L’eBiblio i les polseres

“Gracias por ayudarme, ya pensaba que no podría llevarme el libro electrónico de viaje i aunque también leo en el móvil, no es lo mismo… Qué te gustaría que te trajera?”

Una polsera. Li vaig dir a la Paz que em portés una polsera. D’aquelles de coloraines que es vénen a les paradetes de les fires d’artesania.

La Paz (no és el seu nom autèntic) és una superusuària de la biblio. És tan superusuària que és pràcticament autònoma. Llegeix molt i ho fa en tots els formats possibles. És molt fan de l’eBiblio, com jo.

Utilitza l’eBiblio des que es va posar en funcionament i ha experimentat tots els canvis que s’han produït a la plataforma. Quan té dubtes o problemes tècnics, em ve a veure a la biblioteca. De fet, truca primer per saber en quin torn treballo i si pot parlar amb mi, mira de saber en quin moment ho tindré més fàcil per atendre-la (sap perfectament com són les nostres jornades a la biblio).

Ella, està superagraïda perquè li dedico temps (és la meva feina, no em canso de dir-l’hi) i perquè li soluciono dubtes i l’ajudo a superar entrebancs (és la meva obligació saber com funciona un servei que ofereix la biblioteca).

Jo l’hi agraeixo profundament la confiança (ella sempre arriba convençuda que jo li solucionaré el dubte o el problema) i l’oportunitat única d’aprendre (contínuament) a partir de les seves necessitats a l’hora d’utilitzar un servei de la biblio.

M’encanta tenir oportunitats de treballar pensant en els usuaris.

Gracias Paz!

Anuncis

El dilluns, viatgem amb les guies de @bibliolloret

Aquesta és la proposta estiuenca per a difondre una part important del fons de la biblioteca, la secció de viatges, sense deixar de banda les recomanacions de lectures del ja clàssic “I tu què i on llegeixes” #estiubibliolloret.

A partir de la publicació d’una guia de novetats de la secció de viatges, hem pensat una nova manera de dinamitzar el fons a Instagram (o a qualsevol xarxa social). La idea principal a difondre és: tant si et pots permetre fer un superviatge, com si treballes tot l’estiu, a la secció de viatges trobaràs la teva guia, des de “El Món” fins a “Els camins de ronda de la Costa Brava”.

Tothom pot etiquetar les seves fotos #biblioviatges i #bibliolloret i, des de’l compte d’Instagram de @bibliolloret, farem reepost (o la publicarem, si ens la fan arribar per correu) els dilluns.

Perquè, de vegades, una guia et pot mostrar llocs insospitadament fantàstics que tens al costat de casa.

Us deixo la foto i el vídeo de la promo i us animo a participar:

 

Aquest estiu, volem viatjar amb tu!

I alguna de les fotos publicades a Instagram:

Les xarxes socials i Què fem a les biblios?

Creant una comunitat temàtica a partir de diferents xarxes socials generals:

 

Què fem a les biblios?

Què fem a les biblios? És un projecte que pretén mostrar, sobretot mitjançant imatges, el que passa a les biblioteques catalanes que hi vulguin participar.

El projecte, que gestiono juntament amb Cristina Quesada y Rosana Andreu té presència a les xarxes socials generals més importants, però el perfil d’Instagram, n’és el nucli.

Evolució del projecte:

1. Creem el hashtag #quèfemalesbiblios i l’utilitzem en els nostres perfils personals i professionals. Animem a altres biblioteques i professionals a fer-lo servir.

2. Ens adonem que hi ha moltes biblioteques que no tenen perfil a Instagram i ens interessa que s’uneixin al projecte: creem un tauler compartit a Pinterest.

3. El volum de fotografies etiquetades ens fa pensar que hem de començar a gestionar i dinamitzar el projecte: creem un perfil a Instagram.

4. Necesitem una plataforma on explicar el projecte: creemel blog.

5. Ara, ja tenim una certa entitat, necessitem comunicar-nos, relacionar-nos i publicitar-nos a través de Twitter y de Facebook.

Tenim presència a totes les xarxes socials generals i seguidors que interactuen amb nosaltres i entre ells allà on se senten més còmodes.

Tema: bibliotequess, bibliotecari@s, usuari@s y activitats de biblioteca.

Hem creat una “super xarxa social” temàtica formada pels diferents perfils a les xarxes socials generals?

Podria ser una manera de veure-ho però, m’agrada més pensar que hem posat les diferents xarxes socials al nostre servei, per aconseguir uns objectius determinats: difondre una professió, el dia a dia a les nostres biblioteques, compartir experiències i coneixements.

Aquest article va ser publicat per primer cop a Mis Redes Sociales no son Verticales:

Mis redes sociales pueden ser temáticas II

 

 

Podem utilitzar les xarxes socials per a la recerca i l’educació? Primeres reflexions. I

L’octubre de 2013, vaig començar a difondre l’enquesta Podem utilitzar les xarxes socials per a la recerca i l’educació? L’enquesta ha de servir per recollir opinions diverses sobre la qüestió però, també, com a element introductori del tema en el Taller de Cerca d’Informació que realitzem a la Biblioteca per als alumnes de 1r de BAT.

De moment, hem realitzat dos tallers que han acabat amb la pregunta de l’enquesta: Creieu que podem utilitzar les xarxes socials per a la recerca? La resposta: un NO rotund.

A partir d’aquest NO, els expliquem una primera utilitat a partir de dues preguntes senzilles:

  • Es possible que necessiteu realitzar enquestes per a recollir informació pel vostre treball?
  • Us servirien les xarxes socials per difondre una enquesta?

Ara, la resposta és un SÍ, un sí tímid, però.

És evident que els nois i noies perceben les xarxes socials com a llocs on es diverteixen, es comuniquen i perden temps que haurien de dedicar a l’estudi.

És evident, també, que això és el que els hem ensenyat pares, professors i educadors.

És evident que les xarxes socials hi són, es quedaran i evolucionaran.

No és el moment de ensenyar-los a fer-ne un ús alternatiu?

La meva resposta a aquesta pregunta és un rotund, com a mare i com a bibliotecària. I em plantejo, no és aquesta una de les noves funcions dels professionals de la informació?

Español

El meu resum (2.0) de 2013

bibliolloretteamM’alegra dir que aquest ha estat un any de reconeixements. La feina que vam començar a Instagram l’agost de 2012 ha començat a donar fruits més enllà de l’acompliment dels objectius establerts en el moment de posar en marxa el projecte.

A principis d’any, la Bond University (Gold Coast, Australia), ens convidava a participar en un estudi sobre l’ús d’Instagram a les biblioteques. Érem una més de les biblioteques participants però, que comptin amb la teva opinió a l’altra punta del món és, com ho diria… emocionant?

Al maig, Julián Marquina contactava amb nosaltres per demanar-nos de col·laborar a l’Informe Apei sobre Bibliotecas ante el siglo XXI: nuevos medios y caminos. A la pàgina 94 expliquem el projecte @bibliolloret a Instagram.

Finalment, arribava la proposta de l’Escola d’Hivern de la Biblioteca Pública (9a edició: octubre 2013). Allà, dins la secció d’experiències, vam explicar el nostre projecte:

(El so no és bo però em fa il·lusió penjar la presentació per si us ve de gust veure-la!)

Però, no només ens han mirat per la feina feta a Instagram, a l’octubre, Greendata ens entrevistava per donar a conèixer la nostra experiència utilitzant la plataforma ReadGroups pel Club de Lectura Virtual:

E-XPERIENCIA READGROUPS: BIBLIOTECA LLORET DE MAR, UNA APUESTA 2.0

Finalment, per a acabar l’any, arribava la distinció Aquí biblioWiki que identifica la biblioteca com a punt de referència per a tothom qui vulgui resoldre dubtes relacionats amb la Viquipèdia.

Tot això és el resultat d’un treball d’equip fet amb ganes, desinteressadament i amb l’objectiu d’afegir un plus a la feina diària que fem al taulell. És un èxit de #bibliolloretteam

Español

Podem utilitzar les xarxes socials per a la recerca i l’educació?

Podem? De moment, necessitem el vostre punt de vista… Després, en parlarem!

Un matí d’estiu a la #biblioteca…

Foto: @josepcalataiud

Foto: @josepcalataiud

Obrim una hora més tard, a les 10:00 però nosaltres som aquí des de les 7:45. Som tres persones, una per planta… No us parlaré de la feina interna que no s’acaba mai i que és tan difícil d’explicar, la majoria de vegades, us parlaré del que passa quan obrim les portes.

Minuts abans d’obrir, acostuma haver-hi usuaris habituals que esperen, davant la porta, per ser els primers a seure davant del seu ordinador preferit o per apoderar-se d’un diari determinat. No triguen a començar les demandes d’ajuda:

– Nena, pots venir un moment, és que em vull obrir un compte a Facebook, per mirar que hi escriuen les meves amigues (que jo no vull escriure-hi res, eh!) i no sé com es fa…

– Escolta maca, com ho he de fer per accedir al meu correu electrònic, és que a casa només he d’obrir l’ordinador i ja em surt…

– Hola Lidia, vull una novel·la romàntica per passar l’estona sense escalfar-me el cap…

Mentrestant, a la planta zero, la M. Àngels intenta ajudar a una senyora a fer-se voluntària de la Creu Roja… Via Internet, és clar! I la Marta, a la Sala Infantil, rep una visita de nens de P3 d’un casal del poble: els nostres futurs usuaris!

El matí s’escola sense que ens n’adonem, fent préstecs, carnets, endreçant prestatges, contestant al telèfon, responent consultes bibliogràfiques, demanat documents en préstec interbibliotecari, etc.

Som pocs, tenim una càrrega de feina per sobre del que seria desitjable (i no ho dic perquè ens cansem més o menys, ho dic perquè, moltes vegades, no podem atendre els nostres usuaris com es mereixen), però acabo el matí satisfeta per dos motius, principalment:

  • No hi ha res com rebre l’agraïment d’algú a qui has pogut ajudar.
  • Hi ha futur: les persones vénen a la biblioteca a les mateixes coses de sempre però, també, a cercar-ne moltes de noves. Vénen a buscar ajuda per posar-se al dia en les noves tecnologies, a provar com funciona un llibre electrònic, a demanar-nos que ampliem els cursets i tallers de formació, a preguntar que “què és això que feu a Internet de comentar lectures”, etc.

Nosaltres tenim les respostes, i les persones capaces de fer-les arribar, de maneres diferents, a qui les necessita. Sovint, ens falten els mitjans i malgrat tot, seguim engrescant-nos…

#biblioteca

Comunicació interna. Els meus experiments. 4. Google+(I)

comunaLes proves que hem anat fent, ens han solucionat problemes i han resolt algunes de les necessitats de comunicació que se’ns havien presentat fins al moment. Però seguim treballant de manera dispersa, utilitzant massa eines en funció de què hem de comunicar o, simplement, de les preferències de cadascú.

Si reflexionem sobre quines són les necessitats bàsiques de comunicació actualment, ens trobem amb tres qüestions principals:

1- Comunicació àgil per qüestions quotidianes:

  • Incidències
  • Recordatoris
  • Canvis
  • Avisos

2-  Possibilitat de compartir documents (Google Drive)

3- Construir una agenda diària que ens faciliti saber què, com i on passa cada esdeveniment que es produeix a la biblioteca (quines sales tenim reservades i a qui, quan comença i acaba el muntatge d’una exposició, etc).

I un bon dia, actualitzant la pàgina de la biblioteca a Google+, descobrim les noves comunitats de Google+:


D’entrada, sembla que podríem resoldre fàcilment les qüestions bàsiques de comunicació. Fem la prova: creem la comunitat!

Després dels primers dubtes, relacionats, sobretot, amb qüestions d’ubicació, “ara sóc dins o fora de la comunitat?”, comencem a comunicar-nos i en poc temps arribem a comunicar-nos bé, és a dir, tothom té correctament configurat el correu de Gmail per poder rebre els avisos de les noves publicacions i, en general, hi ha interès perquè el sistema, que agrada a tothom, funcioni.
I ara, què podem fer amb les funcionalitats que ens ofereix la comunitat?

Comunicació interna. Els meus experiments. 3. Wordpress

TaulellAra, que ja podem elaborar documents col·laborativament amb Google Drive, necessitem emmagatzemar-los de manera que puguin ser classificats, indexats i recuperats de manera senzilla.

Per què no amb WordPress? Gairebé tots els membres de l’equip col·laboren en algun dels blocs de la biblioteca i la idea és que hi arribin a col·laborar tots. Treballar internament amb WordPress els permetria experimentar amb l’eina.

Vençudes les primeres reticències, creem el Taulell d’auncis, un bloc privat al qual s’ha d’accedir mitjançant les dades de registre a WordPress de cadascú.

Es converteix en una petita intranet a la qual hi anem incorporant eines: calendaris, formularis, etc., i, funciona. La utilització de categories i etiquetes, ens permet anar endreçant tota la documentació que generem i consultar-la fàcilment.

Avantatges: en té molts però destacarem la possibilitat d’accedir-hi des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet.

Desavantatges: en té un; accedir-hi requereix escriure un nom d’usuari i una contrasenya. Aquest fet és disuassori quan has d’entrar a mil llocs diàriament per estar informat.

Què fer? L’acció efectiva perquè una eina d’aquestes característiques funcioni és la utilització que se’n fa per part de la direcció. Si es converteix en l’eina de comunicació interna a través de la qual es transmet la informació que els treballadors necessiten, se’n fomentarà la utilització fins al punt que tothom s’hi habituï.

Però, podem buscar un sistema més atractiu? Ens hi posem!

La feina de bibliotecària: Una alumna del Bàsic 2

SAMSUNGEls alumnes del CNL de Lloret de Mar ens visiten, des de fa dos cursos, per conèixer la biblioteca.

Els fem una visita guiada per cadascun dels espais, incidint en aquells recursos que els poden ser útils per l’aprenentatge del català. Alguns ja coneixen la biblioteca i la utilitzen, altres es fan el carnet el mateix dia de la visita i solen convertir-se en usuaris habituals.

Avui, a primera hora, ha vingut la Fàtima, alumna del Bàsic 2, nouvinguda a Lloret, d’origen magrebí. Venia a tornar els llibres que tenia en préstec i m’ha explicat que avui tenia l’examen oral i que estava molt nerviosa. Estava molt contenta perquè la prova escrita li ha anat molt bé: “un 19 sobre 20”, m’ha dit, i m’ha comentat que, malgrat que a ella li agrada molt la gramàtica, especialment la catalana, tenim uns pronoms febles “molt difícils”.

La Fàtima, que s’adreça a nosaltres sempre en català, em deia que, tot i tenir força vocabulari, quan es posa nerviosa, li costa trobar les paraules (i a qui no!) i jo li he dit que no patís, que ho farà molt bé.

El seu nerviosisme era evident com també ho era els seu gran somriure que demostrava la seva satisfacció per estar aprenent la llengua del lloc on viu.

A mi m’ha encomanat el somriure i m’ha fet constatar, un cop més, que les petites coses, també a la feina, són les que realment importen.

Comunicació interna: els meus experiments. 1

Vaig descobrir la importància de la comunicació interna a les organitzacions, ara ja fa molts anys, mentre vaig treballar a una multinacional americana que cuidava molt la formació del personal. Allà vaig aprendre el terme  “client intern”, per fer referència als treballadors d’una empresa o organització i la importància d’aconseguir-ne el mateix grau de satisfacció que s’intenta aconseguir dels clients “externs”.

La comunicació interna a una organització és una de les claus per assolir l’èxit en qualsevol projecte i un bon sistema de comunicació requereix, com no, una bona planificació que inclogui una anàlisi de la situació, un diagnòstic i un pla d’acció.

Una organització que passa de tenir tres treballadors a tenir-ne deu s’ha de reestructurar des dels fonaments. La comunicació “gairebé sense paraules” que es produeix entre dues persones que treballen juntes set hores al dia, ja no serveix. Cal deixar les coses per escrit, més enllà del correu electrònic. Calen procediments i manuals que permetin consultar allò que no ets capaç de recordar i que et resolguin dubtes de manera ràpida i eficaç.

Els càrrecs directius són els responsables de dissenyar i implementar els plans de comunicació i, per tal de fer-los efectius, cal que disposin de les eines adequades.

És la meva experiència “reconvertint” eines en línia gratuïtes en eines de comunicació interna, amb els corresponents èxits i fracassos, el que us vull explicar partint d’una situació real:

Biblioteca pública amb 10 treballadors

  • Amb necessitats de comunicació a diferents nivells
  • Dos torns diaris: 1 responsable de torn (bibliotecari/a) + 3/4 tècnics/ques auxiliars de biblioteques
  • Diversos grups de treball integrats per personal dels dos torns
  • En procés d’elaboració de reglaments i protocols

Però, quins coneixements té el personal de les eines que vull utilitzar? Quines mancances tinc jo mateixa? És clar, tenim un grup heterogeni, amb habilitats i mancances diverses.

Anirem a pams, doncs…

Español

Taller de Cerca d’Informació: Actualitzant materials

Ensenyant i aprenent coses: Tallers de Cerca d’Informació

SAMSUNGAvui hem tingut Taller de Cerca d’Informació a la biblioteca. Ha estat l’últim pels alumnes de 1r de BAT de l’INS Roca Grossa.

En el transcurs de cadascun dels quatre tallers hi ha hagut imprevistos: una apagada general d’uns minuts, problemes de connexió a Internet, dificultats per expressar-se de manera coherent de la conductora del taller (jo mateixa), etc.

Els alumnes han valorat molt positivament l’activitat i jo he confirmat que no cal explicar rotllos innecessaris per tal de donar-los unes pautes bàsiques per enfrontar-se a la feina que els suposarà la realització del treball.

Ells han après coses… Però jo també! He après que no pots pressuposar que no voldran aprofundir en una qüestió determinada i que s’han de dur els deures fets (el mateix que se’ls exigeix a ells), a respondre “no ho sé però t’ho buscaré” i, sobretot i a mida que vaig fent més tallers, he après a escoltar-los perquè tenen moltes coses a dir.

El que he après sobre possibles temàtiques per treballs de recerca, ja ni us ho explico!

 

Una cosa especial que hem fet a @bibliolloret!

El blog de la biblioteca

La biblioteca posa a la vostra disposició un fons especial de patrons de puntes de coixí. El fons va pertànyer a la senyora Maria Mas i ha estat donat a la biblioteca per la seva filla, la senyora Anna Agustí.

Està format per patrons de diferents tipus: Entredós, Guants, Mocadors, Puntes amples, Puntes estretes, Tapetes i Vanos. 

Ara per ara, es tracta d’un petit centre d’interès, anomenat PUNTES DE COIXÍ, que esperem poder completar amb materials relacionats (revistes, llibres, etc.). El trobareu a la Planta 1 de la biblioteca. 

Els patrons es deixaran en préstec durant 24 hores per tal de poder-los fotocopiar segons les preferències de cadascú. 

                                            Més informació sobre les condicions de préstec

View original post