L’eBiblio i les polseres

“Gracias por ayudarme, ya pensaba que no podría llevarme el libro electrónico de viaje i aunque también leo en el móvil, no es lo mismo… Qué te gustaría que te trajera?”

Una polsera. Li vaig dir a la Paz que em portés una polsera. D’aquelles de coloraines que es vénen a les paradetes de les fires d’artesania.

La Paz (no és el seu nom autèntic) és una superusuària de la biblio. És tan superusuària que és pràcticament autònoma. Llegeix molt i ho fa en tots els formats possibles. És molt fan de l’eBiblio, com jo.

Utilitza l’eBiblio des que es va posar en funcionament i ha experimentat tots els canvis que s’han produït a la plataforma. Quan té dubtes o problemes tècnics, em ve a veure a la biblioteca. De fet, truca primer per saber en quin torn treballo i si pot parlar amb mi, mira de saber en quin moment ho tindré més fàcil per atendre-la (sap perfectament com són les nostres jornades a la biblio).

Ella, està superagraïda perquè li dedico temps (és la meva feina, no em canso de dir-l’hi) i perquè li soluciono dubtes i l’ajudo a superar entrebancs (és la meva obligació saber com funciona un servei que ofereix la biblioteca).

Jo l’hi agraeixo profundament la confiança (ella sempre arriba convençuda que jo li solucionaré el dubte o el problema) i l’oportunitat única d’aprendre (contínuament) a partir de les seves necessitats a l’hora d’utilitzar un servei de la biblio.

M’encanta tenir oportunitats de treballar pensant en els usuaris.

Gracias Paz!

Anuncis