has llegit que ha donat peu a un Club de Lectura Virtual.

Però i la pàgina? Com fer-la més humana sense perdre el to institucional que entenem que ha de tenir? I, a la vegada, com implicar al màxim de personal possible en la difusió de tot allò que passa a la biblioteca?

Implicar al personal és el primer pas per arribar a ser un equip. Un projecte que té un equip al darrera pot créixer tant com sigui necessari, però no és fàcil:

  1. Fer servir les xarxes socials a la feina (ni que sigui per fer feina) està mal vist
  2. No tothom té un perfil prou “endreçat” com per fer-lo visible professionalment
  3. Estem disposats a seguir unes normes mínimes a l’hora de publicar?

L’elaboració del nostre propi “manual d’estil” és una feina prèvia. Tothom ha de saber què i com publicar i, sobretot, com actuar davant una crisi. A partir d’aquí, publiquem com a persones, des del nostre propi perfil així que podem ser nosaltres mateixos i actuar tal i com ho fem al taulell de la biblioteca.

El nostre experiment:

Qualsevol persona amb compte de Facebook pot publicar el que vulgui a la pàgina de la biblioteca. Per què no publicar nosaltres com a bibliotecaris? El funcionament és senzill. Tothom qui genera continguts o té alguna cosa interessant per compartir,  publica a la pàgina de la biblioteca en el moment que creu convenient, seguint unes normes bàsiques.

Avantatges:

1-    Tothom és responsable de la difusió dels continguts que genera o que gestiona, facilitant d’aquesta manera la feina dels administradors.

2-    Els administradors poden controlar els temps de publicació compartint (publicant de nou les vegades que sigui necessari) els continguts en els moments que creuen adequats.

3-    Els continguts són vistos tant pels seguidors de la biblioteca com pels amics de la persona que publica el contingut.

De moment, no hi trobem inconvenients. 😉

Qui em parla des de l’altra banda de la pantalla? 1

Sovint em trobo incòmoda davant perfils institucionals que em parlen com si fossin persones. És evident que hi ha una persona al darrere però jo no la veig, no sé qui és i això em fa difícil interactuar.

Diu Javier Leiva a Gestión de la Reputación Online: “[…] a la gente le transmite más seguridad y confianza hablar con una persona que representa a una empresa, y no a una empresa sin rostro ni nombre al que dirigirse”.

Però no només em preocupa aquest fet. Com a administradora d’un perfil institucional, només puc expressar-me de manera institucional quan, és evident que, al darrera d’una institució, hi ha un equip format per persones que pensen, senten, s’expressen de manera diferent i que generen o tenen la possibilitat de generar continguts.

D’altra banda, qui pot fer la millor difusió de la institució a la xarxa? Evidentment, aquells que hi treballen i la coneixen. No hem d’oblidar que les xarxes socials són eines de comunicació bidireccional i no espais publicitaris gratuïts.

Té sentit, llavors, que els membres de l’equip s’impliquin en l’activitat de la institució a la xarxa? Està bé que ho facin des dels seus perfils personals? Quins beneficis pot aportar aquest fet a la institució? I a l’equip?

Tenim un pla i l’estem posant en pràctica. Us ho aniré explicant!

Bibliolloret 2.0

Al llarg de les darreres setmanes, he assistit al curs La web 2.0 en el món professional que ha impartit Javier Leiva al Servei de Biblioteques de Girona. El curs, en el què he après coses diverses, m’ha servit sobretot per situar-me i començar a organitzar la feina que ja tenim en marxa a la Biblioteca de Lloret. El resultat és l’esquema que podeu veure en format de Prezi… I algun projecte per encetar!