Però, tu estàs bojaaaaaaa? Donacions a la biblioteca

Conversa real i gairebé textual:

— Com vols que llenci a les escombraries els llibres que ja no vull? Són llibres que estan molt bé, eh? Superinteressants i estan en molt bon estat… bé, més o menys…

— Però tu no els vols…

— És que m’he comprat mobles nous i no hi queden bé… En tot cas, com una B I B L I O T E C À R I A pot recomanar llençar els llibres? Si tots ho féssim, com es transmetria el contingut dels llibres, LA CULTURA, a través de les generacions?

— Suposo que no tens els manuscrits… 😉 Saps? Hi ha milers de còpies de cada llibre publicat i tota una indústria al darrere i professionals que es dediquen a vendre llibres i recomanar lectures i, em sap greu dir-t’ho, a les biblioteques, també llencem llibres quan es fan malbé! Això sí, reciclem tot el que podem…

Qualsevol sofert treballador de biblioteca s’ha enfrontat alguna vegada a una situació semblant i, creieu-me: la realitat supera la ficció!

Aquesta és la #bibliollista que hem elaborat amb alguns testimonis reals i que inauguro jo mateixa amb aquesta imatge (de què us vénen ganes?):

Lidia de Lloret:

fullsizerender-13

Donació feta a la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar. Setembre 2016

Rosana de Cambrils:

Tinc 10 caixes de llibres. Les veniu a buscar a casa?

Us faig aquesta donació (i es refereix a tota una sèrie de llibres bruts, ratllats, trencats, amb borrissols de merda…) i em fareu una carta d’agraïment, no?

Jordi de Calella:

Iba al contenedor pero he pensado que quizás os interesen estos libros…

Encanto d’una biblioteca qualsevol:

I si d’aquí un temps necessito els meus llibres els podré recuperar??? (És que ara estic en un pis de lloguer i no tinc espai, però en vull compar un)

Anònim d’una de tantes biblioteques:

Un donant generós que tenia un fons molt valuós per a la biblioteca, i que, com sempre, abans de llençar-lo preferia portar-lo. El va portar, havia estat una persona de pes al poble, i ens vam trobar amb la sorpresa d’un lot de la revista Hola! , de quan l’exrei Joan Carles es va casar, i altres documents dels anys 60, 70, amb propaganda franquista i d’altres feixismes europeus. Per sort tota la col·lecció estava afectada per fongs i en molt mal estat. Ho vam haver de llençar. Ens toca netejar cases i consciències.

Bibliotecària de biblioteca sense nom:

Un senyor ens va trucar perquè anéssim a casa seva a fer una ullada a una habitació plena de llibres “molt interessants”. Normalment demanem que ens els portin, però com que hi havia molts volums (uns 8000) i era relativament a prop vam fer una excepció. Un cop allà ens va fer entendre que volia que creéssim un espai especial a la biblioteca amb aquest fons amb una placa indicant qui havia fet el donatiu. La biblioteca, evidentment, s’havia de fer càrrec de la mudança, adequació i conservació del fons. Els llibres no eren res de l’altre món, només les típiques col·leccions de coneixements esgrogueïdes i empolsegades, ni tan sols vam trobar res aprofitable per la col·lecció local. Amablement, vam rebutjar la seva proposta, indicant que no disposàvem de l’espai necessari (la nostra biblioteca té una superfície útil de 400 m2, quan per població li tocaria el triple, així que estem bastant apretadets), que el tipus de documents no eren adequats per la funció actual d’una biblioteca pública, i que no podríem garantir el tipus de conservació i difusió que ell demanava. La indignació del senyor va ser màxima, demanant-nos què representava que fèiem a la biblioteca i com podia ser que rebutgéssim una oferta com aquella. Nosaltres, com a bons bibliotecaris, vam mantenir l’amabilitat i el somriure en tot moment i el vam convidar a fer ús de la nostra biblioteca, ja que es notava que feia temps que no hi posava els peus…

Com ho veieu? Com diu un company meu tot sovint “esto no está pagao”.

Entrada escrita originàriament per La Bibliollista de Què fem a les biblios?

Nena, és aquí la biblioteca? #quèfemalesbiblios

Fa unes setmanes, em van demanar (per un projecte de l’àmbit del Grau d’Informació i Documentació de la UB), un llistat de demandes reals que els bibliotecaris  rebem als taulells de la biblioteca.

#librarianspower

Bibliotecària, al taulell “mode atenció a l’usuari”

D’entrada, vaig anotar totes les demandes que em van fer aquella mateixa tarda al taulell i el resultat, en forma de llistat, em va sorprendre: tantes coses, tan diverses i sí, un “nena, és aquí la biblioteca?” 😂😂😂

N’he afegit unes quantes que recordava i algunes que m’han passat  (gràcies! 😉 ) i m’he adonat d’una cosa: les biblioteques són allò que els usuaris necessiten que siguin… Els bibliotecaris només podem establir certs límits perquè la cosa no surti de mare! 😱

He exclòs de la llista (que espero continuar) les tirades de canya (o tejus) i les que se surten massa de l’àmbit professional (pero haberlas, haylas!).

– Com puc renovar un préstec a l’eBiblio?
– Tens una guia de telèfons?
– Vull un llibre que parli de Cambodja però que no sigui una guia de viatges.
– ¿Sabes si el pastel de fresa lleva bizcocho? (Una usuària que agafava en préstec un llibre de cuina).
– Em pots deixar un ordinador portàtil?
– Em pots ajudar a fer un currículum?
– I need to print a boarding pass.
– Je veux acheter une guide de Barcelona.
– (per telèfon) Em canvio de pis i vull fer una donació de tots els meus llibres a la biblioteca. Com ho he de fer? Me’ls vindreu a buscar?
– Porto un llibre meu a la bossa, puc entrar?
– Puc carregar el telèfon a algun lloc?
– (per telèfon, els Mossos d’esquadra) Hem trobat una cartera sense documentació però hi ha un carnet de la biblioteca, ens podeu facilitar les dades de la persona?
– Seré a Lloret dues setmanes (he vingut amb l’Imserso) puc fer ús de la biblioteca?
– El gos ha mossegat el llibre que vaig agafar en préstec, què he de fer?
– Tens un carregador de mòbil per deixar-me?
– M’ajudes amb la declaració de la renda?
– Vull escoltar Motörhead a l’ordinador, m’ajudes?
– (usuari poc habitual)Em recomanes un llibre que m’agradi?
– El llibre que vull agafar en préstec pesa molt i m’agrada llegir-lo a la biblioteca, me’l podeu guardar aquí?
– (parella amb vestits de gal·la acompanyats de fotògraf) Podríem fer-nos unes fotos al pati?
– Nena, tu que deus saber català bé, em pots corregir aquest poema?

 

I a tu, què t’han demanat?

 

Les xarxes socials a la biblioteca: comuniquem-nos!

La informació és poder però, el mal ús de la informació, què és?

Un desastre, ja us ho dic!

I, el poder que atorga a la persona que en fa un mal ús (entenc per mal ús: no compartir la informació, donar informació obsoleta, utilitzar-la en benefici propi, ser poc curós a l’hora de transmetre-la…), és efímer, molt efímer ( si no inexistent).

Però, pressuposem (sempre! 😉 ) que les fallades, en el flux informatiu, són involuntàries…

Segurament, a les vostres biblioteques (o al vostre lloc de feina, sigui quin sigui) patiu situacions “compromeses” per manca d’informació o per no tenir la informació adequada:

  • Un canvi d’hora d’una activitat
  • La cancel·lació d’una activitat
  • No tenir ni idea que hi havia una activitat
  • No saber qui sóc, ni què faig aquí!

Són només exemples i l’últim (poca broma) pretén reflectir com et sents davant d’un usuari que (però com pot ser?) està més informat que tu.

Quan treballes en un equip cohesionat (petit, perquè la mida sí que importa), amb objectius clars o flexibles, la comunicació és fàcil. La Cris, la Rosana i jo (que com a equip acomplim aquests requisits), quan treballem a Què fem a les biblios?, ens comuniquem per totes les vies possibles (fins i tot per 2 ó 3 canals diferents a l’hora) i funciona! Ara bé, hi ha condicions que ens hem marcat i que sempre respectem: calendaris, sistemes de revisions de publicacions…

“Per a poder improvisar, han d’existir unes normes mínimes que s’han d’acomplir”tweet-graphic-4

La quantitat de problemes, a l’hora de compartir la informació, és proporcional a la quantitat de persones que treballen en un projecte. Dit això (i sembla que sàpiga de què parlo 😉 ), us comparteixo el sistema que vaig idear per a la comunicació interna a la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar:

Clica la imatge per veure la presentació.

Comunidades de Google+

A mi, m’agrada molt (però, és clar me l’he currat i ho segueixo fent!) perquè cobreix la majoria de les necessitats de comunicació del dia a dia a la biblioteca.

Crec que funciona bé, en tot cas, la voluntat de comunicar-se, de totes les persones que treballen en un projecte, és l’ingredient indispensable per al bon funcionament de qualsevol sistema.

Hi esteu d’acord? Doncs, comuniquem-nos!

Les xarxes socials a la biblioteca III. Els companys de projecte

M’agrada pensar que el que tinc entre mans és un projecte (“pla proposat per a realitzar allò que hom pensa portar a acompliment”, segons el DIEC) i un projecte necessita col·laboradors. De fet, el que aporten les persones que hi participen, és el tret diferencial que fa que un projecte tingui èxit o no (jo ho veig així! 😉 ).

No sempre podem triar amb qui treballem (i triar tampoc no garanteix l’èxit), dependrà de la llibertat d’acció que ens atorguin equips de direcció, xarxes corporatives, ajuntaments, etc. Per tant, intentaré reflectir quin és el meu ideal d’equip.

Un equip necessita un líder i tinc molt clar que ningú no és líder per voluntat pròpia sinó que és l’equip qui atorga o no el lideratge a una persona determinada, d’una altra manera qui dirigeix l’equip és algú que mana (o no) però no un líder.

Com són les persones amb les quals m’agrada treballar?

  • Treballadores, tal qual.
  • Il·lusionades amb el projecte. Liderar o treballar en un projecte en el qual no creus és una de les pitjors coses que et pot passar en l’àmbit professional.
  • Capaces de copsar les fortaleses de cada un dels membres de l’equip i fer-les prevaldre per damunt de les debilitats.
  • Hàbils per detectar quan han de cedir o assumir el lideratge, temporalment o definitivament.
  • Amb criteri clar sobre el que és ètic o no a l’hora de treballar en equip.

Però hem de treballar amb persones de tot tipus així que, anem al gra! Hi ha dues coses que considero necessàries:

  • És molt important que hi hagi almenys una persona que pugui substituir qui dirigeix el projecte, és a dir, que en tingui clares les bases per a poder fer-lo seu si és necessari.
  • Tothom s’ha d’implicar fins on cregui que pot fer-ho, però ha d’acomplir el compromís adquirit.

Però, com reflectim tot això en la guia d’ús?

Doncs, jo encara no he trobat la manera i, potser no és necessari si tothom sap on és i la informació flueix… I, com fer que la informació flueixi?

No us perdeu la propera entrada!

Imatges de treball en equip seriós 🙂 🙂 :

Sessió de fotos per publicitar la inciciativa de promoció de la lectura a Instagram #estiubibliolloret Juliol 2014.

Les xarxes socials a la biblioteca II: Començant de zero… O no!

Lidia BartoloméNo hi ha una única manera de fer les coses. Tots ho sabem. Ho tenim molt clar quan hem de defensar la nostra manera de treballar, però no tant quan algú defensa una alternativa que no ens acaba de fer el pes. A mi em passa i, tot i que intento ser flexible i actuar així en gairebé tot el que faig (sí, tinc manies, tu no? 😉 ), no sempre ho aconsegueixo.

M’encanta rebre suggeriments i comptar amb l’opinió de la gent amb la qual treballo, però odio que persones que no tenen gaire idea del que faig em qüestionin (de vegades, també em costa acceptar les crítiques de qui sap més que jo #hoconfeso).

Per això, tinc clar (després d’equivocar-me molt) que l’organització i la planificació són necessàries per optimitzar al màxim el temps i l’energia que invertim en cada tasca, per senzilla que sigui i, molt important, per poder argumentar i defensar allò que fem quan ens ho qüestionen.

A la bíblio, l’activitat a les xarxes s’organitza a partir d’un document: La guia d’ús de les xarxes socials de @bibliolloret tot i que no sempre ha estat així! Vam començar a Facebook ara farà 5 anys (el 5 d’octubre, concretament), sense planificació i amb un únic objectiu clar: obrir una finestreta que ens permetés comunicar-nos millor amb els nostres usuaris. Van passar gairebé tres anys fins que vam tenir el primer document que establia els objectius, un “projecte” de manual d’estil i un protocol de crisi. Fins al moment actual, hem provat moltes coses, xarxes socials diverses i tot tipus d’iniciatives; hem constatat que, quan la comunitat que gestiones comença a tenir certa entitat, és imprescindible establir les pautes que ens permetin organitzar, planificar i, molt important, treballar col·laborativament.

Una de les coses que m’encanta de les xarxes socials és que pots tenir una idea i dur-la a la pràctica immediatament, deixar-la reposar i reprendre-la, treballar-la i convertir-la en un projecte. És per això que penso que l’elaboració d’un document que ens serveixi de guia per treballar és necessari però crec que s’ha d’elaborar paral·lelament al creixement del nostre projecte.

Si ja teniu les xarxes en funcionament però encara no heu planificat gaire, no patiu! Tot té solució! Jo, que sóc reincident, he començat un segon projecte de manera no ortodoxa: Què fem a les biblios? necessita JA una guia d’ús i aquest és un bon moment (com qualsevol altre) per començar a treballar.

Per tant, anem a pams. Per ordre d’importància, tal com jo ho veig, el que és bàsic per començar a treballar és:

  • Saber amb quins recursos comptem: econòmics, humans… Tenim temps (o ganes 😉 que supleixen molt bé la manca de temps) per dedicar a les xarxes?
  • Establir els objectius generals del nostre projecte a les xarxes socials, després ja vindran els específics.
  • Crear el nostre equip de treball. No tothom ha de tenir el mateix nivell d’implicació, els equips funcionen quan les persones que els integren es complementen.

Exemples d’objectius generals

@bibliolloret

A @bibliolloret treballem amb la voluntat de ser presents allà on són els nostres usuaris o usuaris potencials. Volem fer arribar la biblioteca (i els serveis que ofereix), més enllà de l’edifici de la Casa de la Cultura i dels horaris d’obertura al públic. Apostem pel treball en equip i per la “humanització” de la presència de la biblioteca a les xarxes socials.

Què fem a les biblios?

Volem difondre la feina que es fa a les biblioteques. Volem mostrar la feina dels bibliotecaris (del personal de biblioteques, tinguin el càrrec que tinguin) que sovint està poc reconeguda.

No és tan difícil, oi?

Ja tenim definit el primer punt de la nostra guia d’ús!

Proveu: quin seria l’objectiu del vostre projecte?

El meu equip, a la meva biblioteca

Foto: M.àngels Vázquez. Bibliotecàries-vogadores

Foto: M.àngels Vázquez. Bibliotecàries-vogadores

L’any passat, com a Treball de Final de Màster, vaig refer aquest blog per donar-li aparença de web. El resultat, s’assembla bastant a la proposta que vaig fer al meu tutor: un web que reflectís les diverses coses que faig a la xarxa, personalment i professional. El tutor em va advertir sobre la dificultat de barrejar, en un mateix espai, continguts professionals amb continguts relacionats, per exemple, amb la meva activitat esportiva però, després dels primers dubtes, vaig decidir tirar pel dret.

Des de llavors, he escrit poc, per manca de temps i, per què no dir-ho, per voler tocar massa tecles. Alguns posts relacionats amb la feina, d’altres amb l’esport, alguns parlant de tecnologia i esport o d’esport i el comportament d’un equip.

Però, finalment, l’altre dia es va produir l’esdeveniment que va donar sentit a tot plegat: L’expo Vogadors.

Una idea genial de la M. Àngels Vázquez, que pretén mostrar la història del rem a Lloret de Mar i que es pot visitar aquests dies a la Biblioteca de Lloret de Mar, a la meva biblioteca.

Al voltant de l’expo, s’han organitzat diverses activitats i, va ser un plaer tenir les noies del Rem Santa Cristina, el meu equip, animant una sessió de rem amb ergòmetre, mentre jo treballava (reconec que em vaig escaquejar una mica).

A la foto, podeu veure les bibliotecàries vogadores, una de Lloret i l’altra de Blanes, companyes d’equip i col·laboradores en temes professionals. No és una passada?

Un matí d’estiu a la #biblioteca…

Foto: @josepcalataiud

Foto: @josepcalataiud

Obrim una hora més tard, a les 10:00 però nosaltres som aquí des de les 7:45. Som tres persones, una per planta… No us parlaré de la feina interna que no s’acaba mai i que és tan difícil d’explicar, la majoria de vegades, us parlaré del que passa quan obrim les portes.

Minuts abans d’obrir, acostuma haver-hi usuaris habituals que esperen, davant la porta, per ser els primers a seure davant del seu ordinador preferit o per apoderar-se d’un diari determinat. No triguen a començar les demandes d’ajuda:

– Nena, pots venir un moment, és que em vull obrir un compte a Facebook, per mirar que hi escriuen les meves amigues (que jo no vull escriure-hi res, eh!) i no sé com es fa…

– Escolta maca, com ho he de fer per accedir al meu correu electrònic, és que a casa només he d’obrir l’ordinador i ja em surt…

– Hola Lidia, vull una novel·la romàntica per passar l’estona sense escalfar-me el cap…

Mentrestant, a la planta zero, la M. Àngels intenta ajudar a una senyora a fer-se voluntària de la Creu Roja… Via Internet, és clar! I la Marta, a la Sala Infantil, rep una visita de nens de P3 d’un casal del poble: els nostres futurs usuaris!

El matí s’escola sense que ens n’adonem, fent préstecs, carnets, endreçant prestatges, contestant al telèfon, responent consultes bibliogràfiques, demanat documents en préstec interbibliotecari, etc.

Som pocs, tenim una càrrega de feina per sobre del que seria desitjable (i no ho dic perquè ens cansem més o menys, ho dic perquè, moltes vegades, no podem atendre els nostres usuaris com es mereixen), però acabo el matí satisfeta per dos motius, principalment:

  • No hi ha res com rebre l’agraïment d’algú a qui has pogut ajudar.
  • Hi ha futur: les persones vénen a la biblioteca a les mateixes coses de sempre però, també, a cercar-ne moltes de noves. Vénen a buscar ajuda per posar-se al dia en les noves tecnologies, a provar com funciona un llibre electrònic, a demanar-nos que ampliem els cursets i tallers de formació, a preguntar que “què és això que feu a Internet de comentar lectures”, etc.

Nosaltres tenim les respostes, i les persones capaces de fer-les arribar, de maneres diferents, a qui les necessita. Sovint, ens falten els mitjans i malgrat tot, seguim engrescant-nos…

#biblioteca

Comunicació interna. Els meus experiments. 3. WordPress

TaulellAra, que ja podem elaborar documents col·laborativament amb Google Drive, necessitem emmagatzemar-los de manera que puguin ser classificats, indexats i recuperats de manera senzilla.

Per què no amb WordPress? Gairebé tots els membres de l’equip col·laboren en algun dels blocs de la biblioteca i la idea és que hi arribin a col·laborar tots. Treballar internament amb WordPress els permetria experimentar amb l’eina.

Vençudes les primeres reticències, creem el Taulell d’auncis, un bloc privat al qual s’ha d’accedir mitjançant les dades de registre a WordPress de cadascú.

Es converteix en una petita intranet a la qual hi anem incorporant eines: calendaris, formularis, etc., i, funciona. La utilització de categories i etiquetes, ens permet anar endreçant tota la documentació que generem i consultar-la fàcilment.

Avantatges: en té molts però destacarem la possibilitat d’accedir-hi des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet.

Desavantatges: en té un; accedir-hi requereix escriure un nom d’usuari i una contrasenya. Aquest fet és disuassori quan has d’entrar a mil llocs diàriament per estar informat.

Què fer? L’acció efectiva perquè una eina d’aquestes característiques funcioni és la utilització que se’n fa per part de la direcció. Si es converteix en l’eina de comunicació interna a través de la qual es transmet la informació que els treballadors necessiten, se’n fomentarà la utilització fins al punt que tothom s’hi habituï.

Però, podem buscar un sistema més atractiu? Ens hi posem!

La feina de bibliotecària: Una alumna del Bàsic 2

SAMSUNGEls alumnes del CNL de Lloret de Mar ens visiten, des de fa dos cursos, per conèixer la biblioteca.

Els fem una visita guiada per cadascun dels espais, incidint en aquells recursos que els poden ser útils per l’aprenentatge del català. Alguns ja coneixen la biblioteca i la utilitzen, altres es fan el carnet el mateix dia de la visita i solen convertir-se en usuaris habituals.

Avui, a primera hora, ha vingut la Fàtima, alumna del Bàsic 2, nouvinguda a Lloret, d’origen magrebí. Venia a tornar els llibres que tenia en préstec i m’ha explicat que avui tenia l’examen oral i que estava molt nerviosa. Estava molt contenta perquè la prova escrita li ha anat molt bé: “un 19 sobre 20”, m’ha dit, i m’ha comentat que, malgrat que a ella li agrada molt la gramàtica, especialment la catalana, tenim uns pronoms febles “molt difícils”.

La Fàtima, que s’adreça a nosaltres sempre en català, em deia que, tot i tenir força vocabulari, quan es posa nerviosa, li costa trobar les paraules (i a qui no!) i jo li he dit que no patís, que ho farà molt bé.

El seu nerviosisme era evident com també ho era els seu gran somriure que demostrava la seva satisfacció per estar aprenent la llengua del lloc on viu.

A mi m’ha encomanat el somriure i m’ha fet constatar, un cop més, que les petites coses, també a la feina, són les que realment importen.

Qui em parla des de l’altra banda de la pantalla? 2. Facebook

face

Utilitzem la pàgina de Facebook de la Biblioteca per a difondre activitats i informar. La norma és publicar enllaços al web de la biblioteca o als diferents blocs i evitar publicar-hi directament text o fotografies. Funciona! Tenim més de 1200 seguidors i hem sigut exemple de bones pràctiques en alguna ocasió.

Però, no n’hi ha prou! Un exemple: una de les nostres seguidores, usuària habitual de la biblioteca, ens fa saber que troba a faltar un espai en el qual parlar de lectures i interactuar de manera “menys formal” amb la biblioteca. Així va sorgir el grup Bibliolloret: què has llegit que ha donat peu a un Club de Lectura Virtual.

Però i la pàgina? Com fer-la més humana sense perdre el to institucional que entenem que ha de tenir? I, a la vegada, com implicar al màxim de personal possible en la difusió de tot allò que passa a la biblioteca?

Implicar al personal és el primer pas per arribar a ser un equip. Un projecte que té un equip al darrera pot créixer tant com sigui necessari, però no és fàcil:

  1. Fer servir les xarxes socials a la feina (ni que sigui per fer feina) està mal vist
  2. No tothom té un perfil prou “endreçat” com per fer-lo visible professionalment
  3. Estem disposats a seguir unes normes mínimes a l’hora de publicar?

L’elaboració del nostre propi “manual d’estil” és una feina prèvia. Tothom ha de saber què i com publicar i, sobretot, com actuar davant una crisi. A partir d’aquí, publiquem com a persones, des del nostre propi perfil així que podem ser nosaltres mateixos i actuar tal i com ho fem al taulell de la biblioteca.

El nostre experiment:

Qualsevol persona amb compte de Facebook pot publicar el que vulgui a la pàgina de la biblioteca. Per què no publicar nosaltres com a bibliotecaris? El funcionament és senzill. Tothom qui genera continguts o té alguna cosa interessant per compartir,  publica a la pàgina de la biblioteca en el moment que creu convenient, seguint unes normes bàsiques.

Avantatges:

1-    Tothom és responsable de la difusió dels continguts que genera o que gestiona, facilitant d’aquesta manera la feina dels administradors.

2-    Els administradors poden controlar els temps de publicació compartint (publicant de nou les vegades que sigui necessari) els continguts en els moments que creuen adequats.

3-    Els continguts són vistos tant pels seguidors de la biblioteca com pels amics de la persona que publica el contingut.

De moment, no hi trobem inconvenients. 😉

Ensenyant i aprenent coses: Tallers de Cerca d’Informació

SAMSUNGAvui hem tingut Taller de Cerca d’Informació a la biblioteca. Ha estat l’últim pels alumnes de 1r de BAT de l’INS Roca Grossa.

En el transcurs de cadascun dels quatre tallers hi ha hagut imprevistos: una apagada general d’uns minuts, problemes de connexió a Internet, dificultats per expressar-se de manera coherent de la conductora del taller (jo mateixa), etc.

Els alumnes han valorat molt positivament l’activitat i jo he confirmat que no cal explicar rotllos innecessaris per tal de donar-los unes pautes bàsiques per enfrontar-se a la feina que els suposarà la realització del treball.

Ells han après coses… Però jo també! He après que no pots pressuposar que no voldran aprofundir en una qüestió determinada i que s’han de dur els deures fets (el mateix que se’ls exigeix a ells), a respondre “no ho sé però t’ho buscaré” i, sobretot i a mida que vaig fent més tallers, he après a escoltar-los perquè tenen moltes coses a dir.

El que he après sobre possibles temàtiques per treballs de recerca, ja ni us ho explico!

 

El meu resum (2.0) de 2012

Aquest any ha estat de bojos en tots els àmbits i pel que fa a la feina no ha estat una excepció. No ha estat fins al final de l’estiu que no hem començat a treballar amb una mica de normalitat, després d’uns mesos complicats, coneixent la biblioteca, els usuaris i habituant-nos a treballar amb persones amb maneres de fer diverses.

Les coses però, han anat posant-se al seu lloc i hem assolit un certa estabilitat a tots nivells, també a la xarxa. Per sort, la formació no ens ha faltat (veurem cap a on van les coses) i a mi m’ha servit per establir un cert ordre en la feina feta fins al moment: La biblioteca 2.0.

Ara, treballo en l’auditoria de la reputació online de la biblioteca, seguint les pautes que Javier Leiva estableix en el seu llibre Gestión de la reputación online, per tal de corregir el que calgui i establir un pla estratègic que ens permeti definir objectius concrets i treballar de forma més ordenada.

De la feina feta aquest any, vull destacar:

L’augment d’activitat a Twitter on la biblioteca està començant a interactuar amb els usuaris que cada cop hi són més presents i l’utilitzen com a via de comunicació ràpida.

La bona acollida del grup de Facebook Bibliolloret: què has llegit, que ens ha donat peu per experimentar amb un club de lectura virtual. Feu-hi un cop d’ull!

Les primeres passes a Instagram, que ens està obrint tot un món de possibilitats per a treballar amb imatges, nostres i dels usuaris, que tot just comencem a exposar virtualment: bibliolloret a Instagram.

L’Expovirtual @bibliolloret a Pinterest, que ha esdevingut una mena d’arxiu de materials nostres i aliens de cadascuna de les exposicions que hem tingut a la Biblioteca i a la Casa de la Cultura.

De les persones que han fet possible tot això vull destacar:

La gran feina feta per la Cesca i la Cris Q.  al Bloc de la Sala Infantil que s’està convertint en un espai amb vida pròpia.

El suport de la M. Àngels a Bibliolloret: què has llegit i la gran feina feta al Club de Lectura Virtual.

La predisposició de la Cris P. a participar en qualsevol proposta meva i a agafar el relleu, quan cal.

Les aportacions d’en Josep al Bloc de la biblioteca que ens han salvat en més d’una ocasió.

La feina que estan fent l’Emili, en Vicenç i en Carlos (sí, oi?) i que es veurà en breu.

Vull agrair:

A tots, les ganes i la paciència (sé com sóc de vegades); a l’Hermínia, com sempre, la confiança; a l’Emili, entre moltes altres coses que sabem ell i jo, la capacitat d’aguantar ferm quan jo caic…

Espero un any en que tots, malgrat les circumstàncies, recuperem les ganes i, si podem, la passió perduda 😉

Una cosa especial que hem fet a @bibliolloret!

El blog de la biblioteca

La biblioteca posa a la vostra disposició un fons especial de patrons de puntes de coixí. El fons va pertànyer a la senyora Maria Mas i ha estat donat a la biblioteca per la seva filla, la senyora Anna Agustí.

Està format per patrons de diferents tipus: Entredós, Guants, Mocadors, Puntes amples, Puntes estretes, Tapetes i Vanos. 

Ara per ara, es tracta d’un petit centre d’interès, anomenat PUNTES DE COIXÍ, que esperem poder completar amb materials relacionats (revistes, llibres, etc.). El trobareu a la Planta 1 de la biblioteca. 

Els patrons es deixaran en préstec durant 24 hores per tal de poder-los fotocopiar segons les preferències de cadascú. 

                                            Més informació sobre les condicions de préstec

View original post

La biblioteca i les persones

Llegeixo al Punt Avui un article, La biblioteca de Lloret i, oh! Curiosament no en parla malament! D’entrada, sento un alleujament que es va convertint en incomoditat a mesura que vaig processant la informació.

Només es parla de números, quants carnets, quants visitants, quantes exposicions i quantes activitats. Ni una sola referència a les persones, ni al dia a dia de la biblioteca, ni a res del que de debò importa.

La biblioteca no és res sense les persones, persones que necessiten que les ajudis a fer un currículum perquè estan buscant feina o que els recomanis un llibre, “un que sigui bonic”, persones que necessiten que els recordis que no poden deixar els seus fills petits sols a la sala infantil, persones “turistes” que necessiten que les ajudis a imprimir el bitllet d’avió per tornar a casa, persones jubilades que no saben com inscriure’s als viatges de l’IMSERSO, persones que acaben d’arribar al poble i no saben on anar per aprendre català, persones que no saben com entrar a la pàgina del Ministerio del Interior per comprovar quin es l’estat dels seus papers, persones que, simplement, vénen cada dia a llegir el diari i necessiten un minut de conversa amb la persona que hi ha darrera el taulell.

Persones que són a la xarxa i necessiten un espai virtual per compartir les seves lectures perquè no tenen temps per venir a la biblioteca. Persones que et fan una consulta via Twitter (sí, ja fa temps que tenim Twitter) perquè és el que tenen més a mà i saben que la biblioteca hi és i respon.

Persones, en definitiva, les que hi treballem i aquelles per les quals treballem. Si ens oblidem de les persones, quin sentit té la biblioteca?

Mai no plou a gust de tothom o Facebook i els comentaris negatius

En ocasions, tots hem sigut crítics amb algun servei. Ho som perquè no rebem allò que voldríem o perquè no se’ns tracta com creiem que mereixem. Però, quants de nosaltres reclamem? Vull dir, reclamem com cal i en el lloc adequat? Pocs, tenint en compte que reclamar suposa una despesa de temps i una incomoditat que sovint ens costa d’assumir. És molt habitual que les reclamacions les rebin les persones que donen la cara, aquelles que ens són accessibles, les que tenim al davant en el moment àlgid de la nostra indignació. “Va amb el sou” ens diuen als que treballem de cara al públic i, obedients, ens limitem a aguantar el xàfec i a intentar no marxar cap a casa massa afectats per tot el que ens ha tocat engolir en un dia. Fer entendre, a una persona enfadada, que si no reclama utilitzant les vies adequades, la seva queixa quedarà en res, és missió impossible.

Les xarxes socials potencien la reclamació fàcil i com a professionals ens toca assumir-ho. És molt fàcil (i temptador) deixar un comentari en la pàgina de Facebook d’un servei que utilitzem i que no funciona d’acord amb les nostres expectatives. I és molt difícil saber com actuar enfront d’una queixa infundada que no s’està fent en el lloc adequat i que, per tant, no va enlloc i només serveix per a crear mala maror i desestabilitzar.

Després de patir la situació que exposo (no és el primer cop però mai no t’acostumes), en la pàgina de Facebook que gestiono professionalment, he arribat a unes poquetes conclusions que crec que em serviran per a futures experiències:

  • No s’ha de contestar mai en calent i suposo que no calen més explicacions…
  • Paciència, cal tenir paciència.
  • Cal reflexionar sobre els objectius de la nostra tasca: si tenim una pàgina dedicada bàsicament a difondre activitats i notícies, cal entrar en discussions que van molt més enllà i que qüestionen, infundadament, les bases de la nostra organització?
  • Si tenim clar que “mai no plou a gust de tothom”, hem de ser capaços d’acceptar qualsevol crítica perquè, evidentment, mai no aconseguirem agradar tothom.
  • El feedback negatiu també és feedback. Mai no hem de caure en el parany d’esborrar un comentari negatiu (dins d’uns límits, està clar que no hem de permetre ofenses, discriminacions, etc).
  • Si no tenim res “bonic” a dir, val més callar i deixar que els nostres clients s’expressin. Les noves publicacions relatives a la bona feina feta diàriament, generaran nous comentaris, molts d’ells positius.
  • Les sortides de to (és una manera de dir-ho, hi ha coses que no s’han de permetre) generen nous seguidors. És un fet. Malgrat que són, en essència, seguidors d’un suposat líder i no nostres, ja han premut el “m’agrada” de la nostra pàgina i és possible que en algun moment, alguna de les nostres publicacions els resulti interessant i, qui sap…

En definitiva, algú parla de nosaltres i jo em pregunto si serà cert allò que diuen que ,”bé o malament, l’important és que en parlin”.

El meu resum (2.0) de 2011

Malgrat que el bloc no ho reflecteix (tinc tres entrades pendents d’acabar), aquest any he treballat de valent i, com que necessito recordar-m’ho a mi mateixa perquè no pesi més allò que ha quedat pendent, vaig a posar-ho per escrit per a poder llegir-ho abans d’anar a celebrar el Cap d’any.

  • A l’abril, vam posar en funcionament El Bloc sense nom, el bloc de la sala infantil de la biblioteca. Després d’uns mesos sense massa activitat, sembla que per fi pren forma.
  • Al novembre, vam publicar el web del Punt de les Dones, una feinada que no hagués pogut fer jo sola. Ara queda el més difícil: donar-li vida!
  • Hem aconseguit fer presents els codis QR a la biblioteca sense que m’hagin afectat massa les mirades de commiseració (“pobreta, massa hores davant l’ordinador, s’ha trastocat”. És broma! Gràcies Hermínia i Emili per deixar-me fer). Per cert, els codis ja corren pel món (Gràcies Javier!).
  • Hem posat en marxa un pla de comunicació interna a la biblio (una de les entrades pendents d’acabar), amb quatre eines molt senzilles. Estic decidida a fer-lo funcionar!
  • El Facebook de la Biblioteca, que ja té més de 800 seguidors (alguns d’ells molt crítics), ha servit d’exemple en la presentació Los medios sociales y las bibliotecas que Javier Leiva va utilitzar en una xerrada a l’Encuentro provincial de bibliotecarios de Málaga  🙂
  • Hem fet una feinada publicant guies en línia demostrant que TREBALLAR EN EQUIP ÉS POSSIBLE! GRÀCIES a tots els que m’heu seguit el rotllo! 😉

Aquest ha estat un any complicat: trasllat de la biblioteca, final de la Diplomatura, oposicions… Moments de tensió, bronques a qui no les mereix, pànic… Però hi ha hagut molts, molts bons moments i moltes ganes de treballar. N’estic satisfeta i me’n vaig a celebrar-ho.

Feliç 2012!

Lidia B.

Com utilitzen Facebook les biblioteques? Prova de post actualitzable

  • Publiquen informació puntual de tot tipus
  • Creen esdeveniments
  • Permeten als seguidors publicar en el seu mur
  • Només permeten publicacions dels seguidors en les publicacions de la biblioteca
  • Responen preguntes dels seguidors
  • Ofereixen serveis en línia (catàleg, accés a Twitter) 
  • Realitzen enquestes
  • Proposen jocs (enigmes sobre música o literatura)
  • Fan recomanacions de lectures
  • Publiquen formularis per a recollir recomanacions de lectures dels usuaris
  • Una biblioteca té perfil i pàgina. Si envies uns sol·licitud d’amistat al perfil, et responen que només accepten com a amics a altres biblioteques i et remeten a la pàgina de fans.
prova
 

Treball col·laboratiu i dubtes existencials: segur que tots volem una biblioteca més oberta?

Aquests dies, tot esperant el tret de sortida per marxar cap a la nova biblioteca, hem posat en marxa un sistema per a elaborar els protocols de procediments bàsics de forma col·laborativa. La qüestió és que passem de ser dues persones treballant de cara al públic, a ser-ne sis i ja no és tan fàcil posar-nos d’acord per actuar de forma similar davant de situacions concretes.

La proposta de treballar col·laborativament, mitjançant Google Docs, ha estat, en general, ben rebuda i hem començat per plantejar dubtes i proposar solucions per a les possibles situacions en que ens podem trobar en relació amb el préstec.

Coincidint amb l’elaboració del document, i amb pocs dies de diferència, han anat apareixent als mitjans articles relacionats amb  les biblioteques i els usuaris, parlant de sancions o de la possibilitat que els bibliotecaris actuïn com a policies en cas que ho creguin oportú.

Tot plegat m’ha fet reflexionar al voltant de la missió que volem per a la nostra biblioteca que pretén potenciar la vessant social dels locals i dels serveis.

Els dubtes plantejats al voltant del préstec i del tracte amb els usuaris són diversos i reflecteixen la manera de pensar de tots els que hi participem (és un gran avantatge que proporciona el treball col·laboratiu). Les aportacions del personal sense experiència prèvia en biblioteques són, sens dubte, les més fresques i menys contaminades. Després de llegir els articles dels quals us parlava, em quedo amb aquesta que fa referència a la obligació dels usuaris de substituir els documents malmesos:

a tothom se li pot fer malbé un document gràcies al seu ús i dic gràcies, perquè la gracia de la major part dels documents que tenim a una biblio és que es facin servir tant que es deteriorin. Entenc que hem de posar unes normes per funcionar tots en la mateixa línia, però jo, que no hi entenc gaire, és la primera vegada que treballo a un biblioteca i de fet no he atès mai a cap usuari, crec que la gran majoria dels nostres clients deuen ser “normals” no? Si algú no torna el document just el dia que ho havia de fer o fa malbé un doc o l’extravia de manera fortuïta, potser podríem pensar que també ens hauria pogut passar a nosaltres i, aquests casos, dintre d’uns paràmetres normals, podríem acceptar-los no?
 
 

És, com a mínim, per a pensar-hi una mica, oi?

Lidia B.

 

ARGUS, Com obrir un compte d’usuari

Argus és el nou Catàleg de les biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre. Tal com s’explica en el web de les Biblioteques Públiques de Catalunya, el catàleg es troba en una primera fase però ja permet als usuaris crear un compte i realitzar, per ells mateixos,  gestions relacionades amb el préstec, les reserves, les  renovacions d’exemplars, crear llistes de documents preferits,  fer valoracions de les lectures, etc.

Els usuaris tot just es comencen a interessar pel catàleg i fan moltes preguntes que, sovint, els treballadors de les biblioteques, no podem respondre atès que el catàleg és una novetat per a nosaltres també. Generalment, el primer dubte els sorgeix en el moment d’obrir un compte d’usuari, una qüestió que, en la meva opinió, no queda prou clara.

És per això que, mitjançant un Screencast (de manera casolana i amb certes dificultats tècniques), intento explicar-ho en aquest post.