Recicla les teves fotos convertint-les en un producte diferent ▶️ Les imatges setmanals dels #bookfacefriday ▶️ en un vídeo de #lectures recomanades:
Recicla les teves fotos convertint-les en un producte diferent ▶️ Les imatges setmanals dels #bookfacefriday ▶️ en un vídeo de #lectures recomanades:
Aquesta és la proposta estiuenca per a difondre una part important del fons de la biblioteca, la secció de viatges, sense deixar de banda les recomanacions de lectures del ja clàssic “I tu què i on llegeixes” #estiubibliolloret.
A partir de la publicació d’una guia de novetats de la secció de viatges, hem pensat una nova manera de dinamitzar el fons a Instagram (o a qualsevol xarxa social). La idea principal a difondre és: tant si et pots permetre fer un superviatge, com si treballes tot l’estiu, a la secció de viatges trobaràs la teva guia, des de “El Món” fins a “Els camins de ronda de la Costa Brava”.
Tothom pot etiquetar les seves fotos #biblioviatges i #bibliolloret i, des de’l compte d’Instagram de @bibliolloret, farem reepost (o la publicarem, si ens la fan arribar per correu) els dilluns.
Perquè, de vegades, una guia et pot mostrar llocs insospitadament fantàstics que tens al costat de casa.
Us deixo la foto i el vídeo de la promo i us animo a participar:
I alguna de les fotos publicades a Instagram:
No, no m’he oblidat dels objectius! 😉 Però és que costa… La veritat és que, quan arriba el moment de mesurar l’any i tornar a planificar, entro en crisi… Però dura poc! Després d’una primera mirada pessimista (tendeixo a detectar primer allò en què he fracassat), començo a valorar les dades positives que, sempre, sempre, superen en quantitat les negatives. 🙂
Un cop surto de la crisi, m’assalta un (mal) pensament: “i si tiro milles sense planificar res? Total!?”. Però no, no em deixo vèncer pel dimoniet de l’anarquia i em poso a treballar: si no tinc una guia, amb uns objectius marcats, no podré improvisar quan calgui.
Us comparteixo, primer, la infografia amb les principals dades de @bibliolloret l’any 2015 (Cliqueu l’enllaç per veure-la completa). Després, els objectius proposats per l’any 2016 (objectius pendents de modificació i aprovació per part de la direcció), objectius poc ambiciosos però assolibles.
Objectius 2016 @bibliolloret
Generals:
#bibliolloret
#lloretdemar
#biblioteques
#quèfemalesbiblios
Concrets:
No realitzar tasques relacionades amb la gestió de les xarxes socials fora de l’horari laboral (més que un objectiu és un desig), exceptuant aquelles que requereixin accions immediates (com resoldre una situació de crisi o respondre a una pregunta urgent d’un usuari o seguidor).
Accions:
Assolir, a finals d’any, les següents dades d’augment de seguidors:
Accions:
Augmentar, al llarg de l’any, els subscriptors del blog en un 50%.
Accions:
Seguir participant en propostes que impliquin la col·laboració entre biblioteques i en accions que potenciïn la difusió i promoció del dia a dia de les biblioteques i dels professionals que hi treballen.
Accions:
Definir les seccions fixes publicades als diferents blogs, al blog principal per a millorar-ne la difusió, fomentar la participació i augmentar les visites als blogs.
La informació és poder però, el mal ús de la informació, què és?
Un desastre, ja us ho dic!
I, el poder que atorga a la persona que en fa un mal ús (entenc per mal ús: no compartir la informació, donar informació obsoleta, utilitzar-la en benefici propi, ser poc curós a l’hora de transmetre-la…), és efímer, molt efímer ( si no inexistent).
Però, pressuposem (sempre! 😉 ) que les fallades, en el flux informatiu, són involuntàries…
Segurament, a les vostres biblioteques (o al vostre lloc de feina, sigui quin sigui) patiu situacions “compromeses” per manca d’informació o per no tenir la informació adequada:
Són només exemples i l’últim (poca broma) pretén reflectir com et sents davant d’un usuari que (però com pot ser?) està més informat que tu.
Quan treballes en un equip cohesionat (petit, perquè la mida sí que importa), amb objectius clars o flexibles, la comunicació és fàcil. La Cris, la Rosana i jo (que com a equip acomplim aquests requisits), quan treballem a Què fem a les biblios?, ens comuniquem per totes les vies possibles (fins i tot per 2 ó 3 canals diferents a l’hora) i funciona! Ara bé, hi ha condicions que ens hem marcat i que sempre respectem: calendaris, sistemes de revisions de publicacions…
“Per a poder improvisar, han d’existir unes normes mínimes que s’han d’acomplir”
La quantitat de problemes, a l’hora de compartir la informació, és proporcional a la quantitat de persones que treballen en un projecte. Dit això (i sembla que sàpiga de què parlo 😉 ), us comparteixo el sistema que vaig idear per a la comunicació interna a la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar:
Clica la imatge per veure la presentació.
A mi, m’agrada molt (però, és clar me l’he currat i ho segueixo fent!) perquè cobreix la majoria de les necessitats de comunicació del dia a dia a la biblioteca.
Crec que funciona bé, en tot cas, la voluntat de comunicar-se, de totes les persones que treballen en un projecte, és l’ingredient indispensable per al bon funcionament de qualsevol sistema.
Hi esteu d’acord? Doncs, comuniquem-nos!
M’agrada pensar que el que tinc entre mans és un projecte (“pla proposat per a realitzar allò que hom pensa portar a acompliment”, segons el DIEC) i un projecte necessita col·laboradors. De fet, el que aporten les persones que hi participen, és el tret diferencial que fa que un projecte tingui èxit o no (jo ho veig així! 😉 ).
No sempre podem triar amb qui treballem (i triar tampoc no garanteix l’èxit), dependrà de la llibertat d’acció que ens atorguin equips de direcció, xarxes corporatives, ajuntaments, etc. Per tant, intentaré reflectir quin és el meu ideal d’equip.
Un equip necessita un líder i tinc molt clar que ningú no és líder per voluntat pròpia sinó que és l’equip qui atorga o no el lideratge a una persona determinada, d’una altra manera qui dirigeix l’equip és algú que mana (o no) però no un líder.
Com són les persones amb les quals m’agrada treballar?
Però hem de treballar amb persones de tot tipus així que, anem al gra! Hi ha dues coses que considero necessàries:
Però, com reflectim tot això en la guia d’ús?
Doncs, jo encara no he trobat la manera i, potser no és necessari si tothom sap on és i la informació flueix… I, com fer que la informació flueixi?
No us perdeu la propera entrada!
Imatges de treball en equip seriós 🙂 🙂 :
Sessió de fotos per publicitar la inciciativa de promoció de la lectura a Instagram #estiubibliolloret Juliol 2014.
M’alegra dir que aquest ha estat un any de reconeixements. La feina que vam començar a Instagram l’agost de 2012 ha començat a donar fruits més enllà de l’acompliment dels objectius establerts en el moment de posar en marxa el projecte.
A principis d’any, la Bond University (Gold Coast, Australia), ens convidava a participar en un estudi sobre l’ús d’Instagram a les biblioteques. Érem una més de les biblioteques participants però, que comptin amb la teva opinió a l’altra punta del món és, com ho diria… emocionant?
Al maig, Julián Marquina contactava amb nosaltres per demanar-nos de col·laborar a l’Informe Apei sobre Bibliotecas ante el siglo XXI: nuevos medios y caminos. A la pàgina 94 expliquem el projecte @bibliolloret a Instagram.
Finalment, arribava la proposta de l’Escola d’Hivern de la Biblioteca Pública (9a edició: octubre 2013). Allà, dins la secció d’experiències, vam explicar el nostre projecte:
(El so no és bo però em fa il·lusió penjar la presentació per si us ve de gust veure-la!)
Però, no només ens han mirat per la feina feta a Instagram, a l’octubre, Greendata ens entrevistava per donar a conèixer la nostra experiència utilitzant la plataforma ReadGroups pel Club de Lectura Virtual:
E-XPERIENCIA READGROUPS: BIBLIOTECA LLORET DE MAR, UNA APUESTA 2.0
Finalment, per a acabar l’any, arribava la distinció Aquí biblioWiki que identifica la biblioteca com a punt de referència per a tothom qui vulgui resoldre dubtes relacionats amb la Viquipèdia.
Tot això és el resultat d’un treball d’equip fet amb ganes, desinteressadament i amb l’objectiu d’afegir un plus a la feina diària que fem al taulell. És un èxit de #bibliolloretteam
Ahir, vaig representar la Biblioteca de Lloret de Mar a l’Escola d’Hivern de la Biblioteca Pública que aquest any té com a tema central Biblioteques públiques i eines 2.0.
Vam ser convidats a explicar la nostra experiència a Instagram, juntament amb altres biblioteques, que van explicar experiències diverses.
A banda de la satisfacció que produeix que la feina que es fa interessi, em quedo amb la constatació que hi ha una certa tendència a favor de fer servir les eines 2.0 amb naturalitat, mostrant-nos en elles com el que som: professionals i, també, persones.
Ha estat genial constatar que les relacions que estableixes a les xarxes es reforcen quan deixen de ser virtuals i les converses encetades al núvol continuen amb naturalitat cara a cara.
Fantàstic el recolzament rebut d’amics (els que hi éreu i els que estàveu pendents de la retransmissió) i de companys: tots hi éreu, ja ho sabeu!
Presentació @bibliolloret a Instagram
El que hem fet, és centralitzar tota la informació possible a la comunitat.
Com a eina és efectiva: acompleix les nostres necessitats. Caldrà però que els continguts siguin els adequats i estiguin ben organitzats.
Podeu veure el funcionament al Prezi
Llegiu l’ampliació d’aquest article realitzada pel TFM Mis Redes Sociales no son Verticales:
Les proves que hem anat fent, ens han solucionat problemes i han resolt algunes de les necessitats de comunicació que se’ns havien presentat fins al moment. Però seguim treballant de manera dispersa, utilitzant massa eines en funció de què hem de comunicar o, simplement, de les preferències de cadascú.
Si reflexionem sobre quines són les necessitats bàsiques de comunicació actualment, ens trobem amb tres qüestions principals:
1- Comunicació àgil per qüestions quotidianes:
2- Possibilitat de compartir documents (Google Drive)
3- Construir una agenda diària que ens faciliti saber què, com i on passa cada esdeveniment que es produeix a la biblioteca (quines sales tenim reservades i a qui, quan comença i acaba el muntatge d’una exposició, etc).
I un bon dia, actualitzant la pàgina de la biblioteca a Google+, descobrim les noves comunitats de Google+:
D’entrada, sembla que podríem resoldre fàcilment les qüestions bàsiques de comunicació. Fem la prova: creem la comunitat!
Twitter va ser l’origen d’aquest intent de personalitzar la imatge de la biblioteca a la xarxa.
Un dia, ens vam adonar que els usuaris feien servir els tuits com a eina de comunicació urgent i ens demanaven aquelles coses que, fins fa pocs dies, es resolien via telèfon: “a quina hora tanqueu?”; “obriu dissabte?”; “em podeu reservar x llibre?”
D’aquí la idea que es poguessin adreçar a nosaltres com ho fan als taulells de la biblioteca, sabent amb qui estan parlant. La proposta va ser que tothom qui volgués participar, ho fes, publicant els seus continguts etiquetats seguint unes concrecions determinades i anomenant sempre el compte @bibliolloret en els tuits.
No som un equip gaire expert en Twitter així que vam començar per una sessió de formació bàsica i una part de l’equip es va implicar en el projecte.
Encara som molt lluny d’aconseguir que els usuaris ens identifiquin a Twitter com a treballadors de la biblioteca, fins i tot som lluny d’identificar-los nosaltres a ells però, la possibilitat hi és i alguns ja fem servir Twitter habitualment i hem aconseguit bons resultats en algunes iniciatives com el seguiment de La Revetlla de Sant Jordi a la biblioteca que podeu veure a l’Storify:
[View the story “#revetllabibliolloret” on Storify]
Com a avantatge destacarem que aquest sistema facilita la feina de les administradores de @bibliolloret, que saben què està passant sense necessitat de ser presents a totes les activitats (cosa que és impossible) i poden retuitar, segons convingui, les publicacions dels companys.
Això no és poc. Continuem treballant per anar una mica més enllà.
Utilitzem la pàgina de Facebook de la Biblioteca per a difondre activitats i informar. La norma és publicar enllaços al web de la biblioteca o als diferents blocs i evitar publicar-hi directament text o fotografies. Funciona! Tenim més de 1200 seguidors i hem sigut exemple de bones pràctiques en alguna ocasió.
Però, no n’hi ha prou! Un exemple: una de les nostres seguidores, usuària habitual de la biblioteca, ens fa saber que troba a faltar un espai en el qual parlar de lectures i interactuar de manera “menys formal” amb la biblioteca. Així va sorgir el grup Bibliolloret: què has llegit que ha donat peu a un Club de Lectura Virtual.
Però i la pàgina? Com fer-la més humana sense perdre el to institucional que entenem que ha de tenir? I, a la vegada, com implicar al màxim de personal possible en la difusió de tot allò que passa a la biblioteca?
Implicar al personal és el primer pas per arribar a ser un equip. Un projecte que té un equip al darrera pot créixer tant com sigui necessari, però no és fàcil:
L’elaboració del nostre propi “manual d’estil” és una feina prèvia. Tothom ha de saber què i com publicar i, sobretot, com actuar davant una crisi. A partir d’aquí, publiquem com a persones, des del nostre propi perfil així que podem ser nosaltres mateixos i actuar tal i com ho fem al taulell de la biblioteca.
El nostre experiment:
Qualsevol persona amb compte de Facebook pot publicar el que vulgui a la pàgina de la biblioteca. Per què no publicar nosaltres com a bibliotecaris? El funcionament és senzill. Tothom qui genera continguts o té alguna cosa interessant per compartir, publica a la pàgina de la biblioteca en el moment que creu convenient, seguint unes normes bàsiques.
Avantatges:
1- Tothom és responsable de la difusió dels continguts que genera o que gestiona, facilitant d’aquesta manera la feina dels administradors.
2- Els administradors poden controlar els temps de publicació compartint (publicant de nou les vegades que sigui necessari) els continguts en els moments que creuen adequats.
3- Els continguts són vistos tant pels seguidors de la biblioteca com pels amics de la persona que publica el contingut.
De moment, no hi trobem inconvenients. 😉
Aquest any ha estat de bojos en tots els àmbits i pel que fa a la feina no ha estat una excepció. No ha estat fins al final de l’estiu que no hem començat a treballar amb una mica de normalitat, després d’uns mesos complicats, coneixent la biblioteca, els usuaris i habituant-nos a treballar amb persones amb maneres de fer diverses.
Les coses però, han anat posant-se al seu lloc i hem assolit un certa estabilitat a tots nivells, també a la xarxa. Per sort, la formació no ens ha faltat (veurem cap a on van les coses) i a mi m’ha servit per establir un cert ordre en la feina feta fins al moment: La biblioteca 2.0.
Ara, treballo en l’auditoria de la reputació online de la biblioteca, seguint les pautes que Javier Leiva estableix en el seu llibre Gestión de la reputación online, per tal de corregir el que calgui i establir un pla estratègic que ens permeti definir objectius concrets i treballar de forma més ordenada.
De la feina feta aquest any, vull destacar:
L’augment d’activitat a Twitter on la biblioteca està començant a interactuar amb els usuaris que cada cop hi són més presents i l’utilitzen com a via de comunicació ràpida.
La bona acollida del grup de Facebook Bibliolloret: què has llegit, que ens ha donat peu per experimentar amb un club de lectura virtual. Feu-hi un cop d’ull!
Les primeres passes a Instagram, que ens està obrint tot un món de possibilitats per a treballar amb imatges, nostres i dels usuaris, que tot just comencem a exposar virtualment: bibliolloret a Instagram.
L’Expovirtual @bibliolloret a Pinterest, que ha esdevingut una mena d’arxiu de materials nostres i aliens de cadascuna de les exposicions que hem tingut a la Biblioteca i a la Casa de la Cultura.
De les persones que han fet possible tot això vull destacar:
La gran feina feta per la Cesca i la Cris Q. al Bloc de la Sala Infantil que s’està convertint en un espai amb vida pròpia.
El suport de la M. Àngels a Bibliolloret: què has llegit i la gran feina feta al Club de Lectura Virtual.
La predisposició de la Cris P. a participar en qualsevol proposta meva i a agafar el relleu, quan cal.
Les aportacions d’en Josep al Bloc de la biblioteca que ens han salvat en més d’una ocasió.
La feina que estan fent l’Emili, en Vicenç i en Carlos (sí, oi?) i que es veurà en breu.
Vull agrair:
A tots, les ganes i la paciència (sé com sóc de vegades); a l’Hermínia, com sempre, la confiança; a l’Emili, entre moltes altres coses que sabem ell i jo, la capacitat d’aguantar ferm quan jo caic…
Espero un any en que tots, malgrat les circumstàncies, recuperem les ganes i, si podem, la passió perduda 😉
Una cosa especial que hem fet a @bibliolloret!
La biblioteca posa a la vostra disposició un fons especial de patrons de puntes de coixí. El fons va pertànyer a la senyora Maria Mas i ha estat donat a la biblioteca per la seva filla, la senyora Anna Agustí.
Està format per patrons de diferents tipus: Entredós, Guants, Mocadors, Puntes amples, Puntes estretes, Tapetes i Vanos.
Ara per ara, es tracta d’un petit centre d’interès, anomenat PUNTES DE COIXÍ, que esperem poder completar amb materials relacionats (revistes, llibres, etc.). El trobareu a la Planta 1 de la biblioteca.
Els patrons es deixaran en préstec durant 24 hores per tal de poder-los fotocopiar segons les preferències de cadascú.