El meu resum (2.0) de 2012

Aquest any ha estat de bojos en tots els àmbits i pel que fa a la feina no ha estat una excepció. No ha estat fins al final de l’estiu que no hem començat a treballar amb una mica de normalitat, després d’uns mesos complicats, coneixent la biblioteca, els usuaris i habituant-nos a treballar amb persones amb maneres de fer diverses.

Les coses però, han anat posant-se al seu lloc i hem assolit un certa estabilitat a tots nivells, també a la xarxa. Per sort, la formació no ens ha faltat (veurem cap a on van les coses) i a mi m’ha servit per establir un cert ordre en la feina feta fins al moment: La biblioteca 2.0.

Ara, treballo en l’auditoria de la reputació online de la biblioteca, seguint les pautes que Javier Leiva estableix en el seu llibre Gestión de la reputación online, per tal de corregir el que calgui i establir un pla estratègic que ens permeti definir objectius concrets i treballar de forma més ordenada.

De la feina feta aquest any, vull destacar:

L’augment d’activitat a Twitter on la biblioteca està començant a interactuar amb els usuaris que cada cop hi són més presents i l’utilitzen com a via de comunicació ràpida.

La bona acollida del grup de Facebook Bibliolloret: què has llegit, que ens ha donat peu per experimentar amb un club de lectura virtual. Feu-hi un cop d’ull!

Les primeres passes a Instagram, que ens està obrint tot un món de possibilitats per a treballar amb imatges, nostres i dels usuaris, que tot just comencem a exposar virtualment: bibliolloret a Instagram.

L’Expovirtual @bibliolloret a Pinterest, que ha esdevingut una mena d’arxiu de materials nostres i aliens de cadascuna de les exposicions que hem tingut a la Biblioteca i a la Casa de la Cultura.

De les persones que han fet possible tot això vull destacar:

La gran feina feta per la Cesca i la Cris Q.  al Bloc de la Sala Infantil que s’està convertint en un espai amb vida pròpia.

El suport de la M. Àngels a Bibliolloret: què has llegit i la gran feina feta al Club de Lectura Virtual.

La predisposició de la Cris P. a participar en qualsevol proposta meva i a agafar el relleu, quan cal.

Les aportacions d’en Josep al Bloc de la biblioteca que ens han salvat en més d’una ocasió.

La feina que estan fent l’Emili, en Vicenç i en Carlos (sí, oi?) i que es veurà en breu.

Vull agrair:

A tots, les ganes i la paciència (sé com sóc de vegades); a l’Hermínia, com sempre, la confiança; a l’Emili, entre moltes altres coses que sabem ell i jo, la capacitat d’aguantar ferm quan jo caic…

Espero un any en que tots, malgrat les circumstàncies, recuperem les ganes i, si podem, la passió perduda 😉

El meu resum (2.0) de 2011

Malgrat que el bloc no ho reflecteix (tinc tres entrades pendents d’acabar), aquest any he treballat de valent i, com que necessito recordar-m’ho a mi mateixa perquè no pesi més allò que ha quedat pendent, vaig a posar-ho per escrit per a poder llegir-ho abans d’anar a celebrar el Cap d’any.

  • A l’abril, vam posar en funcionament El Bloc sense nom, el bloc de la sala infantil de la biblioteca. Després d’uns mesos sense massa activitat, sembla que per fi pren forma.
  • Al novembre, vam publicar el web del Punt de les Dones, una feinada que no hagués pogut fer jo sola. Ara queda el més difícil: donar-li vida!
  • Hem aconseguit fer presents els codis QR a la biblioteca sense que m’hagin afectat massa les mirades de commiseració (“pobreta, massa hores davant l’ordinador, s’ha trastocat”. És broma! Gràcies Hermínia i Emili per deixar-me fer). Per cert, els codis ja corren pel món (Gràcies Javier!).
  • Hem posat en marxa un pla de comunicació interna a la biblio (una de les entrades pendents d’acabar), amb quatre eines molt senzilles. Estic decidida a fer-lo funcionar!
  • El Facebook de la Biblioteca, que ja té més de 800 seguidors (alguns d’ells molt crítics), ha servit d’exemple en la presentació Los medios sociales y las bibliotecas que Javier Leiva va utilitzar en una xerrada a l’Encuentro provincial de bibliotecarios de Málaga  🙂
  • Hem fet una feinada publicant guies en línia demostrant que TREBALLAR EN EQUIP ÉS POSSIBLE! GRÀCIES a tots els que m’heu seguit el rotllo! 😉

Aquest ha estat un any complicat: trasllat de la biblioteca, final de la Diplomatura, oposicions… Moments de tensió, bronques a qui no les mereix, pànic… Però hi ha hagut molts, molts bons moments i moltes ganes de treballar. N’estic satisfeta i me’n vaig a celebrar-ho.

Feliç 2012!

Lidia B.

Podcast

El podcast

Un podcast és un conjunt de fitxers d’àudio i de vídeo amb contingut multimèdia. Mitjançant el podcasting, podem descarregar aquests arxius en un ordinador per reproduir-los quan vulguem. També podem  transferir-los a un dispositiu portàtil.

La característica més important del podcast és que ens hi podem subscriure. Per subscriure’s, cal tenir connexió a Internet i instal·lar un software que sol ser gratuït i que permetrà que, cada cop que ens connectem a la xarxa, rebem les actualitzacions que es produeixin en les nostres subscripcions. Algunes de les aplicacions que permeten que això sigui possible són l’iTunes o el ZENCast.

També ens hi podem subscriure a través d’un lector de RSS i, en aquest cas, ens haurem de descarregar manualment el podcast. Un exemple:

 

Com crear un podcast? Aquí teniu la proposta de EducaconTIC:

 

El format vídeo a Internet

Existeixen diferents formats de vídeo a Internet. Podem dividir-los en els que fan servir tecnologia streaming, com FLV que és l’utilitzat per algunes de les principals plataformes de vídeos a Internet, i els que no, com AVI, que és un format contenidor que permet emmagatzemar simultàneament un flux de dades de vídeo i diversos d’àudio que poden estar en qualsevol format i són interpretats per un programa extern que s’anomena còdec. 

Mitjançant la tecnologia streaming, el vídeo és va carregant progressivament alhora que l’anem visualitzant. D’altra manera, haurem de descarregar el vídeo en l’ordinador per a ser visualitzat posteriorment.

Una altra característica dels formats de vídeo a Internet és el nivell de compressió que afecta a la qualitat de la imatge. Entre les formats de compressió alta que manté la qualitat de la imatge, trobem el format Divx

Altres formats: MPEG, MOV, WMV.

Alguns programens reproductors: Windows Media, QuickTime, RealPlayer.

Algunes plataformes de vídeo a Internet

  •         Youtube: La plataforma més coneguda.
  •         Vimeo: Portal que permet pujar vídeos d’alta definició.
  •         VXV: Molt similar a Youtube. Tant en el funcionament com en l’aparença. Permet customitzar les pàgines.

 

No he publicat mai cap podcast, ni en consumeixo, per allò de la manca de temps. Sí que miro algun vídeo de tant en tant i, si tot va bé, aviat us en penjaré un.

RECOMANACIONS EN SOCIAL MEDIA PER A LA UVIC. Un Campus poc virtual… O massa?

 Aquest any, gràcies als blocs d’ Informació Electrònica, els companys d’aquesta assignatura hem començat a tenir una mica més de contacte, hem pogut comparar la nostra forma de treballar i, fins i tot, hem rigut plegats. Alguns, com deia l’Eva Romero en el seu article Xarxes socials: examiga 1-3 nous amics, ens hem trobat al Facebook i compartim penes i alegries ara que tot s’acaba i defalleixen les forces. Però, el Facebook, ENS L’HEM HAGUT DE PORTAR DE CASA!

Després de llegir l’article Ejemplos de social media en universidades i tots els comentaris posteriors, he visitat el Campus Virtual de la UOC (cosa que faig de tant en tant) i he fet una captura de pantalla que us mostro tot seguit:

 

Doncs bé, el que aquí veieu (abaix de tot a la dreta) és el que jo vull com a clienta-alumna de la UVIC.

Imagineu el nostre Campus Virtual, amb un Facebook on, a més de poder comunicar-nos i compartir dubtes i coneixements, se’ns permetés accedir a qualsevol departament de la universitat, fer grups amb interessos comuns o assignatures comunes… Què més se us acut?

Imagineu un canal audiovisual al Youtube… Classes, conferències, seminaris o, la possibilitat de sentir una explicació d’un professor que complementi aquests mòduls que ens fan patir tant!

Imagineu que, la informació que els professors afegeixen en cadascuna de les assignatures ens arribés com ara ens arriben, per correu, els nous posts dels nostres blocs.

I, a partir d’aquí i posats a imaginar, imagineu un campus que faciliti el contacte entre la comunitat universitària, el contacte intelectual però també el contacte humà-virtual.

TWITTER

Moltes biblioteques ja són presents a Twitter. La majoria l’utilitzen  com a mitjà de difusió de notícies i activitats però, com diu Sarah Milstein en el seu article Twitter for Libraries (and Librarians), l’essència de Twitter és la conversa, la possibilitat d’interactuar amb els usuaris. 

La Biblioteca de Huelva és un exemple clar de l’ús de Twitter com a tauler d’anuncis. Les dades que es publiquen fan referència a les activitats de la biblioteca i són d’interès tant per als usuaris fidelitzats com per als potencials.

L’extensió del servei de referència de la biblioteca és un altre dels usos de Twitter que s’estan estenent. Les biblioteques de Maryland, als Estats Units, han utilitzat Twitter per fer més immediat i efectiu el seu servei “Ask Us Now”, mitjançant el qual els usuaris poden preguntar directament als bibliotecaris.

La Biblioteca UIB (Universitat de les Illes Balears) ens serveix d’exemple d’ús de Twitter per a informar de temes interns de la biblioteca com són ampliacions de col·leccions, participació en congressos, plans de formació del personal, etc.

Sarah Milstein destaca, al final del seu article, que l’ús de Twitter per part de les biblioteques és molt recent i ha d’evolucionar molt encara i que les possibilitats són infinites tractant-se d’un mitjà d’intercanvi d’informació.

Pel que fa al món empresarial, és evident que Twitter ha esdevingut en poc temps una plataforma essencial per als negocis. Empreses de tos els sectors i nivells, conscients de la importància de ser cada cop més visibles i de proveir informació amb la màxima immediatesa,  hi són presents.

Multinacionals com Coca-Cola o McDonalds utilitzen Twitter per a fer-se més properes als seus clients. El volum dels seus comptes és tan gran i donen tanta importància a la interrelació amb les persones que han hagut de contractar un servei, CoTweet Enterprise Innovators,  que els administra els comptes, oferint anàlisis periòdiques, identificant i seguint els usuaris més actius, etc. Es tracta d’un servei selectiu que té un preu aproximat de 1500 dòlars al mes, això ens dóna una idea de la importància que algunes multinacionals donen a la bona gestió dels seus comptes a Twitter.

Si ens fixem en el món editorial, trobem casos com Alfaguara o Penguin Books que, a més de fer difusió dels seus serveis, publiquen enllaços a primers capítols de  les seves novetats.

Diferents col·lectius de professionals han començat a fer servir Twitter per a enllaçar amb els blocs de les seves empreses.  Cano-Advocats fins i tot incorpora al seu bloc un article sobre l’ús de Twitter que inclou un vídeo explicatiu. En aquest cas, l’empresa busca obtenir amb  Twitter, la màxima interacció amb els seus clients i amb altres professionals del sector, i optimitzar l’espai de discussió i debat del seu bloc. No cal dir que, al mateix temps, la seva presència a la xarxa augmenta progressivament.

Hi ha molta informació a Internet sobre l’aplicació de Twitter al món dels negocis. Alguns exemples:

 Usando Twitter para los negocios

Como usar Twitter para difundir tu negocio online

Per acabar, aquí us deixo el meu Twitter acabat de fer. No sé si el faré servir ni per a què, però de moment ja hi sóc i tinc l’opció de comunicar-me. Ser-hi, per aprendre més sobre les noves tecnologies, és essencial en la nostra professió.

RSS

 

Crec que no m’equivoco si afirmo que tot i que la majoria utilitza la tecnologia sense cap problema, molts de nosaltres som incapaços d’entendre bé, i per tant d’explicar, com funciona. 

Per sort, hi ha milers de webs que expliquen què és l’RSS algunes més tècniques i d’altres més entenedores. Hi ha també nombrosos exemples de com utilitzar el servei en pàgines concretes com poden ser les d’alguns  diaris. També podem trobar explicacions sobre què és la   sindicació ,els agregadors i,  fins i tot, algun vídeo per a fer-nos una idea ràpida.  Per tant, el que intentaré és explicar, d’una manera bàsica, el funcionament i les utilitats que té l’RSS, sense aprofundir en les característiques tècniques.

L’ RSS és una eina que podem utilitzar per a obtenir i per a oferir informació. El principal avantatge que ofereix aquest sistema és la possibilitat de seleccionar la informació que ens interessa realment, mitjançant la subscripció a llocs webs concrets. Un cop subscrits a un lloc, rebem les actualitzacions que es produeixen en en forma de titular i, opcionalment, de resum. Només llegint el titular, podem decidir si l’article ens interessa o no i això representa un estalvi de temps important ja que no hem de visitar totes les pàgines destriant els continguts.  Les eines de publicació de què disposen els webs o els blocs generen automàticament, en la majoria dels casos, els canals RSS, i només cal seguir els passos que s’indiquin en cada cas, per a completar la subscripció.

En el cas dels blocs de wordpress , sota la pestanya d'”aparença” de la pàgina d’administració, hi trobem el “giny” RSS. Només hem de desplaçar-lo a la barra lateral, posar-hi un títol i afegir l’enllaç de la pàgina que ens interessa i que trobem prement l’icona RSS de la pàgina en qüestió. Un exemple pot ser la subscripció d’aquest bloc a Vilaweb que  permet rebre les notícies que es publiquen i les actualitzacions.

En poques paraules, l’RSS és una eina fàcil d’utilitzar i molt útil tant en l’àmbit professional com en el personal. Facilita la connexió entre llocs, permet agrupar continguts d’un mateix tema i estalvia temps a l’hora de cercar informació.

 

Quinze enllaços: una setmana a Lloret de Mar

Avui Lloret ha tornat a la normalitat després de la nevada de fa una setmana. Xavier Crespo, alcalde de Lloret, ha llegit un manifest en què ha criticat, en nom seu i de la resta d’ alcaldes de localitats gironines afectades, l’actuació del govern i de les elèctriques. Més de cent alcaldes s’han adherit al manifest.

A hores d’ara, ENDESA no garanteix que no hi hagi noves incidències ja que les reparacions dutes a terme, són precàries. Tampoc no ha donat cap explicació comprensible al fet que hagin caigut 33 torres de mitjana tensió, però si que s’excusa dient que la “catàstrofe” no es pot solucionar en un dia i busca vies alternatives per restablir el servei.  El director general d’ENDESA Red, José Luis Marín, assegura que res d’això no hagués passat si la MAT s’hagués construït a temps. Des de la Plataforma no a la MAT, la visió és completament diferent, no cal dir-ho.

Les escoles no han obert fins avui (des de dilluns a la tarda) exceptuant el CEIP Àngels Alemany que, gràcies a un generador, ha funcionat com a centre d’acollida, oferint  dutxes, menjar calent i un llit a tothom qui ho ha necessitat.

No cal dir que la biblioteca i la resta d’equipaments municipals amb connexió a Internet d’accés públic, no van poder treballar, amb relativa normalitat, fins divendres i que molts usuaris van haver de desplaçar-se a Blanes per poder comunicar-se amb els seus familiars.

Fins a Blanes, fent cua a les carreteres,es va haver de desplaçar molta gent per a aconseguir coses bàsiques: pa, queviures, benzina o bé, per dinar en bars i restaurants.

Les dues primeres nits sense llum ja hi va haver robatoris a Lloret. La por als robatoris, va obligar els botiguers a fer guàrdia en els seus establiments dia i nit i, als veïns de les urbanitzacions, a no deixar en cap moment els seus habitatges sols.

Alguns veïns de Lloret, es van traslladar als hotels que comptaven amb generadors propis, sobretot famílies amb nens petits, que han compartit aquests dies amb els turistes de l’IMSERSO.

L’ajuntament gestionarà les reclamacions de manera centralitzada per facilitar els tràmits als veïns, però és molt possible, que la majoria no tingui dret a cap tipus de compensació. Alguns municipis ja han dit que no pagaran a ENDESA per protestar per l’apagada.

Dissabte passat, just abans de la nevada, vaig acabar de llegir La carretera de Cormac McCarthy. Ara fa poc que s’ha estrenat la pel·lícula. L’acció ens situa en un món apocalíptic, dessolat després de patir una catàstrofe nuclear, on un pare i un fill intenten sobreviure sense res. La desolació és el que es respirava a Lloret aquests dies. Tot i que el que ha passat no es pot comparar amb catàstrofes horribles que s’han produït darrerament arreu del món, com els terratrèmols de Xile o el d’Haití, sí que hi ha persones que han patit veritables drames particulars. I jo em pregunto, quants dies sense llum pot resistir una població? Podria ser aquest el principi d’una altra novel·la apocalíptica?

Aproximació als blocs en l’àmbit de la informació i la documentació

Com a hores d’ara ja sabem, un bloc és una publicació electrònica amb determinades característiques que permeten que la seva creació i gestió sigui, d’entrada, molt senzilla. Només cal tenir accés a Internet.

Enric Bruguera  (Els Blocs,  2006) els defineix com a pàgines web amb sistemes de publicació i d’edició simplificats fins al punt que no calen coneixements tècnics per a la seva creació i manteniment.

Pel que fa a les característiques generals, cal dir que es tracta de publicacions de periodicitat variable que permeten fer actualitzacions tan freqüents com l’autor desitgi. És justament aquest tret, juntament amb la immediatesa amb què es pot veure publicat tot allò que es vulgui, el que els fa atractius per a tota persona que tingui alguna cosa a dir dins de qualsevol àmbit.

Si ens centrem en l’àmbit de la biblioteconomia i la documentació, podríem establir una primera classificació de blocs molt general:

  • Blocs que tracten temàtiques específiques d’aquests camps o representen  col·lectius de professionals del sector.
  • Blocs representatius d’unitats d’informació,  que tenen com a finalitat  donar a conèixer els centres,  els seus serveis i activitats i també, fomentar la relació amb els usuaris.

 

El Documentalista Enredado   és un exemple del primer tipus de bloc que defineix els seus objectius de la següent manera:

“Desde aquí tratamos de abordar, analizar, desarrollar y comentar de una forma sincera y abierta temas alrededor el mundo de la Biblioteconomía y, como no podría ser de otra forma, la Documentación; aderezados con algo de información sobre Nuevas Tecnologías”

Si prenem aquest bloc com a punt de partida i, a través dels seus enllaços, tenim a l’abast tanta informació com vulguem sobre qualsevol tema relacionat amb la informació i la documentació i, com no, sobre tot allò relacionat amb les TIC.

Des d’un article d’aquest mateix bloc, En la mesa de “Los blogs en la biblioteca 2.0”, accedim al  bloc del SEDIC que també inclourem en aquesta primera classe de blocs. El prendrem com a exemple de les polítiques de publicació que regeixen molts d’aquests blocs que acoten els temes  i moderen les intervencions de terceres persones.

D’altra banda, i pel que fa a blocs representatius d’unitats d’informació, cal remarcar l’augment exponencial dels blocs de biblioteques. En molts casos, els webs de les biblioteques depenen dels webs principals de les entitats a les quals pertanyen (els ajuntaments, en el cas de les biblioteques municipals), això dificulta l’actualització de la informació i la inclusió d’alguns continguts determinats. Els blocs resolen aquest problema i acosten els usuaris gràcies a la facilitat d’interrelació que ofereixen.

Com a exemple prendrem els Blocs de les biblioteques de la Universitat de Barcelona  que defineixen els seus objectius de la següent manera:

  • Difondre les activitats, fons i serveis de la biblioteca.
  • Mantenir informats als usuaris de les novetats de la biblioteca
  • Potenciar la participació dels usuaris en les activitats de la biblioteca.
  • Establir un canal de comunicació i participació més directe entre l’usuari i la biblioteca (potenciant la seva part més lúdica i atractiva), per poder detectar les tendències i les necessitats que l’usuari pugui tenir.

 

Resulta evident que, en l’hipertext, les connexions i les relacions són infinites. És per aquest motiu que, aquesta primera incursió “seriosa” en el món dels blocs m’ha produït d’entrada, la sensació d’estar perduda en l’infinit d’enllaços i retroenllaços i d’altres recursos que encara no conec. Superada la primera impressió, no puc veure els blocs si no és com una eina molt útil per a qualsevol àmbit professional si s’utilitza amb un criteri marcat per un objectiu concret.